Els equips negociadors de PSOE, Ciutadans i Podemos es reuniran al Congrés dels Diputats a les 16:30 hores per mirar de trobar un acord per desencallar la formació de govern a Espanya. En les darreres hores la tensió entre morats i taronges ha escalat amb acusacions velades i directes durant la compareixença informativa del president en funcions, Mariano Rajoy, per la qüestió dels refugiats. C's va dir ahir que volia entrar al govern, i més tard ho va desmentir, per tornar-ho a reiterar després. Així, aquesta trobada podria ser la darrera oportunitat per arribar a una entesa. En l'equip negociador socialista hi ha Meritxell Batet, secretària d'Estudis i Programes del partit. 

Avui potser hi ha un xoc de trens amb el PSOE al mig. Ciutadans ha insistit que si Podemos no diu avui que els donarà el sí, ells agafaran i s’aixecaran de la taula. I Pablo Iglesias vol demanar als d’Albert Rivera que s’abstinguin. Què passarà?
(Somriu) La centralitat és complicada. Som optimistes i no creiem que ningú s’aixequi de la taula. Considerem que hi ha una voluntat per part de totes les formacions polítiques per fer un esforç en aquestes setmanes que queden per aconseguir el govern capaç d’enfrontar la crisi econòmica, la social, la institucional, i la territorial. Aquests quatre desafiaments requereixen solucions i crec que les tres formacions les podem oferir.

Però el PSOE s’aixecarà, si C’s ho fa, o seguirà per arribar a l’entesa amb Podemos i impulsar “el govern d’esquerres”?
Nosaltres no ens aixecarem mai de la taula de negociació, perquè la prioritat és formar govern i és el mandat que hem rebut dels ciutadans. És la primera via per arribar a un acord i jo estic segura que un cop seiem a la taula, l’actitud per part de totes les forces polítiques serà la de posicions constructives. Ara bé, no trencarem l’acord amb C's, ja que hi estem compromesos, i necessitem el seu suport. A partir d’aquí, intentarem sumar vots.

C's ha fet números. Consideren que si no és per un sí, no cal seguir negociant. I la majoria simple a la segona volta per investir Pedro Sánchez no s’assoleix sense el vot afirmatiu de Podemos...
L’abstenció de Podemos, efectivament és insuficient. Ara bé, també hi ha converses que hem mantingut aquests 100 dies amb la resta de forces, com puguin ser Compromís, Izquierda Unida (IU) i el PNB. Amb ells hem avançat molt la feina d’aquesta negociació, i, per tant, aquests partits potser podrien arribar a votar una abstenció, o un sí, que junt amb l’abstenció de Podemos podria servir per tirar endavant la legislatura.

És a dir, que busquen seure amb Podemos amb la possibilitat que aquestes tres forces es vegin arrossegades a votar sí?
De fet, PNB, Compromís i IU van accedir a seure i negociar, fins i tot amb Ciutadans, abans que ho fes Podemos. La veritat que no sé qui arrossega a qui però sí que és positiu que hi hagi aquesta sinergia entre aquestes forces polítiques per al final permetre o votar activament la investidura d’un president socialista.

(Com va avançar El Nacional, aquesta és l’anomenada via “dels 143” que Pedro Sánchez estudia com a Pla B)

L’abstenció de Podemos és insuficient. Però tenim les converses molt avançades amb Compromís, Izquierda Unida i el PNB

I en realitat, què esperen de Pablo Iglesias? Estarà allà assegut, en tant que membre de l’equip negociador del seu partit...
De Podemos, la nostra ambició és el vot afirmatiu, perquè la suma amb els partits anteriors que comentàvem generaria 208 vots i seria una majoria estable que ens permetria fer les grans reformes. Cal canviar les regles del joc, com ara el model productiu, o la precarietat, impulsar el pacte educatiu, o la transició energètica, i no són qüestions que reverteixes d’un dia per un altre. D’aquí ve la nostra insistència en la transversalitat. Per això insistim tant a sumar esforços a dreta i esquerra. El que no pot passar és que la legislació canviï en funció del color polític d’un govern o es facin lleis conjunturals.

Però què li donaran a canvi, a Podemos? Els d’Albert Rivera no volen que els podemistes entrin a l’executiu, malgrat que Sánchez va proposar la idea de donar-li alguna cartera... 
Nosaltres hem dit que el primer que hem d’abordar és per què volem un nou govern i quines polítiques hem de dur a terme. I aquestes meses negociadores tenen aquest objectiu. Nosaltres no parlarem de cadiretes, ni de ministeris. Valorem l’acord amb C’s, que ha tingut un suport del 80% de la nostra militància. Però és un acord viu, i es pot modificar, enriquir... És el que hem estat fent amb la societat civil. Ens hem vist amb molts col·lectius i ens han suggerit moltes qüestions que volem incorporar. Amb més raó estem disposats a introduir modificacions o concretar qüestions si alguna força política ens ho demana.

És a dir, que a canvi d’un sí, li donaran la possibilitat d’incorporació d’alguna esmena, dins d’un pacte que ja està tancat i C’s no vol canviar.
A canvi d'un sí, o l'abstenció, podem donar-li la possibilitat d’establir unes prioritats concretes que tingui Podemos, o alguna modificació de l’acord. Tampoc és un pacte omnicomprensiu i hi poden afegir alguns elements que no hi estiguin inclosos, malgrat que és un text molt complet.

