El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la reforma de la taxa turística que preveu duplicar-ne l’import a la ciutat de Barcelona a partir de l’1 d’abril. La mesura ha tirat endavant amb els vots favorables del PSC, ERC i Comuns, l’abstenció de la CUP i el vot en contra de Junts, PP, Vox i Aliança Catalana. Segons la nova llei, la taxa que aplica la Generalitat a Barcelona es duplicarà: en el cas dels establiments de luxe, arribarà fins als set euros per nit, mentre que als hotels de quatre estrelles s’enfilarà fins als 3,40 euros. A la resta de Catalunya, l’increment serà gradual. Entre l’1 d’abril i el 31 de març de 2027, la tarifa màxima serà de 4,5 euros per nit, i a partir d’aleshores passarà a ser de sis euros. La norma, fruit d’un acord previ entre PSC, ERC i Comuns, estableix que el 25% de la recaptació es destinarà íntegrament a polítiques d’habitatge de la Generalitat. El 75% restant s’integrarà al Fons per al Foment del Turisme.
Més marge per als ajuntaments
El text també amplia la capacitat dels municipis per aplicar recàrrecs propis. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament podrà incrementar el recàrrec màxim de quatre a vuit euros. El consistori ja ha aprovat un augment progressiu d’un euro anual fins a assolir el topall de vuit euros l’any 2029. A més, la llei obre la porta que altres ajuntaments puguin establir un recàrrec de fins a quatre euros, amb la possibilitat de modular-ne l’import segons la zona on es trobi l’establiment o l’època de l’any.
En el cas dels creuers, l’import de la taxa s’ajusta a la baixa: els passatgers que facin escala durant més de 12 hores abonaran 3 euros, mentre que els que hi estiguin 12 hores o menys hauran de pagar 4,5 euros. A partir de l’1 d’abril de 2027 s’aplicaran les tarifes que s’havien previst inicialment, amb alguns canvis destacats: els albergs juvenils passaran a pagar 1 euro per estada i els habitatges d’ús turístic incrementaran la taxa fins als 2,5 euros. A més, desapareix l’exempció que permetia que determinats creuers de curta durada no haguessin d’abonar la taxa. D’altra banda, ls ajuntaments que recaptin menys de 6.000 euros anuals per aquest concepte podran optar perquè aquests ingressos es transfereixin directament al Consell Comarcal corresponent a través del Fons per al Foment del Turisme.
Durant el debat parlamentari, la diputada del PSC Susana Martínez ha defensat que la taxa turística no té efectes negatius en l’arribada de visitants i ha argumentat que és “de sentit comú” que qui fa ús dels serveis públics contribueixi al seu finançament. També ha retret a Junts que ara rebutgi una mesura que havia impulsat quan era al Govern. Per part d’ERC, Laia Cañigueral ha qualificat la taxa d’“element clau” i d’“eina municipalista”, tot subratllant que es tracta d’un impost proporcional que permet als ajuntaments decidir si l’apliquen i que té en compte les diferents realitats territorials. En aquest sentit, ha defensat que Barcelona i la resta del país no poden rebre el mateix tractament. El portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, ha remarcat que l’objectiu és que els turistes “contribueixin una mica més” davant l’augment de la pressió sobre serveis com la seguretat, la neteja o els centres sanitaris. També ha celebrat que la norma generalitzi la possibilitat d’aplicar recàrrecs municipals més enllà de la capital catalana.
Des de la CUP, Laure Vega ha justificat l’abstenció afirmant que la taxa “podria haver estat més ambiciosa” i ha lamentat que no s’hagin incorporat propostes del seu grup, com mesures vinculades a les vacances dels treballadors. La formació ha reiterat la necessitat d’avançar cap a un model de turisme de proximitat.
Crítiques de l’oposició i negociacions tenses
Junts i el PPC havien presentat esmenes al projecte, però han estat rebutjades. La diputada de Junts, Maite Selva, ha criticat que la llei sigui “improvisada” i que, al seu parer, “demonitzi” el turisme per tapar altres problemàtiques com la crisi de l’habitatge. També ha acusat el Govern de legislar sense tenir prou en compte les diferències territorials. Des del PPC, Àngels Esteller ha expressat un “rebuig contundent” a l’augment perquè considera que “penalitza” el sector turístic i respon a una visió ideològica contrària al turisme. El diputat de Vox, Javier Ramírez, ha carregat contra el que ha qualificat de “turismofòbia” i ha criticat que part de la recaptació es destini a habitatge. Finalment, la diputada d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha assegurat que la reforma és una “operació recaptatòria” que perjudica el sector i obliga els establiments a actuar com a recaptadors d’un impost que, segons ella, els danya.
Les negociacions entre els socis d'investidura van ser tenses. I és que ERC es va desmarcar inicialment de l’acord entre el Govern i els Comuns perquè defensava un model diferenciat: volia establir una taxa específica per a la ciutat de Barcelona, tenint en compte que el cost de la vida és més elevat que a la resta del país, i també plantejava distingir entre temporada d’estiu i d’hivern. Aquest desacord va fer que el Parlament acabés rebutjant els decrets plantejats en un primer moment. Malgrat això, al maig la cambra va acabar aprovant el decret acordat amb els Comuns, tot i que el Govern havia assegurat al sector turístic que no s’arribaria a aplicar. Davant d’aquesta contradicció, la Generalitat va impulsar un nou decret per deixar en suspens l’anterior, una situació que va generar confusió durant uns dies sobre si l’increment de la taxa entrava en vigor o no.