Desenes de persones entre polítics i societat civil estan reclamant un referèndum d'independència vinculant i oficial que se celebri el 2017. Ho estan fent signant al web elreferendum.cat i reclamen que el 2017 s'aprovi la llei de transitorietat jurídica amb els mecanismes de transició entre la legalitat espanyola i la nova legalitat que de la República Catalana per "garantir un procés neutral, obert i plural" que permeti la celebració del referèndum, així com que el Parlament el convoqui al llarg de l'any vinent i independentment del que digui l'Estat.
En cas que sortís que 'sí' al referèndum, el manifest demana que el Parlament procedís llavors a declarar la independència i a "informar-ne a totes les nacions del món" perquè, d'aquesta manera, "la transitorietat jurídica entraria immediatament en vigor per posar en marxa el nou Estat".
El manifest s’ha llançat aquest dimecres al matí amb 100 signatures entre personalitats del món polític i social, com Antoni Abat i Ninet, Antonio Baños, Andreu Barnils, Josep Lluís Carod-Rovira, Mireia Carulla, Toni Castellà, Òscar Dalmau, David Fernàndez, Jordi Graupera, Elisenda Paluzie, Toni Soler i Enric Vila, entre altres.
Difícil d'entendre
Els anys d'espera i les negatives constants del govern espanyol acaben conduint a una pèrdua de paciència de la ciutadania. En aquest sentit, el comunicat posa en relleu que "els ciutadans cada cop trobem més difícil d’entendre que, malgrat els resultats de les eleccions municipals, les eleccions al Parlament i les eleccions a les Corts espanyoles, el Dret d’Autodeterminació no hagi estat aplicat encara de manera resolutiva".
Des del web denuncien que des del 2012, quan l'expresident Artur Mas va prometre aplicar el dret a l'autodeterminació, han passat quatre anys i "el poble de Catalunya encara no ha estat cridat a votar de manera decisiva" quan -segons les enquestes- un 80% de la ciutadania reclama el referèndum, al mateix temps que posen de manifest que "l'autodeterminació no només resoldrà si Catalunya ha de continuar o no dins l’Estat espanyol" perquè "també resoldrà el reconeixement de Catalunya com a nació al món, i com a espai democràtic de decisió".