Com ara quins elements? Els de Rivera han fixat tres pilars com són la unitat d’Espanya, la política econòmica, i que se signi el pacte antigihadista com a precondicions per revisar l’acord. És a dir, tres eixos que incompliria Podemos.
En matèria de política exterior hi ha moltes coses que no hi són, per exemple. Quant a regeneració democràtica ja hi tenim moltes qüestions i hi poden afegir alguna que encara no hi sigui, si no genera conflictivitat. En matèria econòmica poden introduir també algun canvi. Per tant, n’hem de parlar.

A canvi d'un sí, o l'abstenció, podem donar a Podemos la possibilitat d'establir prioritats, o modificar l’acord

Si Podemos diu: Vull la cartera d’Exteriors a canvi del meu sí, forçaran C's perquè cedeixi, i els la donin? Els d’Albert Rivera han dit que ells es volen ser al govern.
En aquesta fase continuem centrats en les polítiques. I encara ens hem de posar d’acord en els continguts. Nosaltres pensem que això és perfectament possible. Coneixem els tres programes electorals i hi ha evidències. Ens sembla que és factible, i a partir d’aquí parlarem si el govern és monocolor o no, respecte d’això no estem tancats a cap formulació, però és una qüestió que creiem que no és prioritat ara mateix.

Tot i així, el seu pacte amb Ciutadans té fissures que no havien previst. El dèficit real espanyol pot condicionar les mesures de pla de xoc social. Han pensat com afrontaran aquest repte?
A Espanya no hi ha un problema d’inversió en polítiques socials, sinó d’ingressos. Aquest és el nostre principal dèficit. És una mala notícia i condiciona el pròxim govern, per això el primer que volem fer és renegociar amb la UE, i en segon lloc plantegem introduir nous impostos com ara els mediambientals, i un impost per a les grans fortunes, que ens permetrien finançar el paquet social. L’emergència social és en certa manera l’ADN del partit socialista, i és una prioritat i s’aconseguiran, com sigui, els ingressos necessaris per finançar-la.

C’s creu que el PP voldrà negociar amb vostès abans de final de mes. El CIS diu que una de les principals preocupacions dels espanyols és ja la manca de govern, el Banc d’Espanya avisa que això pot afectar l’economia, Barack Obama no vindrà fins que no tinguem govern. Aquests factors pressionen Rajoy?
No esperem gaire cosa del PP, no ha fet cap esforç per apropar-se. No sembla disposat a seure, no ha fet res. A més, nosaltres no contemplen en cap dels escenaris donar suport amb el nostre acord al Partit Popular.

El PSOE no ha renunciat al PSC. La presència de Sánchez a Catalunya ha estat més gran que la de cap altre secretari general

Si hi ha el xoc de trens, i anem a eleccions, el PSOE no guanyarà només amb Andalusia les eleccions a Espanya...
No, és clar.

El PSC era el seu altre partit fort històric, que tenia bons resultats electorals, i darrerament ha caigut en escons. Hi ha influït que el partit no doni suport al dret a decidir, almenys oficialment, quan hi ha veus com Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, que semblen donar-li?
És veritat que una situació de confrontació de pols oposats, i que estan generant molta força centrípeta, com en el debat a Catalunya, fa que la centralitat d’un partit com el PSC es vegi més debilitada. Però continuo pensant que és una força cabdal per a Catalunya.

Hi ha qui pensa que el PSOE ha renunciat al PSC.
El PSOE no ha renunciat a cap territori, en absolut. La presència de Pedro Sánchez a Catalunya ha estat de les més importants que hagi tingut cap secretari general, contràriament al PP, que ha negat el problema i el diàleg, optant per la defensa de la llei i la judicialització. Nosaltres som els únics que hem ofert una solució política a l’encaix entre Catalunya i Espanya, creiem que la reforma constitucional l’ofereix, no sols per la banda territorial, sinó per la banda de connectar les noves generacions amb la que ha de ser la seva norma de referència, la Constitució.

Si Podemos, C's i PSOE ens posem d'acord a reformar la Constitució, estic segura que PP i altres forces seuran a parlar-ne

Per tant, el problema que vostè detecta és la configuració actual de l’Estat, la Constitució, les institucions?
Segur que els factors són múltiples, però la política dels darrers quatre anys de PP ha aprofundit el problema. Recuperar la interlocució amb les institucions catalanes, com a mostra de respecte cap a la seva població, és un avenç. Creiem que hi ha un denominador comú dels tres partits [Podemos, PSOE i C’s] i és la reforma constitucional, que portem en el programa electoral. Estaria bé que la societat la sentís com a quelcom propi, que li garanteix drets i llibertats.

Però la solució que vostès ofereixen no és possible. No, sense la majoria absoluta del PP al Senat, que no vol reformar la Constitució per a qüestions territorials. Fins ara no ho ha fet.
Sempre hi ha solució política, perquè de vegades no queda altra alternativa.

Així, esperen que el PP impulsi la reforma federal?.
Estic segura que si en aquesta legislatura les tres forces polítiques fem l’esforç de seure en una taula per parlar d’aquesta reforma de la Constitució i posar-nos d’acord, la resta de forces seuran a la taula.

El PP també els donaria suport després de treure’l del govern?
Sí. L’escenari ha canviat respecte de la legislatura anterior. No és el mateix tenir la majoria absoluta i zero incentius per negociar res, ni reformes constitucionals, ni les proposicions no de llei, que tenir 123 escons. Això, i cap possibilitat de sumar-ne ni un suport més. Per tant, ara té més incentius a negociar qualsevol cosa, entre elles, la reforma de la Constitució. Crec que si avui els tres ens posem d'acord, es pot aconseguir.