El PSOE i el PSC iniciaran aquest dilluns un diàleg orientat a repensar la relació entre les dues formacions, després que el moviment sobiranista els hagi col·locat contra les cordes. El PSC s'ha vist empès a desmarcar-se en qüestions com el dret a decidir o la investidura de Mariano Rajoy. Al seu torn, el nou PSOE troba difícil justificar la diferència i creu extingit el protocol d'unitat subscrit el 1978 que regula el seu acord orgànic. Així, el primer secretari català, Miquel Iceta, i el president de la gestora, Javier Fernández, s'han citat a les 12 h a Ferraz per trobar una fórmula que s'ajusti al moment actual.

Diferència vs. solidaritat

Iceta arriba a la reunió legitimat per les bases del PSC i amb la voluntat de mantenir el tret diferencial català per sobreviure com a formació política. El líder creu que si no es manté hi ha el risc que el socialisme entri en descrèdit a Catalunya i l'independentisme continuï creixent –com va defensar al darrer comitè federal–. De fet, això ha dut Iceta a defensar el dret a decidir amb la via canadenca, el no a Rajoy i a presentar una proposició no de llei al Parlament el dia 6 d'octubre en què es parlava de Catalunya com a nació i s'obria la porta a la plurinacionalitat a l'Estat.

Així, el PSC que solia sentir-se més còmode amb la línia d'un federalisme de la "diferència", defensat durant el mandat de l'exsecretari general del PSOE Pedro Sánchez. Sánchez no preveia el dret a decidir, però sí que va proposar durant la campanya per a les eleccions del 26 de juny el reconeixement de la "singularitat" catalana a través de la reforma de la Constitució. Això es fonamentava en "la història, les tradicions, la llengua i els costums" i era una idea compresa en la Declaració de Granada del 2013, en què el PSOE acordava el model federal. 

Però el tret català no és ben rebut entre els que controlen el partit des de la gestora perquè ho veuen com un atac a la solidaritat. La líder Andalusa, Susana Díaz, va queixar-se al juny sobre que Catalunya assolís un reconeixement singular dins del federalisme del PSOE. Díaz va parlar de "privilegis" i "asimetries", però Sánchez va respondre que "singularitat" en cap cas era "desigualtat". Més tard es va saber que, en realitat, la proposta de l'antic líder era un nou estatut. I pel que fa a la via canadenca, Fernández es va enfrontar amb Iceta en un comitè federal.

Ara el primer secretari visitarà la seu madrilenya amb voluntat de no "trencar res" i disposat a escoltar l'asturià. Iceta farà valer la idea que si el PSC no té lloc al PSOE, és "un gran triomf per a l'independentisme", com fa dies comenta. En el contingut de la reunió també hi tindrà influència la nova número dos del PSC, Núria Marín, que reconeix que la relació entre el PSC i el PSOE s'ha malmès i cal trobar un nou rumb. Sobre això, l'alcaldessa de l'Hospitalet sí que creu que cal una revisió profunda, a diferència de l'exsecretari d'organització, José Zaragoza, que és més pròxim a Iceta.

Sancions pel 'no' a Rajoy

En aquest clima de fons, Fernández arriba a la reunió empès a reformular una relació orgànica amb què no combrega el nou PSOE. El detonant ha estat el no en la investidura de Rajoy, que porta associat la possibilitat de sancions per als diputats díscols, i també per al PSC. La qüestió és que els catalans –sobretot des del 2013–, sí que s'havien pogut desmarcar en votacions que afectessin Catalunya. Però per primer cop la votació de la investidura implicava un element que feia referència a la política espanyola, en què Ferraz creu que s'ha traspassat un límit.

Amb aquest objectiu, i segons va avançar El Nacional, la reunió mantinguda entre Iceta i Fernández a mitjan octubre ja preveia la possibilitat que els catalans fossin expulsats dels òrgans de direcció del partit mare. Així, es podria caminar cap a un model com l'alemany de la CDU-CSU. L'opció es basaria que els catalans no tinguessin presència en els òrgans federals, en una relació  més "simètrica i equilibrada", com va dir el secretari de la gestora, Mario Jiménez. La qüestió és que alguns socialistes creuen que hi ha una desigualtat, ja que prenen decisions a la direcció però no acaten les ordres.

De fet, el secretari d'organització del PSOE d'Andalusia, Juan Cornejo, assegura que no veu ruptura amb el PSC, per bé que aposta pel diàleg per entendre's i "reforçar-se mútuament". Cornejo sí que ha discrepat sobre el distanciament dels catalans respecte a la resolució de Granada. "Si algú defensa una opció diferent, l'ha de justificar", va dir Cornejo. En aquest context, sí que hi ha altres veus –minoritàries– que apostarien per la creació d'una federació catalana del PSOE, com el president extremeny, Guillermo Fernández Vara. 

Al marge d'aquesta idea, també s'ha previst en la darrera setmana el fet de treure de la direcció del grup parlamentari les diputades del no a Rajoy que formen part del PSC, com ara Meritxell Batet. Aquesta mesura ja es va adoptar el 2013 quan els socialistes catalans es van desmarcar del PSOE seguint les ordres del seu primer secretari, aleshores, Pere Navarro. Llavors, el diputat José Zaragoza va ser qui va abandonar la cúpula. Tanmateix,el que acabarà passant tindrà un punt d'inflexió aquest dilluns, en la reunió dels socialistes espanyols i catalans.