"L’extrema dreta, i la seva secció més violenta i radical, la ultradreta, no és un fenomen monolític ni senzill d’acotar, sinó un espai ideològic que presenta trets en comú però que s’expressa de formes diverses i fins i tot contradictòries. Entre els elements en comú, la intransigència com a actitud, el menyspreu pel diàleg, la manca d’empatia per l’adversari o el percebut com a diferent, el rebuig a la immigració, la visió punitiva de la justícia i l’autoritat, la defensa de les jerarquies i l’exaltació nacionalista, que a Catalunya és sobretot espanyola però també, de forma incipient, catalana". Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe L'extrema dreta a Catalunya i Espanya elaborat per l'Oficina de Drets Civils i Polítics que s'ha fet públic aquest dilluns.

D'aquesta manera, com recullen les conclusions de l'estudi, es distingeixen tres camps d'actuació que són l'electoral, l'activista i l'institucional. Tal com assenyala l'informe, en els dos primers casos "les característiques de l’extrema dreta que actua a Catalunya no són gaire diferents de les d’altres països europeus, tant pel que fa a les propostes polítiques que es presenten a les eleccions com als grups que actuen a peu de carrer, difonent plantejaments filofeixistes o directament feixistes i agredint i atacant persones, domicilis, entitats o institucions".

Ara bé, pel que fa a l'àmbit esmentat, l’institucional, es constata que "les estructures de l’estat espanyol tenen un biaix ideològic cap a l’extrema dreta notable conseqüència del franquisme i de la manca de depuració i desfeixistització de l’administració". A més, remarquen que "aquest biaix és especialment preocupant en àmbits com la judicatura, els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat o les forces armades. Aquesta presència de l’extrema dreta en determinats aparells de l’estat es tradueix també en connivència, comprensió i fins i tot col·laboració amb les altres extremes dretes, tant l’electoral com l’activista".

Què s'hi pot fer?

Tal com es recull i s'aconsella en aquest mateix informe, caldria implementar programes de detecció dels radicalismes i els plantejaments autoritaris i discriminatoris als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, com es fa a la República Federal Alemanya.  Així i "seguint també l’exemple alemany, caldria introduir i reforçar la formació en matèria de memòria històrica i valors democràtics amb perspectiva antifeixista, tant en els nivells educatius infantil i juvenil com en les acadèmies de policia i les escoles de jutges i fiscals".

D'aquesta manera, exposen que "seria molt més fàcil prevenir i combatre els brots de neofeixisme que apareixen i es reprodueixen a la nostra societat".

 

La presència de Vox

L'estudi també analitza el creixement de Vox a Catalunya i Espanya. Cal recordar que Vox va irrompre al Congrés l'abril de l'any passat amb 24 diputats i a les eleccions de novembre en va obtenir 52. "Vox ha presentat a les eleccions candidats amb passat feixista i nazi", subratlla l'informe.

"Al capdavant, a Barcelona, el 2 d’octubre l’executiva de Santiago Abascal va nomenar dues persones processades per odi als immigrants, provinents del partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC), dissolt al febrer, i que es va convertir en la principal pedrera política de Vox a les eleccions municipals del 26 de maig, i la majoria dels seus líders provenen d’altres organitzacions de l’extrema dreta, des de Fuerza Nueva fins al Frente Nacional de la Juventud, o Democracia Nacional", s'hi afegeix.

A més també exposa que "l'extrema dreta fabrica fake news, com es pot veure amb Vox i Demoscat, una agència creada des de l'extrema dreta que publica sondejos que afavoreixen l'extrema dreta, que més tard són elaborats com a notícies per mitjans afins i compartits a les xarxes socials per la mateixa extrema dreta". 

Com s'ha elaborat aquest informe?

Per tal d'elaborar aquest informe s'han estudiat mitjans de comunicació, fonts d'expertesa i dades extretes d'entitats del sector amb l'objectiu d'analitzar els termes, les notícies i els conceptes que permeten copsar, explicar i transmetre l'anàlisi de la realitat. 

"Les fonts per radiografiar la realitat han tingut en compte que mai existeix una única manera de relatar els fets, però que els fets són els que són". D'aquesta manera, també destaquen que han volgut ser "curosos amb les paraules que recullen els fets, i amb l’objectivitat necessària per comprendre la gravetat i transcendència de les vulneracions detectades", exposa.