La història de redempció i penediment que envolta la regularització fiscal del rei emèrit Joan Carles I es troba a la corda fluixa. Segons avança El País, la Fiscalia va notificar al rei emèrit que l'estava investigant abans que, "sense requeriment previ", saldés alguns dels seus deutes amb les arques públiques. En aquest cas l'ordre dels factors altera el producte, i molt. El Codi Penal només exonera dels delictes fiscals aquells que salden els seus deutes amb Hisenda abans de saber que estan al punt de mira d'una investigació. És a dir, que penedir-se quan ja saps que t'investiguen no es contempla com un acte de redempció, sinó com una tàctica desesperada. 

La nova informació sobre l'ordre en què el rei va regularitzar la seva situació fiscal, abans o després de tenir coneixement sobre la investigació, pot invalidar l'efecte que es cerca amb aquest moviment fiscal: l'exoneració d'un possible delicte fiscal. L'article 305.4 del Codi Penal assenyala que la regularització normalitza l'acció penal sempre que "s'hagi procedit al complet reconeixement i pagament del deute tributari abans que per l'Administració Tributària se li hagi notificat l'inici d'actuacions de comprovació o investigació"; o abans que la Fiscalia "presenti una querella o denúncia" o "executi actuacions que li permetin tenir [al presumpte defraudador] coneixement formal de la iniciació de diligències".

Quan l'investigat sap que està sota la lupa d'Hisenda, és a dir, té "coneixement formal" que s'han obert diligències contra ell, ja no pot regularitzar la seva situació fiscal, en el cas que ho faci, però, no tindrà efecte exonerador. 

Notificacions prèvies i genèriques

Segons fonts d'El País, a Joan Carles I li havien notificat les diligències que s'iniciaven contra seu a través del seu advocat abans de la primera regulació. Concretament, el diari relata que el tinent fiscal del Tribunal Suprem Juan Ignacio Campos, que investiga la fortuna del rei emèrit a l'estranger, va notificar formalment a Joan Carles I l'obertura de cadascuna de les tres investigacions que ha emprès la Fiscalia sobre el seu patrimoni. Les notificacions es van produir al juny, novembre i desembre del 2020 a través de l'advocat del Borbó. A cada un dels escrits se li reclama personar-se en les diligències, però el rei emèrit no ho va fer en cap dels tres casos. De totes tres notificacions consten justificants de recepció. 

Tot i això, les fonts consultades per la capçalera també asseguren que les notificacions eren "molt genèriques". En les notificacions no es concretava quina mena de possibles delictes s'investigaven, però sí que s'assegurava que podrien tenir "implicacions penals". La qüestió rau en si es pot considerar que aquestes notificacions ambigües constitueixen un "coneixement formal" de les investigacions previ a les regularitzacions fiscals. 

Aquest caràcter genèric és el punt en discòrdia sobre el qual es pot seguir argumentant que la regularització era legítima. Però la primera regularització per gairebé 700.000 euros que va fer l’emèrit va ser just després de rebre la segona notificació, la qual responia al mateix assumpte pel qual s'investigava el Borbó, encara que no es mencionés en la notificació. La segona regularització va ser milionària i va arribar als 4,4 milions d'euros. 

 

Imatge principal: El rei emèrit, Joan Carles I, després d'abdicar / Europa Press