Les portades del dia de reflexió solen ser escenari de les preferències dels diaris o les deixen endevinar. No en el sentit barroer que se’ls veu el llautó o que ensenyen la poteta —això ja s’ha fet palès des de ben abans de l’inici de la campanya electoral. És més aviat una manifestació indirecta, una propensió insinuada, una indicació tàcita. Dir sense dir. Molts cops és un xic inconscient, meitat ganes d’influir —o de sortir del pas— i meitat inèrcia de la línia editorial i la cobertura precedent. És normal. Fins i tot inevitable. La Vanguardia i El Mundo, per exemple, presenten aquestes eleccions municipals i autonòmiques com una competició entre el PSOE i el PP malgrat que entre la posició, la mentalitat i el sentiment d’aquests dos diaris hi hagi un himàlaia, un oceà, un univers. Diràs: ni Pedro Sánchez ni Alberto Núñez Feijóo es presenten. Tècnicament és així. L’un i l’altre, però, han intervingut en campanya com en una primera volta de les eleccions generals, que tothom espera pel final del 2023. La interpretació de les municipals com el partit d’anada d’una final, doncs, és més que possible.
Es fa estrany —molt estrany— que la capçalera de referència de Catalunya, el diari que tothom es complau a blasmar o lloar, no obri la primera aquest dissabte amb la contesa per Barcelona. És el duel del que està pendent la immensa majoria dels lectors de la versió impresa i dels catalans, no diguem dels barcelonins, que són els que més vanguàrdies compren. Quin interès té aquesta portada amb un títol més del divendres si ni a Barcelona ni a Catalunya tenim registre de cap fangar electoral? Sembla un diari espanyol —sigui dit, sobretot, en sentit geogràfic, ara que ningú no s’enfadi— o que li han tremolat les cames i s’ha esborrat del tema. O tot a l’hora. És inversemblant pensar que no ha sabut produir un títol adient i ha optat per mastegar-ne un entre estrambòtic i desconcertant, perquè el diari no està pas mancat de cervells —al contrari—.
L’Ara se n’ha sortit amb més traça amb un títol de sabor demoscòpic (“En mans dels indecisos”) i una il·lustració tòpica i boniqueta dels quatre candidats que es disputen Barcelona. A més, encaixa amb els últims eslògans de la promoció guerrillera i retro del diari, uns cartells que qüestionen la coherència de no demanar mai res al restaurant sense llegir la carta i votar sense informar-se bé abans. Això. El diari volia dir alguna cosa i ha triat burxar els indecisos. Servei públic. En canvi, El Punt Avui dedica a la cosa només la meitat de la portada amb un títol incolor, inodor i insípid: “Recta final”. Es coneix que no volen dir res i xuten la llauna de la portada fins que toqui fer la de demà. També podria ser que estiguin avorridots perquè, pel mateix preu, no se’ls ha acudit obrir amb l’entrevista a Joan Laporta, més interessant que qualsevol altra cosa publicada a qualsevol altre diari.
El Periódico també aposta per obrir amb la contesa per Barcelona. Se li veuen totes les costures: la portada vota socialista. Ha de ser cosa ben deliberada o ben dictada, perquè al títol és desmenjat i sense ganes, tal vegada perquè el diari, l’última dècada, tenia una flaca pels comuns d’Ada Colau i sempre ha estat el diari més local del Cap i Casal. En aquest sentit, també espanyoleja massa —geogràficament parlant, etc.—. Aviam, és notícia que Pedro Sánchez consideri “fonamental” la victòria de Jaume Collboni a Barcelona? Si hagués dit el contrari, encara mira. En fi. A l’avantítol tampoc s’hi han matat massa i anuncien que la campanya s’ha tancat amb uns mítings. Sí, esclar.
La primera pàgina d’El País és administrativa i provincial, amb un títol ensopit i sense espurna —qui títol passa, portada empeny— i sembla que es desentengui de la dificultat de les eleccions i dels fets més desagradables. Als subtítols s’anima més. Si t’hi fixes, tira una floreta a Pedro Sánchez (“campanya positiva”) i el contraposa a l’última ximpleria trumpista d’Isabel Díaz Ayuso. També s’ha estalviat l’agonia de triar una foto politiquera i en publica una de tristíssima de la Feria del Libro de Madrid on no s’hi veu ni fira, ni llibres: són tot paraigües. Fatal. Apa, a reflexionar i a decidir-se.
