El discurs del rei Felip VI d'apertura de la XII legislatura espanyola ha buscat ser un reflex dels principals reptes que assumeix Espanya. I entre ells, s'hi troba l'auge de l'independentisme català. El monarca no n'ha fet una referència explícita en cap moment, però sí implícita sobre "l'observança de la llei i les decisions dels tribunals com una garantia democràtica" en al·lusió a les institucions catalanes i el poble de Catalunya. Així, Felip VI ha reivindicat la Constitució espanyola i el diàleg com a fórmula per assolir un consens, en forma de missatge velat també per a l'Executiu de Mariano Rajoy i el Congrés.

"Espanya no pot negar-se a si mateixa tal com és, no pot renunciar al seu propi ser i no pot, al cap i a la fi, renunciar al patrimoni comú construït per tots i des del qual hem de seguir edificant un futur compartit", ha dit el monarca des de la tribuna de la cambra baixa espanyola, acompanyat per la reina Letícia i les infantes Elionor i Sofia. D'entre els partits a qui s'adreçava la sentència, hi havia el PDECat, però no ERC. Els republicans catalans van decidir –igual com EH Bildu– que no assistirien a la cerimònia, com tampoc ho havien fet durant les múltiples rondes de consultes del Rei.

Però més enllà de ser un missatge orientat a garantir la Carta Magna, les paraules de Felip VI responen al nou rumb que vol prendre d'ara endavant la vida política i institucional espanyola. El discurs s'emmarca en el reconeixement per part de l'Estat del repte –"amenaça" o "desafiament" per a alguns– que el sobiranisme constitueix, ara que el president Carles Puigdemont atia la bandera del "o referèndum, o referèndum". Propi d'aquest entramat és també la cartera d'Administracions Territorials i la "carpeta catalana" de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per exhibir un suposat diàleg amb la Generalitat.

Precisament, fonts parlamentàries van insinuar a El Nacional que el monarca podria desaprovar utilitzar la justícia per fer política. Això, sempre des de les seves impressions subjectives, i com a conseqüència de les converses mantingudes durant la ronda de contactes amb Felip VI. En aquest sentit, va ser el mateix Rei qui va sondejar les formacions polítiques –com es va saber– sobre la possibilitat d'una reforma constitucional, a més de col·locar Catalunya com una prioritat dins de l'agenda. Així ho ha fet el mateix Rajoy, com havia anunciat en el seu discurs d'investidura per a president.

La ingovernabilitat espanyola

Així les coses, no és només Catalunya allò que preocupa, sinó també Espanya. El monarca ha estat crític amb els mesos d'ingovernabilitat viscuts i ha relatat la crisi de representació política que afecta els ciutadans espanyols. "La manca de govern va crear desencant entre els ciutadans i preocupació en els aliats", ha advertit Felip VI sobre els desacords de la cambra quant a la investidura d'un candidat. Per aquest motiu, el monarca ha agraït subtilment al PSOE i Ciutadans –sense citar-los– sobre "la generositat" perquè finalment s'hagués sortit de la situació "amb diàleg". 

Amb el repte a Espanya d'aguantar la XII legislatura per als propers quatre anys, el Rei ha tingut paraules també de passat i futur. Ha recordat "l'esforç" de les generacions de polítics anteriors en la construcció de la democràcia a l'Estat. I sobretot el que ha de venir, ha reiterat la necessitat d'una entesa. "És molt el que esperen els ciutadans de les forces polítiques d'ara en endavant", ha advertit. Per això, el monarca ha instat a les forces a un "diàleg i debat constructiu" i al president Rajoy li ha dedicat una felicitació i "molts èxits" en l'exercici del càrrec.

Així, Felip VI mira de prendre part a l'hora de subratllar els reptes que afecten la població: la "xacra" de la corrupció, la "cohesió" social, adreçar-se a les generacions "més joves, o la "regeneració" de la vida pública. Tanmateix, Podemos, el PNB i el PDECat han decidit no aplaudir el discurs, davant les mirades de reprovació del Partit Popular. Aquests han exhibit el punt de màxima entesa cap al PSOE quan el monarca ha recordat les víctimes del terrorisme i la formació morada no ha aplaudit, com sí que han fet els dos principals partits de l'Estat, a més dels nacionalistes, el PDECat i C's.