La Vanguardia obre avui portada amb la proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, “d’obrir un debat lleial, però sa i necessari, sobre la ubicació d'institucions de l'Estat a tot el país i no només a la capital d’Espanya”. El diari de la Diagonal transforma una idea vaga, imprecisa i vaporosa en un projecte polític de gran volada, que ens transporta als temps en que Pasqual Maragall proposava traslladar el Senat a Barcelona. A còpia de repetir-ho i no fer res, ni un mal estudi de possibilitats, la idea va acabar en un acudit que reapareix cada campanya electoral com a exemple de parany polític, com el famós “apoyaré” de José Luis Rodríguez Zapatero a l’Estatut, una de les històries de pescador més reeixides de la política espanyola d’aquest segle.
El títol del diari, pompós i grandiloqüent, expressa més un desig del diari que no pas un propòsit ferm. Promeses així ja n’hem sentit moltes i aquesta té el mateix aire de bluff que la del Senat. La realitat és que l’únic cop que es va aplicar una cosa per l’estil fou el 2004, quan Maragall, llavors President de la Generalitat, i José Montilla, ministre d'Indústria, van acordar el trasllat de Madrid a Barcelona de la seu de la Comissió Nacional de l'Mercat de les Telecomunicacions. El Tribunal Suprem va anul·lar l’operació en resposta a un recurs de la Comunitat de Madrid. Aquest divendres, en rèplica a les intencions de Sánchez, la presidenta de la regió de Madrid, Isabel Ayuso, ja ha dit que farà tot el que convingui per impedir qualsevol trasllat.
No cal que Ayuso pateixi. Una altra Isabel, la ministra de Política Territorial Isabel Rodríguez ja ha fet saber que no es tracta de deslocalitzar organismes de Madrid, sinó situar en altres ciutats organismes públics o departaments ministerials de nova creació, o futurs projectes d'empreses de l’Estat, segons explica La Vanguardia mateix. Té gràcia que sigui l’únic diari que s’entusiasma amb la proposta de Sánchez. Ben mirat, seria millor notícia si el govern espanyol es decidís a posar al dia el sistema de finançament autonòmic, caducat des del 2013, i a executar de debò les inversions que cada any compromet als Pressupostos Generals de l’Estat, de les que Catalunya sempre en surt escaldada. Aquest any és la segona comunitat que menys rep de l’Estat, juntament amb el País Valencià, segons les dades del Ministeri d’Hisenda. És a dir, molta portada per no res.
Potser encara crida més l’atenció l’absència a les portades dels prometedors resultats dels assajos de la nova píndola contra la covid que han desenvolupat les farmacèutiques Merck i Ridgeback Therapeutics. Els primers resultats mostren que la píndola redueix a la meitat el risc de mort o d’hospitalització dels infectats de covid i gairebé n'elimina el risc de mort. El fàrmac, anomenat molnupiravir, evita la reproducció del virus si es pren en els cinc dies posteriors a la infecció. A diferència dels tractaments actuals, el molnupiravir es pot administrar a casa, cosa que el fa més accessible i alleugereix la pressió sobre els hospitals. Només l’Ara juga a la portada aquest avenç. Però, esclar, què és això comparat amb la possibilitat que s’instal·li a Palamòs, Tortosa, Berga o Vielha el centre de procés de dades de la Seguretat Social o el centre de competències digitals de Renfe? No hi ha color.
