L’Ara i El Periódico fan homenatge en portada al fotoperiodista Joan Guerrero, mort aquest dimecres. Tenia 84 anys. Guerrero “va destacar per la seva mirada humana del que l’envoltava i el seu compromís amb els més dèbils i desvalguts”, diu Pepa Masó a l’obituari que signa en aquesta santa casa. Pepe Encinas, que va ser el seu cap a El Periódico, explica les arrels d’aquesta actitud: va arribar a Santa Coloma de Gramenet el 1964 des de la seva Tarifa natal perquè la seva mare li havia demanat que acompanyés al germà gran, que venia a treballar a Barcelona. En Joan va vendre la seva primera càmera per pagar-se el bitllet al Sevillano, el tren que va dur tants migrants del sud d’Espanya. Els Guerrero —recorda Encinas— van treballar fent rases per al Metro, en una fàbrica de fustes, en una foneria… fins que en Joan va fer-se forat com a fotoperiodista a tant la peça i va esdevenir el mestre de tants col·legues. “La fotografia amb sabor a poesia”, titula Encinas. “El periodisme més compromès, sensible i solidari”, rebla. Un altre col·lega, David Airob, va elaborar La caja de cerillas, un documental on Guerrero parla de la seva manera de veure el món, l'existència, la professió, l'amistat, l'ètica periodística i dels seus referents cinematogràfics.
Són increïbles les fotografies del terratrèmol que ha sacsejat l’illa de Taiwan a la portada de La Vanguardia i d’El Periódico i llegir la informació sobre les xifres de víctimes: 9 morts, 50 desapareguts, un miler de ferits. Al terratrèmol, de magnitud 7,4, van seguir més de 200 rèpliques. Les imatges mostren dos edificis de pisos, agenollats pel sisme, amb una inclinació gran… però sencers, fora dels baixos, esclafats. Per comparació, els dos terratrèmols de magnitud 7,8 i 7,7 que fa setze mesos van afectar Turquia, Síria i el Kurdistan van deixar entre 60.000 i 70.000 morts, a més d’un milió i mig de persones sense casa. La gran diferència de danys —encara que faci de molt mal comparar— sobta i fa pensar com tracten el risc de terratrèmol un país i l’altre, un govern i l’altre.
Aquest dijous és també un dia de títols una mica banals i desvagats en alguns diaris. El País obre portada dient que Pedro Sánchez “eleva el to i no descarta mesures diplomàtiques” contra Israel. Dit així, recorda aquella dita de la muntanya que va parir un ratolí. El Mundo sembla escandalitzat perquè Hisenda insisteix que en la Renda d’aquest 2024 cal tributar pels guanys en tota mena de lloguers, apostes en línia i criptomonedes. Diu que l’agència tributària ha enviat “tres milions d’alertes fiscals”. Sona com si estiguessin ofegant als contribuents, exigint-los el pizzo que cobra la màfia per la “protecció”. I no. Aquesta és la feina normal i ordinària d’Hisenda i de l’AEAT. No cal espantar més la gent. La Razón també aporta la seva ració de títols sense substància. El principal diu que Junts, de bracet del PP, farà servir el passat de Salvador Illa, el candidat socialista a la presidència de la Generalitat, per atacar-lo en campanya. Què volen? Que li cantin caramelles al final de cada míting? Són partits competidors i hi ha tot d’eleccions seguides: és normal. El mateix diari s’endú avui el premi a la raspallada llagotera del dia per un dels títols que decora una foto de la recepció del Rei d’Espanya al Reial Madrid de bàsquet: “El suport incondicional de la Corona a l’esport és una llarga tradició”. Llarguíssima, sí.
