Catalunya ha homenatjat avui els seus voluntaris que van lluitar a la Legió Estrangera francesa en la Primera Guerra Mundial. I finalment ho ha fet al marge del govern espanyol, després d'un conflicte diplomàtic que ha estat a punt de deixar la Generalitat sense poder participar en la commemoració del centenari de la batalla del Somme.

El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha reivindicat que Catalunya pugui tenir "veu pròpia al món" per defensar "principis i valors universals" i ha fet una ofrena floral amb la senyera en l'acte d'homenatge a Belloy-en-Santerre (França), Tot i que inicialment les autoritats franceses pretenien que es limités a formar part de la delegació espanyola, al final ha acceptat una presència catalana.

"Aquesta voluntat que Catalunya pugui tenir veu pròpia al món per respectar principis i valors universals ens fa molt propers als fets que es van produir el 1916", ha defensat el conseller d'Afers Exteriors, i ha posat de manifest que "més enllà de la seva nacionalitat, molta gent va defensar uns valors universals, com demostra aquest homenatge al combatent Camil Campanyà".

La senyera

La "gran majoria" del miler llarg de voluntaris catalans eren independentistes que combatien amb l'estelada i per això el Govern s'ha negat a homenatjar-los amb la bandera espanyola, tot i la pressió de les autoritats franceses. Els catalans del primer regiment de marxa de la Legió Estrangera, com "els voluntaris txecs, eslovacs i dels Balcans", "aspiraven a la independència dels seus països si finalment l'Imperi Austrohongarès i Alemanya eren derrotades", recorden des d'Exteriors.

"Els grups catalanistes més radicals", com Unió Catalanista i Esquerra Catalanista, "consideraren que el catalanisme havia de tenir política exterior pròpia per assolir una projecció internacional i per això van organitzar i donar suport als voluntaris catalans que lluitaven sota bandera francesa", insisteixen.

50 catalans morts

La batalla de Belloy-en-Santerre, el 4 de juliol del 1916, va ser una carnisseria: en un sol dia hi van morir 900 combatents de la Legió Estrangera. Un total de 50 eren catalans, liderats per Camil Campanyà. Després de la guerra, la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van finançar íntegrament la reconstrucció del poble, que va quedar literalment arrasat. Per això, des de llavors els principals carrers porten el nom de Rue de la Catalogne i Rue de Barcelone. I a la façana de l'ajuntament, pagat pels catalans, com l'església o el monument als morts, hi ha una placa en honor a Campanyà.

Els organitzadors de la commemoració del centenari van convidar la delegació de la Generalitat a París a participar-hi, de la mateixa forma que es van posar en contacte amb les ambaixades dels EUA, Txèquia (que no era un Estat independent el 1916) o Alemanya perquè també homenatgessin els seus morts. Però quan l'acte ja estava pràcticament tancat a nivell local, les autoritats franceses també van instar l'ambaixada espanyola a participar-hi i van demanar a la Generalitat que s'unís a la seva delegació. El Govern s'hi va negar rotundament i, finalment, la pressió dels alcaldes de la zona ha permès que aquest dilluns Catalunya pugui homenatjar els seus voluntaris al marge d'Espanya.

Romeva ha participat en l'acte acompanyat del delegat de la Generalitat a França i Suïssa, Martí Anglada. La cerimònia ha inclòs un concert de l'Orquestra Barroca de Barcelona i la lectura de poemes de Campanyà. Per part de França, han participat en la commemoració la sots-prefecta de Perónne, Odile Bureau; el president de la Mancomunitat de l’Alta Picardia, Philippe Cheval, i els seus vicepresidents, Robert Billoret i Bruno Etévé; l’alcalde de Belloy-en-Santerre, Bernard Lictevout; el president de l'entitat Souvenir Français, Marcel Queyrat, i un oficial representant de la Legió Estrangera. També hi han estat presents consellers i militars txecs, alemanys i dels EUA.