La lletrada del jutjat número 6 de l'Audiència Nacional no ha escapat a les rèpliques implacables de la defensa de Josep Lluís Alay, que dirigeix Gonzalo Boye. Després que la lletrada s'ha negat a tramitar un recurs d'Alay contra la decisió del jutge Manuel García-Castellón d'elevar el cas de Tsunami al Suprem i ha argumentat que havia preclòs el termini per recórrer contra el que descriu com una providència, Boye ha presentat un nou recurs en què alliçona la funcionària sobre el contingut de la Llei Orgànica d'Enjudiciament Criminal; l'acusa d'incórrer en "un error palmari en quant a la naturalesa de la resolució apel·lada", que és una interlocutòria i no una providència; i li retreu "desconeixement" de la jurisprudència del Suprem pel que fa el còmput dels terminis processals. Per tot plegat reclama que s'admeti a tràmit el seu recurs per no incórrer en una "evident vulneració" al dret d'Alay a un procediment amb les degudes garanties i al dret a un recurs efectiu.
El recurs en qüestió va ser presentat el passat 28 de novembre en contra de la decisió comunicada set dies abans pel jutge de l'Audiència Manuel García-Castellón d'elevar la causa de Tsunami Democràtic al Tribunal Suprem amb l'argument que en aquest cas s'investiga dos aforats com són el president a l'exili Carles Puigdemont, i el diputat i secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg.
Ignorància
En l'escrit l'advocat retreu que "a cap jurista se li escapa" que la resolució apel·lada el 28 de novembre era "una interlocutòria i no una providència"; i retreu que la lletrada "hauria de ser coneixedora" de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que en l'article 245 estableix que les resolucions judicials amb caràcter jurisdiccional poden ser providències, interlocutòries i sentències. "Evidentment, una resolució per la qual el jutjat s'inhibeix a favor del Tribunal Suprem mai no pot ser una providència, doncs excedeix la simple ordenació material del procés", subratlla, abans d'insistir que el seu escrit era contra una interlocutòria i per tant és possible el recurs d'apel·lació.
En aquest punt, repassa també la jurisprudència sobre el còmput dels terminis que "de manera cridanera sembla desconèixer la Sra. lletrada de l'Administració de Justícia".
Vulneració de drets
L'advocat denuncia no només una vulneració del dret a un procés amb les degudes garanties i del dret al recurs efectiu, sinó també "error manifest" en el còmput que la lletrada fa dels terminis processals i "desconeixement de la jurisprudència del Tribunal Suprem".
A l'escrit nega que hagués vençut el termini en el moment en què va presentar el recurs i lamenta que resulta "com a mínim sorprenent" que se li hagi d'explicar al jutjat com s'ha de fer el còmput dels terminis processals. "Això no obstant, ens veiem en l'obligació de fer-ho davant l'insòlit contingut de la diligència d'ordenació de data 30 de novembre", es lamenta.
Recorda que el recurs es va descarregar del sistema Lexnet el 21 de novembre i que la lletrada va considerar que havia preclòs el termini d'interposició perquè "no va saber identificar correctament la resolució recorreguda i va computar el dissabte i el diumenge com a dies hàbils a efectes de termini per interposar recurs, en contra de la jurisprudència del Tribunal Suprem". L'advocat adverteix que no es tracta d'un càlcul complex sinó de l'observació de drets fonamentals.