Als que tinguin més de 40 anys, les portades impreses de la premsa de Madrid d’aquest dimarts li han de recordar les que es veien els anys de l’últim govern de Felipe González. Era el temps de l’anomenat sindicato del crimen, malnom que tenia la Asociación de Escritores y Periodistas Independientes, que pretenia desorbitar la crítica al govern socialista i generar crispació “fins a fregar l'estabilitat de l'Estat”, segons explicaria anys després Luis María Anson, llavors director de l'ABC i un dels factòtums de la conspiració, de tronc amb Pedro J. Ramírez (que era director d’El Mundo), Antonio Burgos, Antonio Gala, José María García, Federico Jiménez Losantos, José Luis Martín Prieto, Luis del Olmo, Raúl del Pozo, Pablo Sebastián... entre d'altres.

En aquesta seqüela de la mateixa pel·lícula, Pedro Sánchez actua en el paper de Felipe González. Ja saps com acaba.

L’exministra Carmen Montón no sap el favor que ha fet als diaris impresos de Madrid. La seva dimissió, dimarts a la nit, els ha salvat d’obrir les seves portades amb la Diada. Això no es paga, amigues i amics. La renúncia de la titular de Sanitat ha estat un acte de patriotisme, constitucional o en companyia d’altres.

La Diada en directe

El dia venia de mal borràs, perquè el fet de relleu era la Diada. I no anava bé. La Fiesta autonómica alternativa organitzada a la plaça del Rei havia aplegat, a tot estirar, un centenar llarg de persones. Per paga, La Sexta retransmetia en directe la manifestació de la Diagonal, i també el canal 24 Horas de TVE, en aquest cas amb molta mala idea, perquè quan canviaven de notícia deixaven la imatge de la manifestació de la Diagonal en un insert. La 1 feia connexions llarguíssimes amb Barcelona. Terrible.

La situació era tan forta que fins i tot en Jordi Basté ha comentat a RAC1 que a molts televidents espanyols —desavesats a la magnitud de la Diada perquè fins ahir a les teles no se’n cantava ni gall ni gallina— els podia agafar un cobriment de cor en veure, de sobte, la Diagonal coberta de gent amb estelades i cridant llibertat, independència, etcètera. Un horror.

A última hora, però, en el descompte, la renúncia de la titular de Sanitat ha arribat a temps de rescatar als diaris de la capital espanyola. Les seves primeres pàgines no es tacarien amb la Diada.

El Mundo

ABC

La Razon

Borrell dona un cop de mà

Ha ajudat a fer el fet l’entrevista de la BBC a Josep Borrell. La tele pública britànica li ha fet un vestit de blavet al ministre d’Exteriors, que potser acudia a Hardtalk a prendre el te. Perquè te’n facis idea, l’entrevistador del programa és una mena de Tommy Shelby, el de Peaky Blinders, però amb dos doctorats. En un tres i no res et deixa la cara com un mapa i la moral com un drap brut. Borrell ha comès dues faltes tècniques: afirmar que Catalunya és una nació i dir que el jutge Llarena es podria haver estalviat la garjola als nou presos polítics catalans. Resultat: Borrell, traïdor.

Total, que entre Montón i Borrell, el nou sindicato del crimen s’ha fet una festa amb el govern de Pedro Sánchez (ja ho sap, és ostatge de separatistes i rojos). Tothom ha pogut marxar a casa relaxat i amb la consciència tranquil·la. Un dia més, la pàtria s'ha salvat.

Tothom? No! Un diari poblat per irreductibles progres resisteix encara a l'invasor. El País s’ha estimat més obrir la seva portada amb el órdago sobiranista i posar a sota d’aquesta catifa la dimissió de la ministra. Titula "El independentismo recurre a la Diada para ocultar su división". A la vista de les altres portades, se li podria fer la broma que "'El País' recurre a la Diada para ocultar la dimisión".

El País paper

Els de casa

La premsa impresa de casa, dimarts, ha jugat de local, com també, curiosament, dos altres diaris del Pirineu enllà —L’Indépendant de Perpinyà i The National, el nostre homòleg escocès—, als qui ha semblat que la mani de la Diada era el millor plat del dia.

LV

El Periódico

Avui

Ara

Indépendant

The National

La fantasia del dia