El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo, ha denunciat l’existència d’una "pulsió centralista" per part del govern espanyol en l'aplicació de la nova normativa europea sobre l'audiovisual, la qual impedeix al regulador català exercir plenament les competències que li correspondrien, i que redueix a una mera col·laboració les funcions dels consells de Catalunya, el País Valencià i Andalusia en les noves regulacions audiovisuals.
"Moltes institucions i organismes estatals no són conscients, des del meu punt de vista, de la seva pulsió centralista. Sovint el que hauria de ser una simple col·laboració, sempre en termes de lleialtat, es viu com una concessió o fins i tot com una laminació competencial, quan és exactament a la inversa", ha exposat Xirgo durant la jornada Perspectives jurídiques dels mitjans de comunicació, que ha tingut lloc aquest dilluns al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). A la jornada hi ha participat el vicepresident de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Ángel García Castillejo, que ha pronunciat la conferència inaugural.
El president del CAC ha posat com a exemple d’aquesta actuació la posada en marxa recent del Registre de mitjans de comunicació, mesura incorporada al Plan de Acción por la Democracia del govern espanyol com a conseqüència de l’entrada en vigor del reglament europeu Digital Services Act (DSA). "Quan es va crear el Registre de mitjans de comunicació, que ha de disposar d’informació sobre la propietat dels mitjans i les inversions publicitàries que reben, se’n va atorgar la responsabilitat a la CNMC. Crec que és un error no afegir-hi que aquesta responsabilitat ha de ser exercida, i si cal, a més, compartida posteriorment, pels consells audiovisuals existents. És a dir, els consells audiovisuals de Catalunya, del País Valencià i d’Andalusia", ha apuntat Xirgo, qui també ha remarcat que "ningú coneix millor la realitat que el regulador del territori".
El president del CAC ha explicat que, tot i que la majoria de la població encara declara informar-se mitjançant la televisió, la irrupció de les noves formes de comunicació ha capgirat el sector i ha provocat la necessitat de regular-lo per evitar fenòmens com la desinformació. En aquest sentit, ha demanat als governs espanyols i català més valentia per anar més enllà i atribuir a cadascú les competències respectives, de manera que l’anàlisi dels continguts problemàtics es faci des del lloc d’origen de la denúncia o des d’on s’emeten els continguts.
Reforma de la llei audiovisual catalana
Xirgo ha dit que al CAC li convé una posada a punt per fer front a reptes que ja no són de futur, sinó de present. En aquest punt de la ponència, ha apuntat cap a Catalunya i ha reclamat al Govern i als grups parlamentaris catalans accelerar la tramitació de la reforma de la llei audiovisual catalana, que es va aprovar el 2005. “Catalunya arrossega, malauradament ara ja podem dir que des de fa massa anys, la tramitació d’una nova llei audiovisual”, ha assegurat. I ha demanat que aquesta reforma incorpori les novetats sobre el món audiovisual que preveuen els dos reglaments europeus aprovats el 2022 (Digital Service Act-DSA i Digital Market Act-DMA), així com els dos aprovats el 2024 (Reglament europeu sobre la llibertat de mitjans de comunicació - EMFA i Reglament d’intel·ligència artificial).
El projecte de llei de l'audiovisual català va decaure en convocar-se eleccions al Parlament. Tanmateix, Xirgo ha recordat que partia de la mancança d’haver-se redactat pensant encara amb una mentalitat clàssica i en uns prestadors tradicionals. “El prec és que l’actualitzin i que siguin competencialment valents. És cert que la llei audiovisual espanyola, aprovada l’any passat, marca les regles del joc i en alguns casos condiciona, però a mi em sembla que hi ha marge, sempre pensant en la col·laboració entre reguladors, per fer avenços i fer que el CAC ampliï l’àmbit d’actuació”.
El president del CAC ha reiterat la voluntat d’impulsar la col·laboració entre reguladors per respectar, especialment, l’esperit de la llei. També ha remarcat que a Catalunya, l’experiència viscuda en l’aplicació de les normes europees ha mostrat problemes d’adaptació. En concret, s’ha referit a la creació del Grupo de Autoridades de Supervisión para los Servicios de Comunicación Audiovisual (GASSCA), que era una previsió de la llei audiovisual espanyola, que al seu torn era la transposició d’una directiva europea. "El problema és que s’ha posat en el mateix paquet els reguladors independents i la resta d’organismes dependents dels governs autonòmics, alguns dels quals no han fet mai cap de les funcions que s’han de compartir en el grup de treball", ha dit, i ha afegit que era una reedició de la fórmula café para todos. Xirgo ha lamentat les conseqüències d'aquesta fórmula.