El País diu avui que la llei de l’amnistia que aquesta setmana, previsiblement, presentarà el govern espanyol a les Corts estarà raonada de manera que desactivi qualsevol iniciativa per impugnar-la al Tribunal Constitucional. Per això, el títol de la informació vol transmetre la idea que els opositors ho seran també a la mateixa Constitució i a la “convivència democràtica” a Catalunya, que és el concepte que, segons tots els indicis, substituirà el de “retrobament”, que conté la mateixa condescendència però una de menys graduació. És un malabarisme semblant al d’anomenar Encuentro al que fins llavors se’n deia Descubrimiento y Conquista d’Amèrica, en ocasió del 500 aniversari de la cosa, allà pel 1992, inclosa la pel·lícula 1492: Conquest of Paradise, dirigida per Ridley Scott, interpretada per Gérard Depardieu (Cristòfor Colom) i Sigourney Weaver (Isabel I), i pagada pels contribuents. La Vanguardia, en canvi, vol allargar una mica més el suspense de la negociació, malgrat que ja està tot dat i beneit, i encara no dona per tancat l’acord perquè Junts encara no se l’ha tatuat al front i es poden desdir, etcètera. Encara queda “un pas” perquè el partit de Carles Puigdemont doni el sí a Pedro Sánchez.
La rebel·lia dels vuit vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial és més aviat ignorada o tractada com una curiositat a tots els diaris dinàstics. El fet és a les portades, sí, però en subtítols o destacats, les peces menors que acompanyen al títol principal. El Punt Avui i l’Ara, en canvi, sí que s’espanten i obren la primera pàgina amb aquest afer. L'Ara, a més, explica en un títol immediatament a sobre que les grans empreses estan emprenyadíssimes amb el govern PSOE-Sumar perquè manté els impostos extra als beneficis. No són només els jutges que s'encabriten. Fa l’efecte, però, que els altres sis diaris que aquí es comenten no volen armar gaire gresca amb els jutges. També pot ser que vulguin protegir la institució del mal pas dels vocals dretans perquè les seves exigències no engranen gaire bé amb la mateixa Constitució i tenen poques possibilitats de sortir-se’n. Per paga, els revoltats tenen el mandat caducat des de fa cinc anys, és a dir, que tant se’ls en fot sis com seixanta perquè saben que no continuaran asseguts a la mateixa cadira un segon torn.
El Trio de la Benzina no s’ha engrescat gaire amb els jutges aquest dijous. La seva estratègia sembla que és empastifar 360 graus l’acord per la llei de l’amnistia, la mateixa llei, els seus negociadors i tothom que s'hi acosti. El Mundo, per exemple, l’agafa avui amb Fernando Galindo, el nou secretari general del Congrés (l’advocat en cap de la cambra, per entendre’ns) perquè abans era subsecretari de política territorial del govern espanyol. El que amaga el tabloide ultra en portada és que Galindo pertany al cos de lletrats de les Corts Generals des del 2010 i allí ha romàs fins que, el 2021, el van fitxar al ministeri de Política Territorial. O sigui, no es pot dubtar de la rectitud i neutralitat dels vocals rebels del Poder Judicial nomenats pel PP, però el mateix motiu —vincles amb un partit— sí que serveix per carregar contra el nou cap dels serveis jurídics de la cambra baixa, que haurà de pronunciar-se sobre la proposició de llei de l’amnistia que tant els disgusta. Ves per on.
