Barrera, Maragall

Artur Mas té clar que l'independentisme ha de presentar-se a les eleccions espanyoles. "A Madrid no ens interessarà anar-hi l'endemà de la independència, però fins el dia abans hem de defensar els interessos, el dret a decidir, la sobirania i el mandat del 27S de construir un Estat per a Catalunya", va defensar el president de la Generalitat en funcions a l'últim consell nacional del seu partit a Bellaterra.

El líder de CDC marcava així posicions amb el sector de l'independentisme que aposta per la màxima "a Madrid ja no hi hem d'anar a fer res". Un posicionament que sempre ha defensat la CUP i que darrerament ha agafat volada en el moviment sobiranista. Fins i tot, a les xarxes socials bull el hastahg #ViaClaver que defensa un boicot electoral a les eleccions a Corts Generals del 20 de desembre.

El calendari crema: tant per la proximitat de la convocatòria com per l'escenari post-27S, amb un Parlament encara no constituït i la investidura del nou president pendent de les negociacions ja empreses discretament entre Junts pel Sí i la CUP.

Heribert i Pasqual

Però el debat polític sobre si el catalanisme ha de concórrer ara a les generals ve de lluny. Un dels moments culminants va arribar el 2008 de la mà de dos polítics de primer nivell i de posicionaments en la qüestió nacional gairebé contraris: Heribert Barrera i Pasqual Maragall.

El desembre de 2007, l'expresident del Parlament va defensar l'abstenció o el vot en blanc a les eleccions espanyoles que aleshores estaven convocades per al 9 de març del 2008. Barrera, en un debat amb l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol al Club Arnau de Vilanova, va argüir que un vot en blanc massiu o una altíssima abstenció esdevindria un senyal potent de protesta pel tracte de l'Estat a Catalunya. Barrera ho plantejava tot just quatre dies després de la manifestació de l'1 de desembre que amb el lema "Som una nació i diem PROU! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures" va omplir els carrers de Barcelona.

Pocs mesos després va reblar el clau el ja aleshores expresident de la Generalitat i exlíder socialista, Pasqual Maragall. En un article a La Vanguardia titulat "Votar en Blanco" i publicat el 4 de febrer del 2008, Maragall titllava el comportament del Tribunal Constitucional amb Catalunya de "sainet". L'Estatut del 2006, el projecte estrella dels tripartit estava en aquell moment pendent de sentència del TC després que l'hagués aprovat el Parlament, el Congrés i el Senat i l'haguessin referendat a favor els catalans.

Així mateix, Maragall carregava amb contundència contra les accions de l'Estat dirigides a torpedinar la reforma educativa que el seu germà Ernest, conseller d'Ensenyament, portava a terme a Catalunya, la manca de recursos per a infraestructures o bé per la negativa dels poders i els partits de l'Estat a reconèixer Catalunya com a nació.

En aquest context, Maragall defensava obertament i exhortava els catalans a votar en blanc a les eleccions del 9M en lloc d'optar per l'abstenció-protesta. La tesi de l'expresident era que no anar a votar suposava el "pitjor menyspreu a la democràcia" i, en canvi, el vot en blanc mostrava el rebuig dels catalans a les posiciones de Madrid i, de retruc, la vocació europea i democràtica del catalanisme.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat