Les portades d’avui cremen a les mans. Pitjor encara, transmeten la sensació que encara venen més mal dades. La crisi del virus s’ha carregat 900.000 llocs de treball a Espanya (Catalunya suma 417.000 desocupats), a més a més d’un milió d’afectats per expedients de regulació temporals, que pròpiament no es poden sumar, per moltes ganes que en tingui La Razón.
És curiós veure com El Mundo, que s’ha tornat a encabronar contra el govern espanyol, prova de carregar els neulers sobre l’estat d’alarma i no sobre la pandèmia. L’ABC, en contrast amb els seus companys de rondalla, fa un titular sobri, informatiu i, en un destacat, estira les orelles a la ministra de Treball per ser poc simpàtica amb els periodistes. Ja veus.
Al final, ja s’ha dit algun dia, potser lo paramos, però no unidos.
Els fets sols ja són prou durs i costeruts, com mostren La Vanguardia i El País. Hi ha dies en què la lletra dels titulars no afegeix res a les portades. Avui, però, és un dia per a la lletra dels titulars. Els gràfics d’El País no sumen gran cosa a la combinació de mazazo, crisis i destruidos. El titular “Atur desbocat” d’El Periódico es menja de viu en viu la magnífica fotografia que edita en portada. A La Razón li passa una cosa semblant amb la imatge de Salvador Illa, ministre derrotat.
Un comentari final. El País promou en portada la idea de ressuscitar l’esperit unitari dels Pactes de la Moncloa del 1977, un acord entre tots els partits i sindicats —tots és tots— per normalitzar i estabilitzar la part, diguem, institucional de l’economia espanyola i donar oxigen al debat sense entrebancs de la Constitució. Els polítics hi diran la seva, que per a això tenen la representació popular, però si les portades dels diaris són indicadors del clima polític, no sembla que aquella idea tingui el camí gaire obert. Potser és més segur mirar cap a Brussel·les, malgrat tots els embolics europeus, que cap a l’actual Madrid caïnita.
