Un centenar de persones, en un grup que ha anat creixent a mesura que avançava el vespre, ha decidit aquest dimarts impulsar l’Acampada per l’Habitatge de Barcelona. Seguint l’exemple de ciutats com Madrid, Màlaga o Múrcia, els participants s’han reunit en una primera assemblea per exposar les raons que els han portat fins a la plaça Catalunya de la capital del país. En el cas de Barcelona, però, cap sindicat majoritari, ni tampoc el Sindicat de Llogateres, ha impulsat l’acampada. Són, de moment, unes 150 o 200 persones, la majoria joves, que coincideixen en una afirmació principal: "Estem fartes".
A les 22 hores, les persones reunides a la plaça en assemblea han votat donar el tret de sortida a l'acampada de Barcelona, i esperen aguantar fins que l'assemblea ho decideixi. "És molt positiu que estiguem aquí i ens quedem", afirma l’Arteko, que és una de les persones acampades. Manifesta que moltes de les persones presents ja van mostrar les seves ganes de seguir immediatament l’exemple de la Puerta del Sol de Madrid i acampar dimecres passat, però que no van comptar amb el suport dels sindicats majoritaris i, per aquesta raó, s’han "autogestionat".
Veient l’exemple de ciutats com Màlaga, Bilbo o Granada, i en considerar que "cridar Pedro Sánchez" no arreglarà el problema de l’habitatge, han decidit organitzar l’acampada "per donar suport a la lluita per l’habitatge i les altres acampades" i "pressionar més". "Sigui amb els sindicats majoritaris o sense, sigui amb la gent —com podem veure— o amb el suport de la militància", ha detallat. Entre les persones que hi ha, ha recordat la presència "de les precaritzades, les que okupen, les racialitzades i les persones queer", gent que ve de tot arreu per donar suport a les seves reivindicacions i "demostrar la seva força".
L’Arteko insisteix a dir que el suport és molt divers, amb persones militants, però també "persones normals" que s’acosten i pregunten, que "cada cop són més". Des de la plaça de Catalunya, ElNacional ha pogut parlar amb algunes, i totes elles coincideixen a mostrar el seu afartament amb la situació actual. Entre les raons per acostar-se a l’acampada, destaquen els preus dels lloguers desbocats, els salaris baixos, la precarietat i les polítiques que no solucionen els seus problemes. També ha opinat que els decrets que s'han aprovat aquest dimarts al Consell de Ministres són "paper mullat", i ha recordat que durant la pandèmia de la covid-19 també se'n va aprovar un "que suposadament evitava els desnonaments, però n'hi va continuar havent".
Una manera de dir "fins aquí, ja estaria"
"És insostenible la situació", resumeix l'Elba, que és estudiant a la universitat. "La gent està cansada", afegeix la Maria, que assegura que el que busquen amb l'acampada és "fer soroll mediàtic" i que els polítics "s'adonin" de la situació de la gent, dels preus i del cost de la vida; del fet que "tothom tingui por" i que "tothom s'hagi de deixar la pell a la feina i no tenir vida més enllà de la feina". "El que volem veure", diu l'Elba, per la seva banda, és que surti al carrer "la Barcelona antifeixista que coneixem", tant de la manifestació d'aquest dilluns davant del Palau de Congressos, com la que fa anys que surt als carrers i "fins que ens donin un decret com Déu mana", no "el que ens han donat". En aquest sentit, assegura que "és molt sorprenent" que "encara creguin que ens poden colar aquests "decrets" (sic) i que no ens enfadaran més. Em sembla ridícul", sentencia.
També s'ha acostat a l'acampada l'Elena Molina, que és de l'Espluga de Francolí, però fa tretze anys que viu a Barcelona, on "ha de pagar una quantitat de diners cada cop més desproporcionada" pel seu lloguer i on els seus "drets com a llogatera no existeixen". "Estic molt cansada, estic molt farta, crec que el tema de l'habitatge ens toca a tots lluitar-lo i ens toca a tots dir que ja n'hi ha prou", indica. Per ella, venir a la plaça Catalunya a acampar és una manera de dir que "ja estaria", que és la manera de "reivindicar el dret de poder estar en aquesta terra i poder viure de forma digna".
En Carlos, que ja es va acostar a la plaça aquest dilluns després de la manifestació al Palau de Congressos, però finalment no va acampar, assegura que venen perquè "el decret Maricarmen no servirà per a res" i "hem de continuar lluitant". Per ell, la situació de la Maricarmen és "la gota que ha fet vessar el vas" i ha dut "totes les lluites" a reunir-se i acampar a la plaça Catalunya. "Fa molts anys que aguantem per sobreviure", denuncia l'Elena, que assegura que l'acampada és la mostra de l'afartament generalitzar per la situació de l'habitatge, que, com també recorda la Maria, dur la gent a suïcidar-se quan perd la casa, com li va passar la setmana passada a l'Olga després que la desnonessin del seu pis a l'Hospitalet de Llobregat.