El president, Carles Puigdemont, ha explicat en una entrevista que s'ha emès a les 20.00 h pel canal belga RTBF que està disposat a ser candidat a les eleccions del 21 de desembre, "sobretot si hi ha la més mínima possibilitat que puguem anar junts", ha afegit en referència a una llista conjunta. A més, ha assegurat que podria fer campanya des de l'estranger.

Precisament, aquest migdia la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, ha defensat després de reunir el comitè nacional del partit la possibilitat d'acordar una llista conjunta de país per reclamar la llibertat dels presos polítics. Fins ara, la formació demòcrata s'inclinava per concórrer per separat, però les detencions dels membres del Govern han imposat un gir.

En l'entrevista a la televisió belga, el cap de l'executiu català insisteix en el desig que aquestes eleccions es desenvolupin de la manera més normal possible, però puntualitza que no és amb un Govern a la presó que es pot garantir que siguin "neutrals, independents i normals". És en aquest punt quan els periodistes li demanen si serà candidat. Puigdemont respon que està disposat a ser-ho i que no veu cap problema a fer campanya des de Brussel·les o qualsevol altra banda, atès que vivim en un món globalitzat.

Puigdemont ha subratllat que tots els que han liderat aquest procés han d'estar compromesos en aquests comicis, ha insistit que "no es tracta de dir sí o no a la independència sinó sí o no a la democràcia", i ha emplaçat de nou el govern espanyol a deixar clar si respectarà els resultats electorals. "És possible a Espanya ser independentista? Es pot aplicar el resultat de les eleccions? S'ha de saber això. Si és que no, vol dir que no hi ha democràcia a Espanya", ha advertit.

El president argumenta la seva decisió de viatjar a Brussel·les per la voluntat d'evitar una situació de confrontació atès que, segons ha denunciat, el govern espanyol estava disposat a una "nova onada de violència" com la de l'1 d'octubre.

Ha explicat que no ha fugit de la justícia sinó que ha anat cap a l’“autèntica justícia”, en referència a la justícia belga amb la qual assegura que està “totalment disposat a col·laborar”. “A Espanya no hi ha les garanties per tenir un judici amb sentència justa, independent, que pugui escapar de l’enorme pressió i influència de la política sobre el poder judicial”, ha assegurat.

Per aquesta raó, argumenta, el seu executiu ha decidit "partir-se" i preservar una part del "Govern legítim" lluny del risc de la justícia espanyola que no ofereix garanties i preservar una "continuïtat" institucional per "explicar al món què passa a Espanya".

"No hi ha cap llei espanyola que permeti al govern espanyol anular un parlament escollit democràticament i substituir un govern i empresonar-lo per haver complert amb el mandat electoral", ha denunciat.

El president, que ha advertit que hi ha un sector del govern de Mariano Rajoy "molt radicalitzat", ha il·lustrat la seva denúncia de politització de la justícia espanyola recordant que els seus companys de govern han estat convocats a comparèixer davant del Tribunal Suprem en només 24 hores. Igualment s’ha fet ressò de les denúncies de maltractament durant el trasllat a la presó que ha exposat l’advocat d'alguns dels consellers.