Miquel Iceta torna a patir avui pena de portada a tots, però tots, els diaris de Barcelona i Madrid. Fora d’El Punt Avui, la resta es poden aplegar en dues categories, dins les quals cada diari s’expressa amb diverses intensitats. La dreta mediàtica madrilenya aprofita el fiasco de l’operació Iceta per carregar contra Pedro Sánchez. L’ABC insisteix en el relat de la conspiració oculta del líder socialista amb els indepes i l’acusa ara de fer servir el seu fracàs per disfressar la seva traïció a l’Espanya una, única i unida. El Mundo i La Razón fan circular una versió encara més tòxica: Sánchez s’ha jugat la presidència del govern espanyol en alienar-se els vots dels independentistes al Congrés. És home mort, conclouen. Si Sánchez hagués reeixit amb l’afer Iceta li dirien exactament el mateix, perquè en aquest sector el diàleg, la convivència, la concòrdia i l’al·leluia germans és una divisa que cotitza a valor zero.
La resta dels diaris, els de Barcelona i El País, titulen la portada en un to que va de l’enrabiada a l’acusació, tot manllevant el llenguatge a una de les parts de la història —la de Sánchez.
Crida l’atenció l’absència dels motius de l’altra part —els indepes—, que no existeix ni per enumerar-ne les raons que la impulsen al “cop de porta” a Iceta, com en diu El Periódico. Tot el que fa l’independentisme queda fora del relat de l’actualitat i es fa aparèixer com el resultat d’una actitud irracional, d’una visceralitat ferotge, motivada per la revenja. Un capteniment antipolític, vaja, que rebutja la transacció i l’entesa. És curiós. Quan l’anterior govern socialista va tallar les converses sobre les converses amb els independentistes, espantat per la reacció a la proposta exploratòria del “relator” —recurs típic dels que volen parlar però es malfien de l’interlocutor—, tots aquests mèdia van posar-se al costat de Sánchez per petar-se la interlocució amb el Govern. Vés per on, cap el va fer responsable de “vetar el diàleg”, “volar ponts”, “comprometre la concòrdia”, etcètera.
La gran impostura d’aquests diaris es donar per fet que hi havia “distensió” o “diàleg” —quins fets ho avalen?— i que la seva ruta natural passava abans per aprovar els pressupostos del govern socialista i ara per fer Miquel Iceta president del Senat. Així doncs, si els pressupostos o Iceta no van, qui es carrega el “diàleg” és “el bloqueig” indepe. L’efecte que fa l’actitud d’aquests diaris és que només consideren real i raonable allò que vol i defensa una part mentre ignoren i/o menystenen els arguments i demandes de l’altra, a la que gairebé sempre presenten com un interlocutor deshonest. D’això és difícil dir-ne informar, certament. Més aviat sembla que pretenen imposar-te un relat que els permeti esborrar una realitat amb una altra, com ha explicat la Marta Rojals.
