La que fou secretària general d'Esquerra Republicana entre el 2011 i el 2024, Marta Rovira, discrepa les conclusions de l'informe intern del partit sobre el cas dels cartells contra els germans Pasqual i Ernest Maragall. Setmanes després que els republicans donessin per tancat aquest capítol, l'ex número dos de la formació ha qüestionat que s'hagi assenyalat els exvicesecretaris de comunicació Sergi Sabrià i Marc Colomer com a màxims responsables. Rovira ha afirmat que aquests dos exdirigents "no tenen res a veure" amb aquesta acció concreta i ha lamentat que ningú li ha preguntat, però que té informació sobre el cas.
En declaracions a SER Catalunya aquest dimecres al matí, Marta Rovira ha asseverat que no pot compartir la resolució que ERC ha fet pública per tancar el cas, perquè carrega la culpa "sobre les espatlles de dues persones que no tenen res a veure específicament amb aquest fet concret", en referència a Sabrià i Colomer. La que fou secretària general dels republicans, que va plegar el 2024 i va fer oposició a Oriol Junqueras en la pugna interna per dirigir el partit, ha explicat que els dies vinents farà constar internament al partit el que sap "des del primer moment" sobre els cartells. A més, s'ha lamentat: "Ningú m'ha demanat res, malgrat que jo tinc informació. Em costa d'assumir això".
Rovira també ha aprofitat per demanar disculpes pels fets, que van succeir quan ella era la número dos d'ERC. "Assumir la responsabilitat que em pertoca tot i que jo no vaig ser autora material d'aquesta vergonya", ha apuntat. Fa tan sols uns dies, la Cristina Maragall, presidenta de la Fundació Pasqual Maragall i filla de l'expresident de la Generalitat, va lamentar ningú d'ERC ha parlat amb la família directament sobre el cas i va reclamar una disculpa a tot el col·lectiu de persones afectades per l'Alzheimer i els seus familiars. "Campanyes com aquesta realment ofenen totes aquestes famílies. Crec que es mereixen una disculpa més sincera i adequada, sincerament", va apuntar la filla de l'expresident, afectat d'Alzheimer des de fa gairebé vint anys.
La dels cartells de falsa bandera atacant l'Ernest Maragall amb la malaltia que pateix el seu germà, l'Alzheimer, ha estat una de les polèmiques més greus que han envoltat ERC els darrers anys. Les conclusions de l'informe intern presentades aquest setembre assenyalen finalment Sergi Sabrià i Marc Colomer com a màxims responsables del cas i l'exdirector de comunicació d'ERC Tolo Moya i un militant de l'Anoia com a culpables en segon pla. El partit, però, no adoptarà mesures contra ells perquè van plegar i ja no són militants. La investigació interna també dona per acreditat que ERC va mantenir durant anys una estructura paral·lela que impulsava aquesta mena de campanyes.
Els cartells, ideats per aquesta suposada maquinària de guerra comunicativa bruta, van aparèixer el març del 2023 a diverses seus republicanes amb el lema "Fora l'Alzheimer de Barcelona" i la imatge dels germans Maragall. L'objectiu era provocar indignació i generar solidaritat amb Ernest Maragall, aleshores candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona. En saber-se que aquests cartells van sortir de dins, Maragall va plegar de partit temps després, en considerar que no s'havia esclarit prou el cas.
Establerta a Suïssa tot i l'amnistia: "Havia desconnectat bastant del tema"
Marta Rovira ja no forma part de la direcció d'ERC i va deixar la primera línia política en plegar del càrrec ara fa dos anys. Encara viu a Ginebra, a Suïssa, on es va exiliar arran dels fets del Procés i ara ja està establerta i integrada amb la seva família, segons explica. L'Audiència de Barcelona va decidir aplicar-li l'amnistia pel delicte de desobediència pel qual estava processada. L'exdirigent republicana ha reconegut que la notícia l'ha agafat per sorpresa: "Ja no ho esperava després de vuit anys i mig. Havia desconnectat bastant del tema", ha admès aquest dimecres en l'entrevista.
Amb tot, Rovira ja va tornar temporalment a Catalunya el juliol del 2024, quan el Suprem va tancar la carpeta de Tsunami Democràtic. Després de la patacada dels republicans a les eleccions catalanes d'aquell any, Junqueras va plegar i Rovira va ser la màxima dirigent del partit en funcions durant les negociacions d'investidura de Salvador Illa. Després, la política vigatana, que formà tàndem durant més d'una dècada al capdavant del partit amb Junqueras, va donar suport a la candidatura alternativa contra el de Sant Vicenç dels Horts, encapçalada per Xavier Godàs, com també ho va fer el president Pere Aragonès i nombrosos noms destacats de l'aparell del partit. Tanmateix, Junqueras es va imposar en l'acarnissada pugna interna i va tornar a la presidència del partit amb l'aval de la militància, situant Elisenda Alamany com a nova número dos.