Carles Puigdemont gairebé fa el ple de portades de Madrid —i de quina manera—. Els diaris del Trio de la Benzina es llencen al que Fernando Berlín, director de Radiocable, una emissora per internet, anomena “teatralització de la dreta que pretén torpedinar la investidura i la legislatura de Sánchez”. I afegeix: “Escoltarem dramatisme, gravetat, danys a la democràcia… apocalipsi”. El Mundo afirma que “Puigdemont acorrala Sánchez i li exigeix ‘amnistia total’” —no és veritat—. L’ABC s’espanta, però és més acurat: “Puigdemont tensa el PSOE”. La Razón s’anima a titular amb l’estat d’ànim de Pedro Sánchez, desanimat i pessimista —és extraordinari com ho poden saber— perquè “Puigdemont s’imposa”. Els lectors d’aquests tres diaris deuen pensar que el president exiliat és Superman o Terminator. L'home es queda fora del títol d'El País perquè li juga en contra un factor que ell mateix coneix molt bé per la seva professió de periodista: el seu cognom és molt llarg, condició que dificulta quadrar els títols. Per aquest motiu, El País titula: “La investidura encalla amb Junts…” en comptes de “encalla amb Puigdemont”, que seria més exacte.
Aquest dissabte sí. Els jutges i la Guàrdia Civil han aconseguit tocar bé les portades dels diaris impresos, en una representació gràfica del torcebraç entre els poders de l’Estat. D’una banda, l’Audiència Nacional (AN) ha enviat a judici, acusats de terrorisme, dotze presumptes membres dels Comitès de Defensa del Referèndum malgrat que no van causar ni ferits en els fets que se'ls imputen. Aquesta causa té més a veure amb la creativitat de la Guàrdia Civil a l’hora de fabricar informes contra aquests veïns que amb la realitat. La Guàrdia Civil també va entregar divendres un nou informe a l’AN en què reitera, sense noves proves, que Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana, va “fer actes de coordinació del moviment de Tsunami Democràtic”.
Són causes que fa anys i panys que s'arrosseguen i que, casualment, s’activen mentre es negocia la llei d’amnistia per als represaliats pel referèndum de l’1-O. Resulta difícil no relacionar tanta i tan sobtada activitat judicial i policíaca amb el moment polític. Significativament, és el que fa La Vanguardia en obrir portada amb aquest tema, amb un títol que té un deix de queixa. L’Ara va més de cara a barraca i parla de “reacció de la judicatura contra l’amnistia”. És una comparació interessant: un diari et presenta els fets pelats perquè tu en treguis la conclusió —o et quedis igual— i l’altre titula directament per la mateixa conclusió sense deixar-te alternativa. El Periódico diu allò que molts volen llegir: si s'aprova l'amnistia decaurien les ordres de detenció emeses per Espanya a instàncies del jutge Pablo Llarena. Apunta al que altres no volen ni pensar: hi haurà vencedors i vençuts.
