Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín han retirat la sol·licitud per incorporar-se als Verds-Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.
Puigdemont i Comín han comunicat per carta als colíders del grup europarlamentari, Ska Keller i Philippe Lamberts, que han decidit no adherir-se al seu grup parlamentari aquesta legislatura.
En la missiva, els diputats catalans esgrimeixen raons de coherència i justifiquen la renúncia pel "debat intern" i les "serioses discrepàncies" que ha creat la seva possible incorporació entre els membres del grup.
Estava previst que els Verds/ALE discutissin aquest dimecres si admetien Puigdemont i Comín al grup. Calia un “consens” a favor de la seva entrada i en cas de no ser-hi s'havia plantejat una votació on caldria una majoria absoluta.
Evitar "serioses discrepàncies"
La seva incorporació, diuen "ha de ser fruit d'una forta unitat interna i del màxim consens possible". L'últim que voldrien Puigdemont i Comín és entrar en un grup "després d'un procés que hagi pogut causar serioses discrepàncies entre alguns dels seus membres" i que "la nostra acceptació sigui un element de discòrdia" en un espai polític al qual se senten molt propers i vinculats, subratllen.
A la carta, a més, destaquen que la renúncia no és "en cap cas" un "rebuig al seu projecte polític" i agraeixen els contactes mantinguts fins ara per explicar el projecte que defensaran a Europa. "Un programa basat en les persones, en els drets humans, en la sostenibilitat ambiental, social i econòmica, i en la fraternitat entre els pobles del món".
Puigdemont i Comín acaben amb una defensa del dret a l’autodeterminació, que defineixen com un "dret imprescindible per poder assegurar un món de pau, democràcia i llibertats". A més, emplacen els Verds a seguir col·laborant en qüestions d'interès comú.
Visibilitat i poder de negociació
Si no s'adhereixen a cap altre grup, Puigdemont i Comín seran diputats no adscrits al Parlament Europeu. Aquesta condició els manté els drets intactes, així com els mateixos deures que la resta d'integrants de l'hemicicle.
Ara bé, segons Jaume Duch, director general de Comunicació del Parlament Europeu, sense formar part d'un grup parlamentari el desenvolupament burocràtic es pot veure lleugerament afectat.
A la pràctica, pot ser més difícil, per exemple, demanar canvis a l'ordre del dia del ple, presentar preguntes o mocions, negociar resolucions o per tenir temps de paraula en les sessions plenàries. Per tant, sense el paraigua d'un grup hi ha la possibilitat de perdre certa visibilitat i poder de negociació.