El procés d’independència no va contra Espanya, sinó que busca un altre apropament. Així ho ha defensat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aquest dilluns al vespre. L’escenari no podia ser millor: la presentació del llibre ‘Dos Estados’ (Arpa, 2017), de Ferran Mascarell, delegat del Govern català a Madrid. “El nostre procés no és un procés antiespanyol, per desentendre’ns del que passi a Espanya, sinó tot el contrari: és un procés per a tornar a entendre’ns amb l’Estat espanyol”.
“N’hi ha que tenen una noció religiosa, sagrada de la unitat d’Espanya”, ha criticat el president del Govern, que considera que això ho dificulta tot. Tampoc no s’acaba de creure els qui ara parlen de plurinacionalitat. “Plurinacional vol dir pluralitat de nacions, i les nacions tenen dret a l’autodeterminació”, els ha recordat. Ha evitat referir-se a les divergències dins del Govern sobre el referèndum, expressades aquest dilluns pel conseller Jordi Baiget.
Sobre el paper de la monarquia, Puigdemont creu que el rei Felip VI podria haver jugat amb Catalunya el mateix paper que va desenvolupar el seu pare Joan Carles I amb el retorn de Tarradellas o la legalització del Partit Comunista, prenent-s’ho com una operació d’Estat. Però això no ha passat.
Carles Puigdemont ha recordat una anècdota de quan era alcalde de Girona. El llavors ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón va venir a la seva ciutat per un congrés iberoamericà de seguretat jurídica. Allà Gallardón va venir a dir, segons el president de la Generalitat, que la independència dels països llatinoamericans havia enriquit les relacions que mantenien amb Espanya, l’antiga metròpoli.
Una elit que “acampa sobre l’Estat”.
L’exconseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha començat fent una diagnosi de l’estat de les relacions entre l’Estat espanyol i Catalunya, el mateix que fa a Dos Estados. Després de viure a Madrid, l’actual delegat de la Generalitat ha constatat que hi ha una “elit relativament petita” que s’ha apropiat de l’Estat –“acampa sobre l’Estat”, com deia Azaña- i practica una “política heroica”: la lògica de negociar és imposar.
Per altra banda, davant d’aquest tancament, “a Catalunya es materialitza una revolta” a partir del 2010, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. “En els llibres d’història es parlarà de la revolta dels catalans”, ha defensat Mascarell, que ha descrit aquesta revolta com a transversal, intrageneracional, de classes mitjanes però també de classes populars.
Dos estats que cooperen
Enfront d’això, Ferran Mascarell sosté que “malgrat tot” existeix una possibilitat. “Hi ha una societat espanyola i una societat catalana que practiquen la voluntat d’entendre’s”, ha afirmat el delegat del Govern a Madrid. I ha afegit: “És possible un pacte entre dos estats diferents. Aquests dos estats, lliures de la política heroica, es podrien entendre la mar de bé. Les bases que compartim ens permeten visibilitzar un projecte de cooperació entre les dues societats”.