D’aquí a tres dies farà dos anys de les eleccions generals del 23 de juliol del 2023, i el govern de Pedro Sánchez arriba a aquest aniversari sacsejat per diversos escàndols de corrupció que han esquitxat l’entorn del PSOE i els seus socis. En aquest context, la premsa conservadora manté un pols diari contra la Moncloa, presentant un relat d’erosió implacable. Tanmateix, aquests mateixos mitjans minimitzen els casos que afecten el PP, com la imputació recent de l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro. L’estratègia és clara: retratar Montoro com una figura aïllada, desvinculada del partit, per preservar la imatge de renovació que intenta projectar Alberto Núñez Feijóo. Però la realitat és més incòmoda: tant el govern com l’oposició arrosseguen ombres que posen en qüestió el seu compromís amb la transparència i l’ètica. El Mundo acaba la setmana celebrant (a la seva manera) aquesta efemèride dels dos anys del 23-J. "El govern espanyol dissenya un 'reset' a l'estiu per a esgotar la legislatura entre dubtes: 'Podem durar dos mesos o dos anys'", titula el diari aquest diumenge. El diari conservador es refereix a aquests dos anys com "dues voltes de calendari marcades per una intensitat política fora mida" i recorda que "el govern de Pedro Sánchez ha viscut en aquesta primera meitat de legislatura una successió vertiginosa de crisis: l’amnistia, el cas Koldo, les tensions amb Junts i ERC, les imputacions de familiars del president, i l’erosió creixent del seu entorn més proper". Segons El Mundo, Sánchez acumula més obstacles personals i institucionals que cap dels seus antecessors i, tot i això, "encara ocupa la Moncloa", apunta sorprès el diari. Per tot això, explica, a la Moncloa "confien a arribar vius a la tardor de 2025, mentre planegen un 'reset' polític al setembre per donar sentit al que queda de mandat, centrant-se en habitatge i regeneració democràtica". Ara bé, assegura que "la sensació general és que pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment".
Per la seva banda, l'ABC entrevista María Corina Machado, la líder opositora veneçolana, que viu amagada en algun indret de Caracas. La conversa amb el diari ha estat extensa i s'ha parlat molt de com treballa des de la clandestinitat, però el titular escollit és contra el socialisme espanyol: "Negociar amb segrestadors, com fa Zapatero, és una manera d'avalar-los". L'ABC pregunta a Machado què li sembla l'actitud que el govern d'Espanya pren amb el règim de Maduro, i aquesta no es talla ni un pèl: "Lamentable però previsible: Espanya ha optat per no adoptar una posició ferma davant els crims del règim de Maduro, tot i les greus acusacions de crims de lesa humanitat i terrorisme d’Estat reconegudes per organismes internacionals". Seguidament, la periodista li pregunta si creu que Zapatero està "blanquejant Maduro" i si ho fa per "interessos econòmics", i Machado recorda que "durant molt de temps, José Luis Rodríguez Zapatero es va presentar com a mediador neutral en el conflicte veneçolà, afirmant que això li permetia dialogar amb el règim de Maduro". Ara bé, lamenta que amb el temps "ha quedat clar que aquella interlocució beneficiava més al règim que a les víctimes". "Negociar amb qui segresta sense condemnar els seus crims és legitimar-los, i utilitzar vides humanes com moneda de canvi per interessos foscos és profundament immoral", sentencia.
Pel que fa a El País, assegura que "Hisenda conclou que Montoro va impulsar la rebaixa fiscal a les gasistes 'contra el criteri dels tècnics'". El diari recorda que Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda entre 2011 i 2018, està sent investigat per haver impulsat reformes fiscals que haurien beneficiat empreses que pagaven comissions al despatx que ell mateix havia fundat: Equipo Económico. Segons la Fiscalia Anticorrupció i la mateixa Agència Tributària, Montoro hauria tramitat aquestes reformes amb urgència i opacitat, i en contra del criteri tècnic. Les empreses contractaven aquest bufet per aconseguir accés directe a Hisenda i influir en la legislació que els afavoria fiscalment. La causa, recorda, se centra especialment en el sector gasista, que hauria abonat gairebé 800.000 euros a Equipo Económico entre 2011 i 2019. Aquestes empreses van obtenir dues rebaixes fiscals importants durant el mandat de Montoro: una bonificació del 85% a l’impost elèctric i una altra a l’impost d’activitats econòmiques. Els correus intervinguts mostren com, després de fracassar per la via parlamentària, van decidir contractar el bufet fundat per Montoro perquè, com deia un dels missatges: “la via més directa, com sempre, és pagar a aquest Equipo Económico que té contacte directe amb el ministre”. Què diuen la resta de portades d'aquest diumenge?
