La Vanguardia ha posat de panxa enlaire el comentari fàcil de les portades d’avui: els diaris impresos de Barcelona obren amb la decisió d'Ada Colau de repetir al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que els de Madrid s’estimen més obrir amb el paseíllo dels líders dels partits al palau de la Zarzuela, d’on n'ha sortit ungit Pedro Sánchez. Representa que seria el fet diferencial i etcètera.
En realitat, les portades de La Vanguardia han prioritzat el culebrot de la investidura de Pedro Sánchez des que van posar en circulació "l’alternativa Colau" el 28 de maig —el 27 a la web—, l’únic dia que va titular la seva primera pàgina amb aquest afer, com El Periódico, en casual i simpàtica sincronia. El titular principal de l’Ara, per contrast, ha seguit gairebé diàriament els esforços d’ERC per situar Ernest Maragall a l’alcaldia. El Punt Avui, mig-mig. Sembla que el diari dels Godó —i el dels Moll— passava per allí i, tot d’una, es va trobar l’alcaldessa feta en tombar la cantonada, per sorpresa. L’efecte que fa l’actitud discreta de La Vanguardia amb la batalla de Barcelona és que no ha volgut fer guerra de l’arbre a terra o, més encara, que no ha volgut presentar ERC com l’arbre a terra. Hi ha més eleccions i qui sap què depararà l’urna. Aconseguir l’efecte sin que note el cuidado.
El País també passava per allí. El seu titular de portada fa pensar qui mana realment —i no és aquest qualsevol adverbi— a Espanya. Rivera ha entrat a veure el Rei cridant "no a Sánchez" i n’ha sortit dient-ho amb la boca petita i que ja en parlarem. Sánchez, que arribava a la Zarzuela de fer senyals d’amor amb el vano a Podemos, n’ha sortit amb els braços oberts a totes les forces “dins la Constitució”. Pablo Casado gairebé ni apareix a les portades de la premsa de Madrid. No diguem Pablo Iglesias. Interpretar portades és un art més proper a llegir les cartes que a una ciència empírica, però avui a cap persona desperta li calen gaires explicacions per entendre com va la partida.
La dreta mediàtica —versió impresa— castiga a Sánchez, certament, però amb una mica més de cura, una mica com d’habitud, per inèrcia. Excepte, potser, l’ABC, que presenta una combinació de titular i foto, diguem-ne, dissonant, on diuen que “el colpisme [volen dir Junts per Catalunya] fa president Sánchez” sobre una foto del susdit i el mateix Felip VI. Vés. Una mica confús tot.
