Tal dia com avui de fa 140 anys, els germans Carlos i Bartolomé Godó van fundar La Vanguardia. És el diari gran del país, la referència informativa de fa anys, t’agradi o no. Només als països que valen la pena s’edita una capçalera de la trajectòria i l’ascendent d’aquest diari. Enhorabona i per molts anys.

Som-hi amb les portades. Les eleccions al Parlament de Catalunya són de debò competitives, no només perquè tres partits estan empatats al capdavant de les enquestes —és impossible saber qui s’emportarà el pa del cistell— sinó perquè aquest escenari indefinit presenta almenys dues combinacions possibles de partits per constituir el Govern, potser tres. És el que deixa veure la suma de les portades d’avui de la premsa de Barcelona.

D’una banda, El Periódico alerta que tres de cada deu catalans encara no han decidit el vot. Afegeix emoció però també posa davant dels partits el desafiament d’engrescar a aquests indecisos. L’Ara resumeix la situació de la cursa en parlar del debat de candidats a TVE: tots contra Illa, l'home del PSC que Pedro Sánchez ha llençat sobre  les eleccions com un gat a la cara. Sembla que l’exministre ha desplaçat el focus de la pugna entre Junts i Esquerra, que és, precisament, el tema amb què La Vanguardia obre portada. El diari dels Godó sap molt bé, ni que sigui perquè ja fa 140 anys que volta pel món, que d’aquesta lluita —i menys de l’efecte Illa— en depén el Govern que ve. El Punt Avui rebla el clau amb un reportatge de pinta interessantíssima sobre els ajuntaments que fan mans i mànigues amb molta imaginació i pocs diners per facilitar i estimular la participació, iniciativa que es troba a faltar en altres autoritats.

És a dir, que aquesta contesa política es presenta d’allò més engrescador i interessant, un escenari magnífic perquè els diaris treguin pit i es llueixin. Però no pas. Sobretot, hi ha un gran silenci en la campanya electoral sobre la gestió de la pandèmia. Aquest silenci convé precisament als partits que es disputen la victòria, atès que tots tres són protagonistes en la gestió de la covid-19 i les seves conseqüències. Passar comptes sobre aquest afer en concret seria decisiu en qualsevol campanya normal d'un país normal. També avaluar les propostes i plans de reconstrucció de l’economia, dels serveis públics, d’atenció a les persones afectades per la crisi….

Als actes electorals la gestió de la pandèmia passa d’esquitllentes —si és que se’n parla— i a les portades dels diaris també, senyal que els qui les fan no tenen prou informació, no els interessa gaire o alguna cosa pel mig. Es parla de la crisi de les vacunes, de la pressió sobre les UCI, de l’agreujament de la tercera onada, alguna cosa dels ERTO i de la reforma de les pensions… Poca cosa, però, sobre com s’ha governat la crisi sanitària, social i econòmica, i menys encara sobre el futur, que depén dels 70.000 milions que la UE entrega a l’Estat espanyol gratis et amore. Més encara, sobre el repartiment concret d’aquests diners no se saben més que vaguetats. Com altres, aquest és un afer que es troba a faltar a les portades. En fi. Això sí, del salari de Leo Messi ja ho sabem tot. És una exclusiva remarcable, certament. Té tant a veure amb la teva vida i la de la gent!

LV

EPC

EPA

ARA

EP

EM

ABC

LR