El president a l'exili Carles Puigdemont ha criticat la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar-li l'amnistia pel delicte de malversació pel qual està processat juntament amb els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig el mateix dia que Espanya decideix "mantenir impunes els crims del franquisme", amb relació a l'arxivament de la causa per la querella del denunciant de tortures de la Brigada Polític-Social el 1975. "El mateix dia que Espanya contradiu el dret internacional humanitari i decideix mantenir impunes els crims del franquisme, resol que no se'ns pot aplicar l'amnistia. I per mantenir les tradicions espanyoles, això ho tornem a saber per la premsa", ha lamentat aquest dimarts en un apunt a X, antic Twitter.

En la mateixa línia, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha titllat de franquista el jutge Llarena, i ha afirmat que la seva decisió de no amnistiar Puigdemont, Comín i Puig l'ha fet "en base a les 8 'Leyes Fundamentales del Reino'", en referència a la legislació vigent durant la dictadura de Francisco Franco. 

Els dos líders juntaires han fet aquest missatge a les xarxes socials després que el magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagi desestimat els recursos de Puigdemont, Comín i Puig, contra la seva interlocutòria que va declarar no amnistiable el delicte de malversació de fons públics pel qual estan processats. En una interlocutòria, l'instructor destaca que les al·legacions no tenen cap fonament, ja que és la previsió literal de la llei d'amnistia la que obliga al pronunciament judicial que s'impugna, i la norma estableix l'exclusió de la seva aplicació a delictes de malversació en supòsits en què el subjecte actuï amb “el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”, cosa que entén que concorre en el cas.

En aquest sentit, el magistrat ressalta que l'amnistia per a aquest delicte hagués estat apreciada si la llei hagués proclamat, sense restriccions, la concessió del perdó a tots els delictes de malversació comesos per promoure el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, o si hagués limitat l'exclusió a casos d'enriquiment en el significat etimològic, és a dir, d'augment de riquesa. Tot i això, recorda la interlocutòria, l'article 1.4 de la llei indica que el concepte d'enriquiment arriba a més a les actuacions on s'obtingui qualsevol avantatge personal de caràcter patrimonial, cosa que inclou qui, amb càrrec als fons públics, obté qualsevol benefici que hagués exigit del pagament d'una contraprestació dinerària (contingut patrimonial), encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa.

Arxivada la querella de l'únic torturat pel franquisme que va poder declarar davant la justícia espanyola

Aquest darrer moviment del jutge Llarena coincideix amb el dia que la magistrada del jutjat d'instrucció número 50 de Madrid ha arxivat la querella interposada per Julio Pacheco Yepes contra els seus torturadors durant el franquisme, l’agost del 1975, perquè els delictes han prescrit. Es tracta de l’únic afectat per aquest tipus de fets que ha pogut declarar davant d’un jutjat espanyol. La magistrada té en compte una interlocutòria del Tribunal Constitucional d’aquest any que tancava la via judicial a Espanya a una querella similar. La jutgessa va prendre declaració al querellant i a la testimoni Rosa María García Alcón el 15 de setembre de 2023, segons han explicat diverses entitats memorialistes.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!