11 de setembre. Dia assenyalat a qualsevol calendari de tots els catalans. És la Diada Nacional de Catalunya: jornada de reivindicació i defensa dels drets i llibertats nacionals. Però… què és realment la Diada? Per què se celebra? Doncs és la data d’una efemèride, la de la derrota dels catalans davant l'exèrcit borbònic a la guerra de Successió.

📌 Actes de la Diada 2023: manifestacions, discursos i portes obertes
 

🎶 Concerts de la Diada 2023: Actuacions, artistes i horaris
 

Aprofitant que s'apropa la Diada 2023 (amb la manifestació de l'11 de setembre escalfant motors), t’expliquem què va passar i quin significat té ara aquest dia! I per donar resposta a aquestes incògnites, agafem la màquina del temps per anar a l'origen mateix de la Diada.

Què va passar l'11 de setembre de 1714?

Per saber què és la Diada de Catalunya i per què se celebra l’11 de setembre cal remuntar-nos a l’any 1700. Aleshores, a la península hi havia diferents regnes i territoris sobirans. Catalunya formava part de la Corona d’Aragó juntament amb Aragó, València i Mallorca. Cada territori tenia les seves institucions, però compartien rei. La casa d'Àustria regnava alhora a Castella i els seus territoris i a Aragó. El 1700 Carles II, l'últim dels Àustries, va morir sense descendència i es van presentar dos aspirants a la Corona: per un costat, el duc Felip V de Borbó, i per un altre, l'arxiduc Carles d'Habsburg, membres de les dinasties europees més poderoses de l'època. 

Els borbons suposaven una gran amenaça, ja que si guanyaven podia significar una possible unió de França i Espanya. Per això els Àustries van rebre el suport internacional Anglaterra, Holanda i el Sacre Imperi Romanogermànic, que van crear una coalició (la Gran Aliança de la Haia) i van declarar la guerra als borbons el 1702.  És aquí on va comença la guerra de Successió. Pel que fa a la península, també es va dividir en dos. Al regne de Castella (Castella, Andalusia i el nord-oest de la península Ibèrica) eren borbònics i a la Corona d’Aragó (Regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca) estaven a favor de l’arxiduc Carles. 

Per què Catalunya es va posicionar amb els Àustries? Doncs perquè els catalans temien que una monarquia encapçalada per Felip V, de tarannà absolutista, topés amb l'organització política catalana, de tall parlamentari i pactista, i acabés amb la identitat i institucions. A més, els mercaders del país aspiraven a desenvolupar un capitalisme comercial inspirat en el model holandès, que se sustentava en una base republicana. Aquests sectors volien usar les Constitucions i les institucions catalanes, com les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent, per impulsar el seu projecte.

Però encara que pugui estranyar, Catalunya es va mantenir lleial a Felip V fins al 1705. Aquell any alguns comandants borbònics van actuar de manera hostil cap al nostre territori i es va decidir fer un canvi de posició. Catalunya va signar llavors un pacte amb els Àustries on es comprometien a deixar-los desembarcar a la costa catalana a canvi de respectar les lleis pròpies. Un cop les tropes internacionals van arribar a Barcelona, van expulsar els caps borbònics i l'arxiduc Carles va establir la seva cort a la ciutat de Barcelona.

Tot i que aquesta aliança guanyava guerres a la resta d’Europa, no va passar el mateix a la península. Els borbons van aconseguir conquerir València i d'Aragó l’any 1707, van suspendre els seus furs i van iniciar la invasió de Catalunya. Aquell era el principi del fi. 

Un gir de guió

Catalunya, mentrestant, resistia, però l’any 1711 va morir sense descendència l'emperador austríac, germà de l’arxiduc Carles. Per això, el dels Àustries va decidir marxar cap a Viena per assumir la corona imperial i va obrir converses de pau amb els borbons. Felip V va cedir territoris i privilegis comercials als països de l’aliança, però sense oblidar el greuge que (segons ell) havien comès els catalans en revoltar-se contra seu. Així doncs, l’any 1713 es va signar el Tractat d'Utrecht que posava punt final a la guerra i que ignorava la llibertat de Catalunya. 

La resistència catalana i el Decret de Nova Planta: l'origen de la Diada

Malgrat la traïció dels Àustries, els catalans no es van rendir i van proclamar la resistència armada contra els borbònics. La defensa va quedar en mans d'una força armada no professional comandada per Rafael Casanova, que va comptar amb el suport de grans mobilitzacions ciutadanes que defensaven els drets i les llibertats pròpies. Però, finalment, l’11 de setembre de 1714 Barcelona va caure davant els borbons. 

Felip V va imposar el Decret de Nova Planta, que abolia les constitucions catalanes i de les institucions pròpies i imposava les lleis de Castella. La derrota, doncs, va suposar la pèrdua de control de l’economia, la justícia, la sobirania, la cultura i la llengua catalana.

La celebració de l’11 de setembre a Catalunya 

No va ser fins un segle després que es va començar a commemorar aquest dia. El primer acte per la Diada es va fer el 1886 al Fossar de les Moreres, quan diverses entitats catalanistes van organitzar un acte en record a les víctimes del setge. Dos anys després, es va inaugurar l'estàtua de Rafael Casanova i es van continuar celebrant actes en el seu honor. L’any 1894 es va iniciar una ofrena floral i a poc a poc la Diada es va anar convertint en més política, especialment a principis del segle XX, quan Catalunya va començar a recuperar institucions. Més endavant, durant la república es van arribar a fer actes molt nombrosos, però el franquisme va acabar prohibint la celebració d’aquest dia. 

L'11 de setembre del 1976, el primer després de la mort de Franco, es va recuperar i va convertir-se en un crit a favor de l’estatut. Des d’aleshores no s'ha deixat de celebrar i en la darrera dècada la Diada s’ha convertit un clam massiu per la independència. Ara, no només saps què és la Diada de Catalunya i per què se celebra; també has conegut el seu origen i has realitzat tot un recorregut històric que t'ha ajudat a entendre el significat de l'11 de setembre. Amb aquest coneixement, segur que viuràs la Diada 2022 (i la manifestació, els concerts, els actes…) amb un nou prisma!