"Els treballadors venien fins a la meva taula a preguntar-me si podien utilitzar l'expressió 'fins i tot' en els seus escrits". Amb aquestes paraules, el director general de Política Lingüística del Govern valencià, Rubén Trenzano, descriu la situació amb què es va trobar quan va arribar al càrrec, com publica el rotatiu Valencia Plaza.
"Em dol com a valencià dir això", començava Trenzando per explicar que el PP de València va elaborar unes llistes de paraules prohibides i les va entregar als seus treballadors. Era un informe d'entre dues i tres pàgines "de paraules que no es podien utilitzar", segons expliquen fonts de la Conselleria d'Educació valenciana al mitjà citat, i l'entregaven als tècnics, traductors i correctors.
"El criteri aplicat era incert", relata el director general de Política Lingüística, i assegura que és precisament per això "que alguns parlen de paraules prohibides i altres diuen que estaven marcades ideològicament".
Trenzano va voler deixar clar als treballadors de la Generalitat que "aquesta no era la meva comesa" i els va donar total llibertat per escriure com vulguin, sempre i quan aquestes paraules "estiguin recollides al diccionari".
Treballar pel castellanisme
A la televisió i ràdio valencianes també s'havia especulat sobre una llista de paraules prohibides i s'havia parlat de fins a 543 paraules que no es podien dir com, per exemple, 'suborn', 'indignats' o 'atur'. Va ser durant l'època en què a RTVV hi manava el periodista Amadeu Fabregat i diferents extreballadors han denunciat que s'estava promovent "expressament" l'ús de castellanismes.
Els treballadors de RTVV explicaven que, per exemple, enlloc d'indignats havien de dir 'acampats' i enlloc d'atur o aturats 'desempleats'. Tot i això, no s'ha trobat cap informe que documenti les paraules exactes que es van prohibir, però desenes de persones implicades ho corroboren.