El president a l'exili, Carles Puigdemont, considera l'oferta del coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, d'acordar un "programa de mínims" entre bascos, catalans i gallecs per presentar-se a pròximes cites electorals una "proposta intel·ligent" perquè "pot ser disruptiva en la fórmula política sobre la qual s'ha assentat l'Estat espanyol".

En una entrevista al diari Gara, recollida per Europa Press, Puigdemont es refereix a la Crida Nacional per la República, moviment polític per formar un partit independentista català, presentat el juliol de 2018, i diu que, "més que la unió de les sigles polítiques", el que els interessa és que "gent d'espais polítics diferents entengui que és el moment de buscar una actuació conjunta". Així, subratlla que la Crida "no apel·la a partits, apel·la a ciutadans".

En aquest sentit, valora la proposta d'Arnaldo Otegi de candidatures unitàries entre sobiranistes i afirma que, "tenint en compte que nosaltres defensem la màxima unió política en aquest moment, aquesta és una proposta que entra de ple en aquest esperit".

Segons afirma, "sumar el màxim de forces possibles de llocs molt diversos que, encara que en alguns temes podem tenir idees molt distants, coincideixi en allò que és fonamental com el dret a l'autodeterminació i les llibertats bàsiques, pot fer sentir una veu que existeix, que és potent i que té molta capacitat per intervenir en la política europea".

Després d'afirmar que "avui Espanya no passa els estàndards de qualitat democràtica", considera que cal ser humils, deixar partidismes de banda i entendre que és un moment d'una gran transcendència que demana també decisions transcendentals". "Si no, potser no és veritat que estem disposats a fer-ho tot per implementar la República, perquè hi ha uns esforços que no costen sang, ni presó, ni exili", adverteix.

D'altra banda, diu que amb el PNB considera una "aliança a qualsevol dels escenaris", encara que creu que és necessari veure "com enfoquem el debat de les eleccions europees en un context de gran transcendència històrica per a Catalunya i per a Europa". "Si la proposta que fem als ciutadans és la mateixa que quan no hi havia aquest repte, no sé exactament quin missatge estem donant. Si no som capaços d'anar junts en un desafiament com el que tenim plantejat, crec que hem de parlar molt seriosament de com pensem i com expliquem a la gent que podem fer allò que li vam dir que faríem el 21 de desembre", remarca.