El conseller d’Afers Exteriors, Transparència i Afers Institucionals, Raül Romeva, ha defensat l’empoderament pressupostari de la conselleria perquè s’entén com una de les potes de la futura República catalana. Però a més, davant les crítiques de PP i C’s, el conseller ha argumentat que és la mala política de l’Estat i el distanciament amb les demandes de les institucions catalanes, el que evidencia la necessitat de tenir una política d’Exteriors pròpia per a Catalunya: “Estem construint el ministeri d’una nova república”, ha exclamat. Per això, ha justificat el salt d’uns pressupostos autonòmics als d’un futur Estat.

Romeva ha defensat en comissió parlamentària els pressupostos que preveuen 64 milions d'euros per al departament: 27 milions per a la secretaria general, 35 per a Afers Exteriors i 1,3 milions per a Transparència.

Romeva ha apuntat que els comptes poden ser “les bases d'una nova república oberta al món, sobre la base de la transparència, la memòria i la participació”.

"Esperem que aquest pressupost, encara en règim autonòmic i que ens tenalla, sigui l'obertura a un projecte valent i necessari: l'administració d'un Estat que ens ha de permetre el futur que hem vingut a construir", ha afirmat per defensar la tasca de la seva conselleria i ha afegit que la vocació del Govern és consolidar la conselleria com una "estructura d'estat" centrada en l'acció exterior, la memòria històrica, la participació i la transparència.

Amb onze vots en contra (Junts pel Sí i CUP) i deu a favor (C's, PSC, CSQP i PPC), la comissió d'Afers Exteriors del Parlament ha tombat les esmenes a la totalitat presentades per C's, PSC, CSQP i PPC al pressupost del departament d'Afers Exteriors pel 2017.

Delegacions a l’Exterior

El titular d'Afers Exteriors ha defensat l'atribució de 6.550.000 euros al desplegament de la xarxa de delegacions a l'exterior, que canvia de manera "radical" la lògica de la representació exterior. La intenció és que les delegacions actuïn com a "hubs territorials" i mantinguin relacions "bilaterals" amb estats i actors internacionals, ha explicat el conseller. En resposta a les crítiques de C's i el PPC, Romeva ha assegurat que aquesta partida no suposa una despesa "desmesurada o injustificada".

Alhora, ha ressaltat la necessitat de "parlar al món amb veu pròpia per contribuir als processos de reflexió que avui ens interpel·len de manera inqüestionable", ha dit posant com exemple la crisi dels refugiats a la Mediterrània. Així mateix, Romeva ha defensat el lideratge del departament en matèria de cooperació i de memòria històrica. En aquest darrer punt, ha destacat les apostes pel programa d'identificació genètica i el Pla de fosses.

Missatge de la CUP

El diputat de la CUP, Carles Riera, ha esperonat el conseller a fer "més passes, amb voluntat decidida" per tal que Catalunya "es projecti al món".

Centrant-se en el pressupost del departament d'Afers Exteriors, Riera ha valorat positivament la vocació "republicana" i el compromís amb el procés constituent. Ara bé, ha demanat que sigui més "agosarat" en cooperació internacional i en suport a la "diplomàcia civil" que, a parer seu, representen les entitats de catalans a l'exterior.

Xoc amb C's i PPC

Tant C's com el PPC han carregat durament contra els objectius fixats per la conselleria pilotada per Romeva. La diputada 'taronja' Susana Beltrán ha criticat que els números del departament estiguin "contaminats de separatisme" i ha tornat a retreure a Romeva l’opacitat amb que, segons Bertran, actua el conseller. "La defensa i promoció d'un referèndum independentista no és acció exterior", ha conclòs.

Per la seva banda, el diputat del PP, Juan Milián, ha afirmat que la conselleria “es dedica a contrarestar la política exterior espanyola i fer difusió de l’independentisme” i ha dit que “no fan acció exterior sinó propaganda interna”.  

Per acabar ha afirmat que “l’acció exterior de Romeva defensa un projecte que es considera perjudicial per a la Unió Europea”.

El diputat de JxSí, Jordi Sendra, ha replicat Beltrán i Milián. "A C's i el PPC els encanta fer demagògia. Cap d'aquests grups té res a dir sobre els set bilions d'euros que es gastarà l'Estat en lloguer de residències per ambaixadors i cònsols", ha afirmat després de recordar el cas Trillo. A més, ha retret que tant una formació com l'altra "ignorin" el clam del 80% de la població catalana favorable al referèndum.

Posició del PSC i CSQP

Des del PSC, Ferran Pedret ha considerat que si realment el Govern pretén defensar els interessos dels catalans "arreu" també hauria de fer-ho en el marc de la conferència de presidents autonòmics. Respecte a les delegacions de la Generalitat a l'exterior, ha dit que els socialistes comparteixen la necessitat d'impulsar la projecció exterior de Catalunya però ha qüestionat la projecció d'una delegació al Vaticà. "Quin sentit té? No s'aguanta per enlloc. No creiem que s'hagi de mantenir", ha precisat. A més, ha demanat una major aportació econòmica als casals catalans.

Una petició que ha fet seva el diputat de CSQP Joan Josep Nuet que també ha lamentat que els comptes són massa continuistes.