S’ha confirmat aquesta setmana que el CNI ha tingut contactes amb l’imam de Ripoll, què pensa quan sent aquesta notícia?
Primer que si nosaltres que teníem aquesta intuïció ho haguéssim dit, ens hauríem trobat amb molta gent que ens hagués demanat proves d’això, i en no poder aportar les proves, haurien dit que mentíem. Tanmateix hi havia moltes coses estranyes. Ara s’ha demostrat que aquest imam no només era una persona que el CNI tenia localitzada sinó que hi col·laborava. Això obre moltes preguntes que ens fèiem aquells dies i que tenim dret a posar-nos ara.

Tenim el dret de preguntar-nos què més ens amaguen? Fins a on arriba el braç llarg del CNI al nostre país? Què hi fan més de 10.000 policies a Catalunya?

Per exemple?
Està garantida la seguretat dels catalans en mans d’aquest servei d’informació i aquesta policia espanyola? No la garantien millor els Mossos d’Esquadra que ara estan intervinguts? Per què al senyor Trapero se l’ha defenestrat i el senyor Forn avui és a la presó, quan van ser els veritables gestors de la neutralització de l’amenaça gihadista a Catalunya? Això fa crear moltes desconfiances en el sistema de seguretat espanyol, en el sistema d’informació espanyol. No han estat lleials als ciutadans. Per culpa d’aquesta deslleialtat no sabem si no hem pogut evitar un atemptat i molts morts. No ho sabem. I tenim dret a preguntar-nos-ho, i tenim el dret de preguntar-nos: Què més ens estan amagant? Fins a on més arriba el braç llarg del CNI al nostre país? Què hi fan més de 10.000 policies innecessaris a Catalunya, en un poble de pau? Tenim dret a preguntar-nos-ho? Sí. Enric Millo [delegat del Govern a Catalunya] ens hauria dit que mentíem si haguéssim dit a l’agost el que ja es flairava, que l’imam de Ripoll tenia contactes amb el CNI. I aleshores a qui haurien cregut al senyor Millo o a nosaltres? Nosaltres, proves no en podíem portar. Però era evident. I s’ha demostrat. Què es demostrarà d’aquí a tres mesos sobre l’Operació Catalunya? Jo, per si de cas, recomanaria la gent que fos molt prudent a l’hora de creure segons quines versions de l’Estat espanyol.

Quin cinisme! Rajoy, l’autor intel·lectual i material de l’intent de fugida d’empreses de Catalunya, ara els diu que tornin

Aquest dijous el president espanyol, Mariano Rajoy, va fer la seva primera visita a Catalunya després del 155 i va demanar a les empreses que no marxin de Catalunya.
Quin cinisme! L’autor intel·lectual i material de l’intent de fugida d’empreses de Catalunya per poder explicar com érem de dolents és el que ara precisament els diu que tornin. Doncs era fàcil no haver aprovat un decret que facilitava de manera il·legal el trasllat d’empreses.

Foment del Treball ha demanat incentius perquè tornin...
A sobre hem de sentir la vergonya que els haurem de donar un premi fiscal a aquestes empreses, que es proposa incentius fiscals per a les empreses que han marxat perquè tornin. Em sembla que hauria d’anar al revés això. Hem de premiar les que s’han quedat, les que malgrat les pressions han apostat per continuar a Catalunya. Les que, per interessos que ja explicaran algun dia, han canviat el seu domicili social crec que no els hem de donar pas cap premi. Només faltaria. Sembla que amb això estan incentivant que s’acabin d’anar les empreses: Vagin que quan tornin els donarem incentius fiscals. Aquesta és la política del PP per estimular l’economia? Al contrari. La immensa majoria de les empreses no han marxat. I les dades econòmiques, malgrat el relat del PP, continuen acreditant que Catalunya és una economia robusta i solvent. Rajoy s’ha adonat del fracàs de la seva estratègia perquè té conseqüències econòmiques per a Espanya, i si les té per a Espanya les té per a Europa i, parant l’orella des del cor d’Europa com l’estic parant, els asseguro que molt contents no estan. I que els països nòrdics que estan una mica cansats de pagar factures del sud comencen a estar preocupats. Que quedi clar que la factura econòmica que Rajoy i el PP i la seva coalició de socis volia fer pagar als catalans, perquè no ens hem portat bé, segons ells, la pot acabar pagant tota Europa, i probablement això explica que ara Mariano Rajoy intenti desfer el gravíssim error que va cometre.