"Facin el correcte perquè la història els jutjarà abans del que creuen i amb més contundència de la que s'imaginen". Pedro Sánchez va pujar aquest divendres per sorpresa al faristol del Congrés i va deixar anar una frase perfectament mesurada abans que PP, Vox i Junts tombessin els dos decrets d'habitatge. I és aquest enigmàtic "abans del que creuen" el que avui ressona amb més força en el rerefons de les portades. Bona part de l'hemicicle ho va interpretar com una advertència electoral i, segons fonts de l'entorn del president recollides per El País, l'avançament immediat és realment sobre la taula, tot i que Sánchez encara no ha pres la decisió definitiva. De moment, el president espanyol es pren el cap de setmana. Però no només per pensar. També per mirar al carrer. A la Moncloa volen mesurar fins on arriba la indignació per la crisi de l'habitatge i, especialment, la força de les mobilitzacions abans de decidir si dilluns prem el botó electoral. Si ho fes, la primera data possible seria el 29 de novembre. Alguns ministres i dirigents socialistes ja defensaven abans de la votació que una derrota dels decrets havia d'obrir la porta a les urnes, i fins i tot hi havia veus partidàries d'esperar precisament a veure l'afluència a les manifestacions d'aquest cap de setmana.
És aquí on apareix un concepte que pot marcar les pròximes hores: l'actualitat política ha passat del "decret Maricarmen" al "momentum Maricarmen". El desnonament de l'anciana de 87 anys va convertir una crisi estructural que feia anys que bullia en una explosió política i social; després van arribar les manifestacions, l'acampada i els dos decrets del govern espanyol. Ara que el Congrés els ha tombat, una part del PSOE veu en aquesta indignació una possible finestra electoral. No perquè el resultat estigui garantit —això només ho decidirien les urnes—, sinó perquè considera que el conflicte de l'habitatge ha modificat el terreny polític sobre el qual es disputaria una campanya.
Perquè això és el que ha canviat en només 24 hores. Fins divendres, la pregunta era si Junts salvaria els decrets. Aquest dissabte, la pregunta és una altra: si Pedro Sánchez intentarà convertir la derrota parlamentària en el tret de sortida d'una campanya electoral. Els decrets Maricarmen han mort al Congrés, però el moviment que van desencadenar continua viu al carrer. I Sánchez es disposa a passar tot el cap de setmana comprovant si aquest "momentum Maricarmen" és prou fort per portar Espanya a les urnes. El govern espanyol i els seus socis de coalició ja comencen a traslladar aquesta batalla al terreny electoral. El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha advertit que les pròximes eleccions seran "un referèndum sobre l'habitatge" i ha avisat que els diputats que han votat contra els decrets ho poden "pagar molt car" a les urnes. Abans de la votació ja havia assegurat que qui donés l'esquena al "clam social" ho acabaria pagant també electoralment. És, de fet, la traducció més explícita d'aquest càlcul que sobrevola la Moncloa: convertir la indignació per l'habitatge en mobilització política.
I les portades d'aquest dissabte semblen escrites gairebé amb una mateixa paraula: sospesar. El País obre amb "Sánchez sospesa cridar a les urnes" i explica que consulta ministres i dirigents del PSOE sobre si convé avançar les eleccions després del revés parlamentari. També posa negre sobre blanc la data del 29 de novembre i reserva un espai significatiu a la Puerta del Sol: "30 minuts de silenci i crits de 'vergonya' a l'acampada de Sol". La seva fotografia principal, de dues joves seguint la votació des del mòbil, ajuda a explicar que la batalla ja no és només parlamentària.
La Vanguardia tria pràcticament la mateixa fórmula: "Sánchez sospesa un avançament electoral després del cop de porta de Junts". El diari posa l'accent en els postconvergents: el grup de Puigdemont consuma el vot contrari, el president consulta amb els seus col·laboradors si ha arribat l'hora dels comicis i PSOE, Sumar, Podem i ERC carreguen contra Junts. La Moncloa, afegeix la portada, també espera comprovar el suport social a les protestes del cap de setmana. La decisió de Junts es va mantenir fins al final malgrat les negociacions i la pressió política i social.
