Si encara qüestiones la realitat del Deep State, l’Estat Profund, hi tens tot el dret, esclar. Passa que hauràs de buscar nom al protagonista de la batalla entre els tres poders de l’Estat que es lliura ja a camp obert des d’aquest dijous, tal com la descriuen els títols principals de les portades, fora de l’Ara i La Razón, diaris que han trobat raons per decidir que els pressupostos de la Generalitat i una moció de censura de Vox són més importants que el desori democràtic que es viu al Regne d’Espanya. El País, diari de referència espanyol, potser pensant en les ambaixades i corresponsals que el llegeixen, ho dissimula un xic i fa un títol més administratiu, com volent dir que és la típica trifulga familiar de sobretaula que no té més importància. Sobretot, que Espanya, aquesta Democràcia Plena™, no quedi malament. Només en un avantítol parla “d’ofensiva de la dreta política i judicial” i en un subtítol sembla que recrimina al Tribunal Constitucional la “urgència inèdita” amb què ha reaccionat, a instàncies del Partido Popular, a la reforma del sistema d’elecció de magistrats del mateix TC que la coalició governamental presentarà al Congrés. Urgència inèdita. Tan ben educats, El País…

El Mundo, en canvi, presenta la cosa sense gaire roba —més, però, que el Quioscos & Pantalles, sempre al teu servei—. Amb un títol d’aire marcial, ferm i viril —espanyol, en fi— diu que “el TC discuteix si frena al Govern”, expressió que mostra enfrontats d’una manera poc civil al Judicial i a l’Executiu i que potser —Déu no ho vulgui— manifesta una deficient comprensió entre els editors de les relacions entre un poder que ha estat votat pels ciutadans i un altre que es perpetua a sí mateix i que, com apunta El Periódico, es rebel·la contra les reformes exprés de la sedició i la malversació al Codi Penal i de la Llei del Poder Judicial. El Punt Avui tira pel dret i va al fons de la cosa: “La dreta va a totes”.  Fins i tot La Vanguardia parla de “maniobra conservadora per frenar la reforma judicial”. Llegit en un diari tan d’ordre, tan dialogant, tan pactista i tan moderat, aquest títol sona a que els bàrbars ja han començat a calar foc a la ciutat. No t’espantis, però, que la seva cronista d’aquestes coses ja parla de “joc d’escacs”, metàfora alhora seriosa i juganera per atenuar aquesta veritable guerra de poders on està en joc la qualitat de la democràcia. Joc d’escacs. Tan ben educats, La Vanguardia…

Justament el corresponsal parlamentari a Madrid d’aquest diari, Pedro Vallín, ja fa un any, en una entrevista a CTXT, un digital de i per a progres boomers, donava al Deep State un nom remarcable: el Kraken. És una colossal criatura marina de la mitologia escandinava, generalment descrita com un pop, un calamar o una medusa gegants, que emergeix de les profunditats per assaltar vaixells i cruspir-se els mariners, etcètera. Potser et sona perquè a la tercera de Pirates del Carib és el monstre de la pel·lícula. “L’Estat profund —explica Vallín a l’entrevista— està descontrolat. Va actuar amb tota la seva virulència contra el procés, però ara vol menjar-se el legislatiu i l'executiu. Sense embuts. Fa unes setmanes s’amenaçava des del Tribunal Suprem a la presidenta del Congrés. Hem vist com la seguretat jurídica desapareixia en quinze minuts en temps del procés. Ara va cara a barraca (a calzón quitado). Tot allò que fa el govern [espanyol] és susceptible de ser impugnat per il·legal o anticonstitucional. Em sembla espectacularment greu i amb conseqüències que ja veurem”. Un profeta, en Vallín. Perquè sí, les conseqüències ja es comencen a veure. Fins i tot a les portades dels diaris, malgrat que es resisteixin a presentar-ho com una crisi o una guerra dins el sistema i ho disfressin amb llenguatge d'oficina i metàfores aigualides.

El País
El País
El Mundo
El Mundo
La Vanguardia
La Vanguardia
El Periódico
El Periódico
El Punt Avui
El Punt Avui
ABC
ABC
Ara
Ara
La Razón
La Razón