Ho ha vist tot el món i ho han denunciat els mitjans d'arreu. Menys part de la premsa de Madrid. Després que ahir quedessin més de 800 persones ferides per les brutals càrregues policials dels agents dels cossos espanyols, avui els diaris de sempre justifiquen allò que fins i tot la comunitat internacional troba injustificable. I, sorprenentment —o no— cap no obre amb la imatge dels ferits i els deixen rellevats a un segon pla.

De la mateixa manera que van fer-ho membres del govern de Mariano Rajoy —també ell mateix— i d'altres partits representats al Congrés, els rotatius espanyols surten a la càrrega i critiquen les actuacions dels Mossos i del Govern, sense cap tipus de marge a l'autocrítica per haver ferit persones que només volien exercir el seu dret a decidir.

Però fora d'això, i assegurant com ja ho va fer el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, que la majoria dels catalans estaven ahir a casa "fent les seves feines dels diumenges", els mitjans de l'Estat han tirat pel dret i han continuat amb la voluntat de Rajoy per defensar el que no es podia defensar. Però no tots ho han fet. O, almenys, no tots els seus treballadors. De fet, alguns periodistes de TVE van fer pública la seva vergonya pel tractament de la jornada del referèndum català.

Fermesa davant el cop

Així titula la portada La Razón —i el seu editorial— per justificar que tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional "van complir les ordres dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per impedir la celebració d'un referèndum il·legal", però això no és de les pitjors coses que deixen anar. 

Si bé el balanç de ciutadans ferits és de 844, mentre que el d'agents, segons el Ministeri de l'Interior, és de 33, els de Francisco Marhuenda es lamenten que "els actes de desobediència perpetrats pels partidaris de la secessió, alguns carregats de violència, van obligar als agents a emprar la força per fer respectar les decisions dels tribunals com correspon a un estat de dret que es regeix per la llei".

Ara bé, per no acabar de justificar del tot el setge policial, asseguren: "Podem comprendre que les imatges d'acció policial contra grups de persones vinculades en la seva majoria a l'extrema esquerra separatista poden causar neguit entre les gents pacífiques", però, això sí, ho posen de manifest per acabar dient que "són absolutament rebutjables, per no ser veraces, les acusacions de brutalitat llançades, fins i tot, per qui en raó de la seva responsabilitat política haurien de ser prudents a l'hora d'enjudiciar l'actuació d'unes Forces de Seguretat de l'Estat que sí que s'han caracteritzat per alguna cosa, ha estat per la defensa dels drets ciutadans i l'exquisit compliment de les normes que regulen la seva funció".

Professionalitat

Per damunt de tot, "professionalitat". Així ja ho va destacar ahir el govern espanyol en ple, i amb el suport dels partits afins a la seva manera de fer política, insisteixen que els cossos policials espanyols van actuar amb "la professionalitat acostumada i proporcionadament a la violència exercida pels radicals". 

I és que el fet que el Govern hagi tirat pel dret —després d'anys i anys provant d'arribar a un acord amb l'executiu espanyol— ho justifica tot (per a ells). Catalunya ha desobeït i això és prou raó com per carregar amb força contra la ciutadania que només volia expressar la seva veu.

Precisament per això, subratllen per activa i per passiva que l'únic responsable del que va passar ahir va ser el Govern, però així, sustenten, "el moviment separatista haurà aconseguit, amb l'ús irresponsable de les mobilitzacions de carrer, les buscades imatges de la seva projecció victimista". Al final, però, "l'únic que compta és que les institucions de l'Estat [...] han imposat la defensa dels drets de tots els ciutadans davant l'arbitrarietat dels colpistes".

L'amenaça

Continuant amb el diari citat, sentencien que "no ho aconseguiran". I amenacen, directament, amb què si no ho faran serà perquè cada pas "serà respost pels mecanismes legals que emparen les llibertats dels ciutadans, com va passar ahir" i insten l'Estat a respondre a l'anunci del president Carles Puigdemont de portar al Parlament la declaració d'independència.

