El recorregut polític del judici del 9-N ha acabat al mateix lloc on va començar dilluns, al palau de la Generalitat. Tant bon punt ha quedat vist per a sentència, els tres encausats s’han adreçat de nou a la plaça Sant Jaume d'on van sortir dilluns a peu per anar al jutjat, i s'han reunit amb el president, Carles Puigdemont. Tot, amb la voluntat d'enviar un missatge clar i nítid a l'Estat: el desafiament continua en peu.

“Si l’Estat veu com un desafiament que 2,3 milions de persones vagin a votar, el problema el té l’Estat”, ha advertit Puigdemont.

El president ha comparegut a la sala Torres Garcia acompanyat de l'expresident Artur Mas. Tots dos vestits de blau amb corbata blava i el pin de president. Rere cadascun d'ells, una senyera. Puigdemont ha recordat que si Mas no hagués fet el pas al costat a començaments de gener de l'any passat, aquesta setmana hauria estat davant del tribunal un president en exercici. 

Aquest era el darrer moviment d'una coreografia perfectament estudiada que el Govern Puigdemont i els encausats han anat desplegant al llarg de tota la setmana per deixar clar que l'embat judicial no ha provocat cap fissura en l'estratègia del procés. No s'ha deixat cap detall a l'atzar, el president fins i tot s'ha preocupat que l’emblemàtica Grândola, Vila Morena. O povo é quem mais ordena, himne de la Revolució dels Clavells, sonés al carilló del palau de la Generalitat quan els encausats creuaven el pati dels tarongers.

Rajoy, a temps de rectificar

Malgrat tot, Puigdemont ha volgut reiterar un cop més al Govern de Mariano Rajoy que sempre s’és a temps de “rectificar”. “Fins i tot en temps de descompte com ara”, ha reblat. També aquest argument ha quedat blindat.

El parlament del president ha servit per subratllar que el Govern s’ha reconegut en les paraules de Mas, Irene Rigau i Joana Ortega i els ha agraït que no hagin “renunciat al compromís de ser fidels al poble de Catalunya” i que n’hagin defensat la dignitat. L'exvicepresidenta i l'exconsellera seguien la intervenció des de la primera fila, amb l'exconseller Francesc Homs.

“El 9-N és una fita democràtica de la qual tot el país s’ha de sentir orgullós, i nosaltres ens en sentim”, ha assegurat, per insistir que aquell va ser un dia històric i que l’Estat s’hauria de preguntar per què la gent s’emociona amb aquella votació i s’indigna quan coneix les sentències del TC.

La sort està llançada

“Alea iacta est (els daus estan llançats) –ha sentenciat Mas en prendre la paraula- Estem en mans de tres magistrats que han de decidir sobre la nostra sort penal”. No obstant, ha volgut deixar clar un cop més que sigui quina sigui la sentència, en la pròpia “intimitat” no se sent culpable d’haver fet res mal fet. “I hi hagi la sentència que hi hagi, no m'hi sentiré”, ha reblat mentre assegurava que aquesta és l'“única sentència” que tem.

Mas ha agraït el suport que han rebut del Govern i de la gent durant tota aquesta setmana –“que no era fàcil ni agradable”-. “Hem anat a judici pels fets, no per un suposat delicte de desobediència que gairebé fa riure. Hi anem perquè 2.344.328 persones i perquè 42.000 voluntaris i perquè 942 ajuntaments s’ho van creure, i van tirar endavant i van convertir el 9-N en un dels fets democràtics i de comportament cívic més notables d’Europa”, ha assegurat.

L'expresident ha acabat la seva intervenció citant la sentència de Theodore Roosevelt que "una democràcia per fer-se gran ha de progressar cada dia, perquè si no o deixa de ser gran o deixa de ser democràcia". "Després del judici del 9-N, hi hagi la sentència que hi hagi, la democràcia espanyola, que ja no era molt gran, és una mica més petita”, ha advertit.