Interessantíssimes les portades d’avui perquè et permeten copsar com n’és d’enrevessada i múltiple la feina de fer portades i, per extensió, esclar, del periodisme. A propòsit dels desacords sobre la reunió de la mesa de diàleg entre els governs català i espanyol, els quatre diaris de Barcelona ofereixen quatre variants informatives diferents d’un mateix fet —la discordança, potser discòrdia, entre els tres actors d’aquesta tragicomèdia: el president Torra, que representa alhora a JxCat; ERC, i Pedro Sánchez, el president del govern espanyol.

La Vanguardia carrega els neulers a Torra, a qui s’acusa de posar bastons a les rodes: el president seria un nen capriciós i pesat que confirma la secular fama de perepunyetes dels catalans. L’Ara, més “centrista”, ho deixa en empat: és un torcebraç entre Torra i Sánchez, dos líders que es discuteixen de tu a tu, etcètera. Per a El Periódico, Sánchez i ERC s’han posat d’acord al marge de Torra i ara volen forçar-lo a acceptar un pacte en què no hi ha intervingut. El Punt Avui encara va més enllà: ERC i Sánchez fan pinça per obligar Torra a anar dret per on ells volen.

Tots quatre estan d’acord en els fets, però difereixen a l’hora de donar-los context i relat. La diversitat de les interpretacions s’explica normalment per la qualitat de la informació de què disposa cada diari, per les seves línies editorials, o per la consideració que els mereixen els personatges implicats en la cosa. Més sovint, es tracta d’una mixtura de tot plegat on resulta complicat destriar quina és la proporció de cada component en la barreja, feta d’ingredients subjectius i objectius. Com saber què passa o amb quina carta quedar-se? És més complicat que interpretar les ratlles de les mans.

És remarcable que La Vanguardia mantingui en portada, ni que sigui en un racó, la crisi de la junta directiva del Barça. L’afer segueix viu i aquest diari no el vol deixar de petja. Es fa estrany, però, que no hagin dedicat ni una mala fotografia a la vaga i manifestació a Tarragona en demanda de més seguretat al complex petroquímic. La manifestació dels "separatistes" de Lleó va fer portada dilluns. La de Tarragona, no. Era una novetat d’ahir, mentre que l’evolució del coronavirus a la Xina no —ja es fa una mica pesat, per conegut: no es troba remei a la malaltia i, per tant, mor més gent. Corre el risc d’esdevenir un d’aquells reportatges sobre el temps: és hivern, fa fred; és estiu, fa calor.

Els diaris de Madrid, a la seva. Avui al menú es mantenen els plats d’aquests últims dies: ministre Ábalos a la brasa i vicepresident Iglesias rostit. Dues notes més. Una: mentre El Mundo dona per fet que la nova fiscal general, Dolores Delgado, no podrà dirigir als fiscals en cap afer polític (és dir, els referents al procés), La Razón ho matisa: pot ser recusada en aquestes causes. Alerta amb aquesta qüestió. Dues: El País és l’únic diari que destaca el traspàs al País Basc de la gestió econòmica de la Seguretat Social, cosa que fa d’Euskadi un país gairebé independent en la pràctica. Per pensar-hi.

LV

ARA

EPC

EPA

EP

EM

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat