L'atzar ha volgut que justament la setmana que s'ha posat caducitat a la legislatura –tot i que encara sense data clara– i els partits han començat a reactivar la maquinària electoral, hagi arribat a les llibreries un retrat del líder extramurs d'ERC. Pere Aragonès, l'independentisme pragmàtic de Magda Gergori (Pòrtic), acosta al gran públic, més que la figura del vicepresident del Govern, la de l'home que Oriol Junqueras ha situat com a continuador de la seva tasca al capdavant del partit i del país. Un relat que dona a conèixer l'Aragonès més personal, però on també s'explicita clarament quina és la recepta del líder republicà no només per fer una bona paella, com a bon amant de la cuina que és, sinó també per arribar a la independència.
Amb pròleg de la coneguda periodista Lola García, el republicà recorda el dia que Junqueras el va assenyalar com a successor si li passava alguna cosa a la secretària general, Marta Rovira, que finalment va acabar marxant a l'exili, i es mostra disposat a "assumir totes les tasques" que li demanin. També, evidentment, la de ser candidat a la presidència de la Generalitat. "Estic al servei del partit. Preparat per assumir totes les tasques que em demanin", assenyala en un llibre construït a base de diverses converses pausades amb Aragonès. A més, en ell, i preguntat directament per com es "vendria" com a president de la Generalitat, el republicà assegura ser "una persona amb capacitat d'interlocució entre sectors molt amplis de la societat", i per fer-ho tant amb "el Govern de l'Estat" com amb "actors interns de Catalunya". L'objectiu, defensa, no és altre que "generar grans consensos", tot reconeixent que li fa "respecte" però no "por" assumir la màxima responsabilitat del país.
L'independentisme pragmàtic o lluny de "simbolismes"
Provinent d'una família catalanista de Pineda, amb un pare exregidor del municipi per Convergència i una esposa que milita a les joventuts d'aquest partit, Aragonès explica que ja de petit li interessava la política. De fet, es dedicava a crear partits, i a dirigir-los. A diferència del seu entorn familiar, però, ell des del principi va tenir clar que era independentista, quan encara no era ni molt menys majoritari, i per això es va afiliar a les JERC. Ara, ja com a màxim representant del partit, traça les línies necessàries per arribar a un Estat independent, tenint en compte les lliçons apreses de l'1-O. Així, segons Aragonès, els propers passos cal executar-los "amb molta més força" i estar "molt segurs de cada decisió", sinó, avisa: "el preu és molt alt". I és que la repressió post 2017 ha fet que els republicans teixeixin una estratègia més pragmàtica, lluny de "simbolismes" i "gesticulacions".
"Si haguéssim anat a una investidura fallida de Carles Puigdemont el 30 de gener de 2018, que no hauria servit per fer-lo president, l'únic que hauria comportat és conseqüències penals gratuïtes. Ens hauríem estalviat crítiques, però al cap d'uns dies ens hauríem menjat nosaltres el cost. Doncs no. De vegades cal dir 'aguantem'". Així defensa Aragonès la gestió del partit del que segurament va ser un dels moments més crítics de relació amb JxCat. Dos anys després, la història s'ha repetit amb la crisi de l'escó del president Quim Torra. Els republicans, però, tenen clar quin ha de ser el seu posicionament, malgrat les crítiques d'una part de l'independentisme. La desobediència només té sentit quan "no siguin una actuació individual sinó col·lectiva, i tinguin un objectiu molt concret: deslegitimar l'Estat". "Hi haurà fases i moments tàctics en què convindria una estratègia d'enfrontaments, de confrontació, de tensió. I en d'altres no serà així", resumeix Aragonès.
Malgrat les diferències visibles amb JxCat, el vicepresident té bones paraules pels últims presidents de la Generalitat, tant Artur Mas, com Carles Puigdemont, com Quim Torra, amb qui assegura que té una "excel·lent relació personal" i a qui defineix com una "bona persona" que "s'ha trobat fent política" en un moment "molt condicionat pel context". També reconeix la vàlua de persones d'aquest espai com Elsa Artadi, amb qui va liderar una negociació amb l'Estat a través de la vicepresidenta Carmen Calvo, però que va quedar estroncada per la polèmica del relator.
Objectiu: eixamplar la base i sumar-hi els comuns
Aragonès també aprofita el llibre per explicar més pausadament l'expressió que més fortuna ha fet en els últims temps, i que també els ha comportat més crítiques: "eixamplar la base". Lluny d'esmenar-ho, el líder extramurs d'ERC assegura que ell ho ha "defensat sempre", fa deu anys i ara. "L'objectiu sempre és ser més", defensa, tot recordant que quan l'antiga Convergència es va sumar al procés independentista ell va enviar una carta al líder de les joventuts convergents per felicitar-los. I és que actualment, reconeix, la majoria és "molt justa" com per poder "obligar l'Estat a acceptar un referèndum". "Som prou per guanyar un referèndum amb regles democràtiques, però no per forçar l'Estat a acceptar-ne els resultats. Per tant, cal eixamplar la base", afegeix per concloure el debat.
És en aquest punt on Aragonès també parla del paper dels comuns i lamenta que acceptessin "pagar el peatge" de la maniobra de Manuel Valls per mantenir l'alcaldia de Barcelona. Tot i això, defensa que és un "error" que s'ha de poder "esmenar" i assegura que la posició dels comuns en "molts aspectes" no esta "tan allunyada a la dels republicans". "Hem de poder sumar-los com a autodeterministes en el proper pas endavant, en la propera fita en el camí cap a la independència", assegura. A més, en un altre punt del llibre també apunta que hi ha un "espai que està a cavall entre la CUP, els comuns i Esquerra" i que cal "poder trobar acords i consensos amb aquestes formacions".
"Les esquerres republicanes", el futur del partit
Pel que fa al futur del partit que lidera i que es vol convertir en hegemònic, assegura que l'objectiu és "aspirar a aglutinar" diversos corrents polítics "des del centre cap a l'esquerra" i des d'"una òptica independentista". Per això, i posant com a exemple el Font Ampli d'Uruguai, assegura que a Catalunya també cal un "front ampli" d'esquerres. "Catalunya és majoritàriament d'esquerres. Com a partit hem de ser això, les esquerres republicanes", afegeix. Finalment, pel que fa a futurs lideratges de l'espai, Aragonès també apunta que Roger Torrent és un dels actors que cal "tenir preparats" perquè "jugarà un paper important" i també cita noms com Juli Fernández, Bernat Solé i Sergi Sabrià, o dones com Irene Fornós o Carolina Telechea, a més de la ja portaveu i secretària adjunta Marta Vilalta
Amb tot, el llibre de la jove periodista Magda Gregori resumeix en poc més de cent pàgines les principals idees polítiques d'Aragonès, però també ensenya la seva faceta més personal com a pare de la petita Clàudia que va néixer fa menys d'un any, i revela alguna que altra intimitat del vicepresident, i de qui es pot convertir en uns dies en cap de llista dels republicans a la Generalitat, com és que imita molt bé els seus principals rivals polítics.