El terrabastall de la campanya, de moment, és fora dels actes electorals. L'ha causat l'imposició de la Junta Electoral Central (JEC) a la Corporació de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de compensar als partits no independentistes amb el mateix temps de pantalla que el dedicat a la retransmissió de la Via Lliure de la Diada. La Junta considera les tres hores d'emissió de TV3 com a propaganda electoral i l'obliga a rescabalar a PP, PSC, Cs, UDC i Catalunya Sí que Es Pot, els partits que van portar el cas a la JEC.
Aquests partits refusen ara la proposta de compensació de la CCMA: emetre una sèrie d'entrevistes per televisió i ràdio en directe i amb la mateixa durada i idèntica franja horària que la Via Lliure. També ho ha descartat la Junta Electoral Provincial de Barcelona, tot considerant que el format proposat per la CCMA "no respon als termes ni a la finalitat de l'acord".
La Junta Provincial considera que l'espai ofert no és equivalent. Al·lega que "sense prèvia difusió no es compensaria en absolut a les formacions polítiques perjudicades". La CCMA ha recorregut a la JEC per no haver pogut fer aquestes entrevistes compensatòries als partits, al·legant que la competència per determinar els continguts informatius correspon als mitjans públics, no als partits polítics.
És a dir, que tant els partits com les Juntes electorals es troben en la tessitura d'haver d'exercir de directors d'informatius de TV3 i la resta de canals de la CCMA.
Una altra televisió pública que, com TV3, va retransmetre la Via Lliure és Barcelona Televisió (BTV). Xavier Muixí, el director d'informatius, no té "cap notícia" que la JEC s'hagi dirigit a BTV per a exigir-li les mateixes compensacions que imposa a TV3, segurament perquè els esmentats partits no la van incloure en el seu recurs.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya considera que la resolució de la JEC "és una mostra més del despropòsit que significa no fer servir els criteris periodístics per informar durant les campanyes electorals" i aprofita per a carregar contra els blocs electorals fixos a que s'obliguen les emissores públiques per a aplicar l'article 66 de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General.
Aquest article parla de les emissores privades de ràdio i televisió en els mateixos termes.
Darrere de tot plegat hi ha els tretze homes i dues dones que composen la Junta Electoral Central. La JEC és l'òrgan superior de l’Administració Electoral a l’Estat espanyol. Està formada per vuit magistrats del Tribunal Suprem (triats per sorteig), dels quals un n'assumeix la presidència i un altre la vicepresidència; cinc vocals catedràtics de Dret o de Ciències Polítiques i Sociologia en actiu (proposats pel Congrés i aprovats per majoria qualificada); el Secretari General del Congrés dels Diputats com a Secretari, i el Director de l’Oficina del Cens Electoral (amb veu i sense vot).
Carlos Granados Pérez. Melilla, 1943. President de la JEC. Magistrat de la Sala Segona (del Penal) del Tribunal Suprem (TS). President de la JEC des del 2012. De llarga trajectòria a la judicatura, el 1992 va ser designat magistrat del Suprem. També va ser Fiscal General de l’Estat durant l’etapa de Juan Alberto Belloch (PSOE) com a ministre d’Interior i Justícia. Va anar al "Colegio del Pilar", conegut per tenir altres exalumnes com José María Aznar, Cebrián, Rubalcaba, Ansón o els germans Solana. Com a magistrat del Suprem. va votar a favor de prohibir a Bildu presentar-se a les eleccions municipals de 2011.
Andrés Martínez Arrieta. Logroño, 1955. Vicepresident de la JEC. Va instruir el 1983 (amb 29 anys) el “cas Nani”, un atracador que va ser mort per tres policies a la comissaria de la Puerta del Sol de Madrid. És el primer desaparegut de la democràcia. Aquest cas va catapultar la seva carrera i ningú es va estranyar que el 1998 fos nomenat magistrat del Suprem. Tenia 43 anys i és el magistrat més jove en entrar en aquest tribunal.
José Luís Calvo Cabello. Saragossa, 1944. Magistrat de la Sala Primera (del Civil) del Suprem. Membre de l'associació progressista Jueces para la Democracia. Va ser un dels primers portaveus del Consejo General del Poder Judicial (1985-1990). El 1992 va dictar la primera sentència absolutòria per a un insubmís, on es considerava que la dignitat de l'individu està per sobre de l'Estat. Al març de 2000 va ser nomenat magistrat de la Sala Militar del Tribunal Suprem.