El Periódico completa el trio amb "Sánchez sospesa anar a les urnes per la derrota del decret d'habitatge". Torna a aparèixer destacada la data del 29 de novembre, mentre la portada explica que Junts va sumar els seus vots als del PP i Vox per impedir la convalidació. I incorpora una dada reveladora del clima que envolta aquesta decisió: l'acampada creix i "ja suma 200 tendes i una setmana de campanya", una acampada que ja clama per una vaga general. La política institucional mira inevitablement de reüll què passa fora del Congrés.
L'Ara canvia el verb, però no el missatge: "Sánchez valora anar a eleccions després del no de Junts, el PP i Vox als decrets". El president, explica, "s'agafa el cap de setmana per calibrar la resposta ciutadana i l'oportunitat electoral". És probablement la formulació que millor resumeix aquest dissabte: resposta ciutadana i oportunitat electoral, les dues variables que Sánchez haurà de posar a la balança abans de decidir què fa amb la legislatura.
La premsa de Madrid va més enllà. El Mundo titula "Sánchez alimenta les eleccions després del seu fracàs final en habitatge" i presenta la derrota dels decrets com el possible tancament d'una legislatura que considera estèril. Segons la mateixa portada, Sánchez sondeja ministres i dirigents socialistes i espera les manifestacions del cap de setmana abans de prendre una decisió. La Razón, encara més contundent, assegura: "Sánchez i el seu nucli busquen l'avançament: 'La sort està decidida'", i diu que els principals ministres l'empenyen a prémer el botó electoral.
L'ABC, en canvi, recupera una imatge molt vinculada a Sánchez: "Sánchez repeteix l'embolic dels cinc dies de reflexió". El diari compara aquest cap de setmana amb la pausa que el president es va prendre l'abril del 2024, després que un jutjat obrís diligències contra la seva dona, Begoña Gómez. Ara, segons la portada, el seu entorn dona per fet l'avançament electoral, mentre Sánchez evita aclarir les seves intencions i espera comprovar "el pols del carrer". És el diari que més explícitament vincula la situació actual amb aquells cinc dies en què Sánchez va arribar a plantejar-se si continuava al capdavant del govern.
A Catalunya, El Punt Avui prefereix quedar-se un pas abans de les urnes: "Tombats els decrets de l'habitatge". La fotografia de Sánchez d'esquena, al costat de Jordi Turull, ho explica gairebé tot sense necessitat de metàfores: els vots del PP, Vox i Junts han torpedinat les mesures i han deixat el president valorant la convocatòria electoral.
Però hi ha una absència significativa a les portades: gairebé cap recull el dur missatge de Carles Puigdemont després de la votació. El líder de Junts acusa Sánchez d'haver assumit —i fins i tot premeditat— la derrota parlamentària perquè li podia resultar rendible electoralment. Puigdemont sosté que PSOE i PP no estan discutint només sobre habitatge, sinó també sobre "els vots", "el relat" i el benefici polític que en poden treure. És justament la lectura inversa del "momentum Maricarmen": allò que a la Moncloa pot veure's com una oportunitat per capitalitzar el malestar social, Junts ho presenta com una maniobra calculada per portar-los al banc dels acusats davant l'electorat.
A les portades catalanes, però, sí que hi ha un altre protagonista inevitable: els forts aiguats que han tornat a castigar les Terres de l'Ebre i el Montsià. Els diaris hi reserven espais destacats, amb imatges dels efectes de la pluja i del dispositiu d'emergència. No podia ser d'una altra manera després d'un episodi que ha deixat inundacions, rescats, carreteres afectades i nombroses incidències en una zona que torna a mirar el cel amb preocupació. Enmig del soroll polític per l'habitatge i les eleccions, el temporal recorda que l'actualitat del país també passa, i molt, pel sud de Catalunya.