En aquesta mateixa línia, El Mundo insta els de Rajoy a "no perdre ni un minut, ni que li tremoli el pols a l'hora de fer front, amb la llei a la mà, a la traïció de l'independentisme". En un editorial titulat "Ni un minut a perdre davant l'independentisme", el rotatiu mencionat fa una crida al govern espanyol perquè apliqui ja l'article 155 de la Constitució i intervingui l'autonomia de Catalunya per "preservar la legalitat i situar els Mossos sota el control de l'Estat" davant del que consideren que és una "insurrecció flagrant".

A parer seu, ahir "la vergonya es va consumar" i l'1-O "serà recordat com la jornada ominosa en què la irresponsabilitat d'una Generalitat ocupada per il·luminats i la inoperància d'un Govern molt de temps absent es van confabular per il·luminar el caos". Justificant qualsevol tipus d'actuació policial —o sigui, els més de 800 ferits innocents que no van fer ús de la violència, sinó del pacifisme i els somriures— apunta directament a la responsabilitat del Govern en ple, i demana que el que va passar ahir sigui jutjat per un tribunal i no en un editorial.

Insistint en què la Generalitat és "colpista", posen de relleu que la jornada d'ahir "va ser un fracàs com a consulta democràtica, però aquest fracàs va degenerar en instants puntuals de repressió" i, com els altres, tornen a justificar la força policial sota l'argument que "un saldo de centenars de ferits no és una dada per fer-ne ostentació", però, avisen, "les coses podrien haver estat molt pitjors, ateses les circumstàncies". Ara bé, al final de tot acaben admetent que l'estratègia de Rajoy "d'esperar primer i enviar després la policia s'ha revelat un altre fracàs potser més gran".

Arrogància xenòfoba

El País ho té clar. La d'ahir va ser una jornada "vergonyosa" perquè, asseguren, "els ciutadans de Catalunya es van veure obligats a viure per culpa de l'arrogància xenòfoba que Carles Puigdemont representa i l'absoluta incapacitat de gestió del problema de Mariano Rajoy".

En un editorial titulat "Davant la insurrecció, la llei, però no només la llei", el diari citat s'apunta als qui culpen de les càrregues el Govern, però també es curen en salut i posen en relleu que "que quedi ben clar que en absolut som equidistants respecte les responsabilitats que s'ha de demanar als qui ahir van causar aquesta destrossa monumental a la nostra democràcia de la que trigarem anys a recuperar-nos".

I continuen: "Ni a els seus flagrants delictes ni les seves fanfarronades poden justificar la passivitat i imperícia del president Rajoy, la seva asfixia política, la seva reiterada incompareixença davant l'opinió i la seva poruga delegació de responsabilitats a l'administració de Justícia".

Per acabar, insten Rajoy a "aclarir què és el que realment vol i què està disposat a fer perquè aquest país i les seves 17 autonomies tinguin un projecte de futur", mentre han lamentat "l'escassa presència del PSOE" que, recorden, ja va començar amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Hitler i la força legítima

L'ABC, contundent, comença el seu editorial titulat "L'independentisme trenca Catalunya" assegurant que "la duresa de les imatges que va produir el dia d'ahir no ha d'enfosquir la realitat: mai no hi va haver a Catalunya res digne de dir-se referèndum perquè era il·legal". 

Aquest diari té clar que la intenció del Govern d'ahir "no era celebrar un referèndum, sinó provocar una ocupació dels carrers catalans, amb la complicitat dels Mossos", a qui, a la seva portada, acusen de ser uns "traïdors" i es pregunten com és que encara continuen en els seus respectius càrrecs. També justifiquen la "decepció entre els espanyols perquè els promotors de l'intent continuen en llibertat", "promotors" que, per a ells també, són els únics culpables.

El pitjor, però, arriba al segon paràgraf, on deixen anar que l'eslògan 'votar no és delicte' "l'hauria subscrit el mateix Hitler" i, justament per això, consideren que el que va passar ahir va ser "inevitable", així com que "l'ús de la força va ser legítim, proporcional i necessari". 

En aquest sentit, subratllen que les forces de seguretat espanyoles "van actuar amb una professionalitat encomiable en uns escenaris molt complicats per l'ús de la força legítima", motiu pel qual es lamenten que "és molt difícil afirmar que els incidents violents d'ahir tindran menys cost que el que hagués tingut l'aplicació a temps de l'article 155 de la Constitució".