Pablo María Lucas Murillo de la Cueva. Magistrat de la Sala Tercera (Contenciós-Administratiu) del Suprem des de novembre de 2001. Va ser nomenat jutge competent per conèixer les activitats del CNI durant el Govern de Zapatero l’any 2009. Està molt ben relacionat amb diversos càrrecs del PSOE d'Andalusia. Va ser cap de gabinet del president del Consell General del Poder Judicial i del Suprem, Javier Delgado Barrio, votat unànimenent al capdavant d'ambdues institucions.
Manuel Campos Sánchez-Bordona. Magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem. Defensor de la lliure competència, ha fallat en diverses ocasions contra els interessos de les cadenes de televisió beneficiàries de la política de concessions de canals de TDT seguida per PP i PSOE. El Govern Rajoy el vol promocionar ara al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
María Luisa Segoviano Astaburuaga. Escollida el 2006 com a magistrada de la Sala Quarta (del Social) del Tribunal Suprem. És experta en qüestions que afecten el règim laboral, especialment en temes d'assetjament i discriminació sexual. Preguntada sobre la independència en l'elecció dels magistrats del TS, ha declarat que "potser podria haver-hi un altre sistema d'elecció, no dic que no, però l'actual té moltíssims anys i té certa tradició".
Antonio Salas Carceller. Magistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem. Ha estat ponent de molts dels veredictes que confrontaven dret a l’honor o dret a la imatge personal i dret a la informació. És cèlebre la seva sentència contra les productores de “Sálvame” per mofar-se de la Duquessa d’Alba i el seu marit. Ha reconegut en alguna ocasió que l’organització judicial està polititzada “depenent del què entenguem com a polititzada”, doncs els òrgans judicials “depenen de l’acord entre partits”.
José Antonio Montero Fernández. Magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem des de 2009. El seu inici al TS ja va estar marcat per la polèmica, ja que una magistrada de l'Audiència Nacional suspesa va recórrer la decisió del Consell General del Poder Judicial de proposar-lo a ell i quatre jutges més. Va ser el primer cop que el mateix Suprem va haver d'estudiar i motivar la legalitat del nomenament d'algun dels seus membres. El recurs va ser desestimat.
Pablo Santolaya Machetti. Catedràtic en Dret Constitucional. Proposat pel PSOE. Va ser un dels membres de la JEC que va votar en contra de prohibir la manifestació dels indignats durant la jornada de reflexió de les eleccions municipals de 2011.
Alfonso de Esteban Alonso. Madrid, 1943. Proposat pel PP. Va ser un dels membres de la Junta que va considerar que la campanya de la Generalitat per incentivar el vot a les autonòmiques de 2012 no vulnerava l’Estatut ni la Llei Electoral. L’acord majoritari va considerar que suggeria opcions de vot i en va exigir la retirada.
Joan Manuel Trayter Jiménez. Barcelona, 1962. Catedràtic en Dret Administratiu. Proposat per CiU. Combina el càrrec de vocal a la JEC amb el de membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i síndic dels Socis del FC Barcelona. També va oposar-se a la retirada de la campanya de la Generalitat a les eleccions del 2012.
Paloma Biglino Campos. Doctora en Ciències Polítiques i Sociologia i Llicenciada en Dret. Forma part de l'Observatori de la Vida Militar, dedicat a la promoció dels drets fonamentals a les Forces Armades. El 2012 va expressar el seu parer sobre les manifestacions en campanya electoral en el context d'unes mobilitzacions a Mèxic molt similars a la Via Lliure d’aquesta Diada. Si bé la Constitució no prohibeix les manifestacions en periode electoral, diu, l’ordenament jurídic espanyol “impedeix que persones no candidates portin a terme actes de campanya electoral” i que, per tant, cal considerar-les "activitats destinades a captar el vot en favor d’una determinada força política”.
Raúl Canosa Usera. Degà de la Facultat de Dret de la Universitat Complutense. El dia del seu nomenament celebrava que la tasca de la Junta "no ha suscitat polèmiques, perquè ha aplicat de manera intel·ligent i assenyada la legislació electoral, que a la Junta Electoral Central li correspon interpretar i aplicar, però ni recrear ni crear, perquè això ho ha de fer el Parlament".
Carlos Gutiérrez Vicén. Secretari de la JEC. Escollit per unanimitat a proposta del president del Congrés, Jesús Posada (PP).
Gregorio Izquierdo Llanes. El seu nomenament com a president de l'Instituto Nacional de Estadística i, per tant, director de l'Oficina del Cens, va ser molt sonat perquè, a diferència de tots els anteriors, no és un estadístic, sinó un funcionari doctor en Ciències Econòmiques proper a Juan Iranzo, economista proper a la Fundación FAES i el PP i vinculat al Círculo de Empresarios.
Amb informació de Pilar Carracelas