A El País estan empipadíssims amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, que ha enviat missatges a altres mitjans on calúmnia als reporters del diari, tot acusant-los falsament d’assetjar a menors. També els ha titllat de mentiders, etcètera. Una bogeria. El País fa dies que publica notícies força comprometedores per al xicot d’Ayuso, Alberto González Amador, relacionades amb un frau en la compravenda de mascaretes per al govern espanyol en l’època del confinament per la pandèmia de la covid-19. Sense gaires escarafalls a la portada impresa i amb més potència a la versió digital, el diari madrileny estreny el setge informatiu sobre aquest cas i les seves derivades. Ja ha dedicat a la cosa quatre editorials en un mes i sembla que no seran les últimes. Aquests són els títols: “El PP no condemna l’assetjament a la premsa”, “Intolerable assetjament de la Comunitat de Madrid a la premsa”, “Degradació del discurs públic” i “No és el delicte, és la mentida”. Van forts.
Aquest dijous, el diari deia que González Amador es va oferir a pagar els 380.000 euros defraudats a Hisenda, inclosos interessos, per estalviar-se la presó. Era una columneta en portada, però titulada de manera que fa l’efecte que l’home volia subornar algú. No és mentida, esclar, però, com a les assegurances, has de llegir la lletra petita per aclarir el dubte. Aquest divendres informa que les reformes sense autorització al pis on viuen Ayuso i González va obligar a tancar al restaurant de sota. La causa, unes goteres. El contraatac del cap de gabinet de la presidenta ha estat fer córrer la bola que el local no tenia assegurança. També aquest divendres, El País explica —amb uns quants casos concrets— que el govern de la Comunitat de Madrid i el PP regional treballen per protegir a González Amador, malgrat que l’autonomia i el partit insisteixen de fa setmanes que el problema no els afecta perquè el xicot d’Ayuso és un particular. El momentaccio de les informacions d’El País és la resposta de la presidenta a com justifica l’ús de recursos públics en el cas d’un particular. “Jo no puc parlar per un particular, perquè els madrilenys no m'han triat perquè em comporti com a xicota”, replica Ayuso.
Per acabar amb bon gust de boca, bones notícies dels Estats Units que no surten a les portades. L’ocupació va créixer a ritme ràpid al març i els salaris es van mantenir, la qual cosa confirma que els EUA poden augmentar l'ocupació sense promoure la inflació, com explica The Wall Street Journal. Al mes de març, l’economia estatunidenca va afegir 303.000 llocs de treball, segons el Departament de Treball, molts més dels 200.000 que s’havien pronosticat. És el 39è mes consecutiu de creixement. La taxa d'atur va caure una dècima respecte al febrer i és ara del 3,8%. El salari mitjà per hora va augmentar un 4,1% respecte a fa un any, la pujada menor des de juny del 2021. La Reserva Federal —el banc central— afirma que l'oferta de treballadors disponibles ha augmentat, en part a conseqüència de la immigració. La demanda, també: a finals de febrer, al país s’oferien 8,8 milions de llocs de treball. No tot és Ayuso.
