La proposta que Podemos va adreçar aquest dimarts al PSOE d'elaborar llistes conjuntes per al Senat, per concórrer als comicis del 26-J, permetria arrabassar-li al Partit Popular (PP) la majoria absoluta. La cambra territorial estava formada per 266 senadors durant la legislatura XI, dels quals 145 corresponen al PP. Com ha calculat l'equip de El Nacional, si haguessin concorregut junts socialistes, Podemos, les confluències i Izquierda Unida, els populars només n'haurien obtingut uns 91, i haurien perdut la majoria absoluta, que s'obté amb 134 senadors.

L'estimació està feta a partir dels resultats obtinguts pels partits en les passades eleccions generals, que el ministeri de l'Interior posa a l'abast dels ciutadans. El còmput resultant és una estimació d'incloure en una mateixa llista que podria rebre el nom hipotètic d'Entesa Progressista (EP) els vots del PSOE, Podemos i Izquierda Unida, així com les candidatures d'ideologia pròxima, incloses o no dins el concepte de confluències (Iniciativa Verds, o coalicions dels podemistes a Catalunya, València, Galícia o el País Basc).

FONT: Infogram

Com mostra el gràfic, l'Entesa Progressista passaria de 91 escons, sumat PSOE, Podemos, IU i confluències, a entorn dels 155. El PP en tindria 91, amb una pinça d'uns 5 senadors com a marge d'error en tots els casos. Les províncies acostumen a repartir 4 senadors per elecció popular, per bé que també hi ha circumscripcions de 3, 2 o 1 senador. Amb les xifres del ministeri és possible reubicar els escons, a través de la lògica 3/4: els ciutadans poden triar una proporció d'un màxim de 3 senadors per al partit A, de cada 4 que se n'escullen, forçant que es doni almenys un vot a l'opció B.  

La majoria absoluta seria per als progresisstes, els quals podrien implementar canvis substancials de la Constitució, així com reformes a lleis fonamentals de l'Estat. A Espanya, el Senat és una cambra de representació territorial, que malgrat que sol anomenar-se "de revisió" i el Congrés pot saltar els seus vetos durant les fases del procés legislatiu ordinari, pot aturar les esmenes a la Carta Magna.

El gruix de senadors subjectes al còmput electoral només són 208, ja que a la Cambra Alta existeixen de dos tipus de representants: els escollits a les urnes directament en les eleccions generals, i els triats de forma indirecta, a través de designació dels Parlaments autonòmics, en funció de la composició de partits que tinguin. Aquest segon grup està format per 58 senadors, dels 266 possibles, malgrat que després es distribueixen segons el color polític que tenen i no pas amb criteris territorials. L'EP en rebria 27 per designació, més els 128 aproximats escollits (total 155).

Els resultats obtinguts en l'estudi són hipotètics i no precisos al 99%. No es pot conèixer de forma retrospectiva l'efecte que generaria en els votants el fet de generar llistes comunes. És a dir, si podrien ser ben rebudes o bé desmobilitzarien una part dels votants de cada partit. Tampoc es pot calibrar el nombre de senadors que pertocaria a cadascun dels signants de l'entesa, ni el fet que el vot sigui nominal i un senador o altre pugui despertar més simpaties entre els seus electors, dins d'una mateixa llista. El sistema electoral al Senat és majoritari i les llistes són desbloquejades, de manera que es poden triar senadors concrets.

Els partits triats en l'anàlisi es corresponen amb l'oferta que el líder de Podemos, Pablo Iglesias, va fer al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, on deixava oberta la porta a la candidatura unitària a totes les forces que s'hi volguessin sumar. Sánchez va rebutjar el tracte al·legant que el seu era un "partit autònom", obviant que l'any 2000 l'exdirigent socialista Joaquín Almunia ja havia pactat una entesa similar amb el líder d'IU, Francisco Frutos. Sembla que l'estratagema dels podemistes té base empírica per "fer fora el PP, Rajoy i les seves polítiques", com diuen.

Catalunya

Les dades posen de relleu que En Comú Podem, aliat amb el PSC, també es veuria afavorit pel pacte. A Barcelona mantindrien els 3 d'ECP amb l'escó d'ERC. A Tarragona assolirien 3 escons, i ERC 1, fent-ne caure un de Democràcia i Llibertat i un altre dels republicans. A Lleida ECP 2, 1ERC, 1 DL i a Girona es repetiria aquesta mateixa distribució. És a dir, que ECP s'imposaria amb 10 escons dels 4 que té ara, i treuria la majoria per damunt d'ERC, abans amb 6, ara amb 4, i DL, abans amb 6, ara amb 2.