La Vanguardia d’aquest diumenge escalfarà —si més no farà arrufar el nas i aixecar una cella— a l’independentisme més enllà d’Esquerra Republicana, inclòs un bon tros dels indepes emprenyats que no voten, arran de l’entrevista del diari a Oriol Junqueras que obre la portada. A més a més de ser el diari que a gairebé tothom li encanta criticar —fa tot el sentit perquè és el de referència— sempre hi ha la tirada, la propensió, la dèria, de sospitar que La Vanguardia mai passa l’agulla sense fil i que algun interès s’amaga darrere de l’entrevista, que per això és també el diari que sol mostrar més tírria a Carles Puigdemont, al món de Junts i a la “confrontació intel·ligent”, concepte tan oposat a l’ADN d’aquest diari. L’entrevista és blanca, sense arestes, vestida amb dues mitges repreguntes i tot de qüestions a porta buida. El president d’ERC no en falla ni una, esclar, i el títol sembla tot un desafiament al rival, que presentarà aquest dimarts les seves condicions per negociar amb Pedro Sánchez: “L’amnistia no és el punt final, cal plantejar l’autodeterminació”. L’entrevista és de les que cal llegir i potser tots aquests factors aparentment irritants la fan més oportuna. Els qüestionaris aparentment ingenus són molts cops els que millor descobreixen als entrevistats.
Els diaris barcelonins, fidels a una tradició no escrita, obren o donen molt espai a l’inici del curs escolar, afer al que els diaris de Madrid no dediquen ni una ratlla en primera pàgina, tal vegada perquè han previst fer-ho aquest dilluns, un dia en què també surt un diari i s’ha de dir alguna cosa de profit. La Vanguardia parla de l’escola de manera més aviat positiva, esperançada, amb l’agradós, simpàtic i gentil títol “Bons propòsits en la tornada a l’escola”. L’Ara i El Periódico, en canvi, opten pel tradicional catàleg de coses que no van bé, en un to més crític i negatiu. Uns denuncien la paperassa que es menja als directors d’escola i els altres exposen les mancances d’inversió en educació i de competències entre els escolars —cosa que es pot dir cada any. Pobra canalla. Pobres pares i professors. Dos dies abans que comenci el curs ja els diuen que van malament da partenza. N’hi ha per deixar-se anar i no aixecar cap fins a la fi del curs. El Punt Avui no diu res en portada de la cosa i obre amb una altra cara de la crisi de la llengua catalana: només un 13% dels que van sovint a missa l’oeix en la llengua del país. En català, la missa deu ser l’única cosa que s’oeix, del verb oir. La resta d’accions se senten o s’escolten. És bonic. No s’ha de perdre.
Els diaris de Madrid es preocupen per altres coses: del prestigi d’Espanya que Rubiales ha malbaratat i dels malabarismes de Pedro Sánchez per bastir una majoria parlamentària que el voti president del govern espanyol. Amb no gaire imaginació ni esforç, La Razón conclou que Puigdemont farà suar Sánchez. Quina sorpresa. El Mundo afirma que el PSOE i Sumar estan enfadats i tensos, un afer que quan no en parlen ells és perquè surt a l’ABC i si no és perquè ja ho diu La Razón. L’ABC obre amb una entrevista a la presidenta de la regió de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. El títol és una manifestació d’ignorància històrica enorme, perquè si hi ha algun moviment polític mundial que ha reinterpretat, refet i manipulat constitucions és justament "el populisme d’Amèrica”, començant per Perón i acabant en Trump. Que ho digui Ayuso, mira. Allà ella, que no és el primer cop ni el desé que fa el ridícul. El que sap greu és que al diari no li facin veure i l’acompanyin en la demostració d’incultura.
