Les notícies són les males notícies. Entre periodistes s’ha entès sempre així i entre la gentada que s’informa és un concepte que forma part de la cultura ambiental sobre els mitjans, que és allò que tothom té clar però que no pot explicar o, dit d’una altra manera, allò que hom no sap definir bé però que reconeix inequívocament quan ho veu, com la poca vergonya, la pornografia o els polítics. La qüestió és que aquest dijous els diaris podien obrir les seves portades dient a la gent que l’atur es comporta bé a l'octubre per primer cop en 46 anys i només ho fan El Punt Avui i l’Ara, que són els diaris més petits dels que aquesta columna s’ocupa. Al pot petit hi ha la bona confitura.
La resta de portades estan a la lluna de València. La Vanguardia obre amb les tensions entre Algèria i el Marroc a propòsit de l’assassinat de tres algerians en un bombardeig de la força aèria marroquina al Sàhara. Es veu que els que fan la portada estaven avorrits. El País no se sap ben bé de què parla si hem de fer cas al títol, que és dolent perquè no s’entén a la primera i cal llegir tot el text de sota —com les fotos dolentes, que demanen un peu que les expliqui—. El Mundo fabrica una enèsima conspiració: el govern espanyol “amaga” els criteris de repartiment dels fons europeus amb la connivència de Brussel·les, etcètera. El proper premi Planeta li podrien donar a les portades d’aquest diari, que és la millor ficció basada en l’actualitat que es publica a Espanya.
L’ABC dona aquest tema de segona notícia, perquè la principal, com a La Razón, és el debat al PP de Madrid entre la lideressa Díaz Ayuso i l’aparell del partit (Génova), que és el fulletó que ara mateix fascina la dreta mediàtica. En què consisteix aquest debat no és res de substància ideològica sinó la típica lluita per posicions de poder que, tard o d’hora, donen accés a la presidència del govern espanyol, que és el cérvol de nou puntes que tot polític espanyol vol penjar a la seva sala d’estar.
Dues notes més. Una: fa gràcia el titular de l’Ara sobre les eleccions municipals a Nova York, que resum en dues ratlles i onze paraules tot el submon de les identity politics que ha saltat de l'extrem friqui d’alguns departaments universitaris als mitjans de comunicació mainstream. El nou alcalde és retratat com a expolicia, vegà i negre, com si aquests tres trets el definissin com a polític o indiquessin la seva afiliació. Del que vol fer amb la ciutat no en sabem res i ni tan sols es diu que és del Partit Demòcrata. Fruita del temps. Dues: només El Punt Avui té en portada el fiasco que és el judici als Nou de Lledoners, acusats d’agressió als mossos, etcètera. Sis dels nou han estat absolts i pels altres tres es demanen penes molt inferiors a les inicials. Parlava l’Iu Forn d’un policia “que no ha dit la veritat”, en referència a l’absolució de l'Albert García, fotoperiodista d’El País, perquè el jutge té “seriosos dubtes” de la versió del policia espanyol que ho va denunciar. Sembla que en el cas del Nou de Lledoners es repeteix la situació. Però només un diari ho diu en portada. La policia espanyola i els Mossos poden restar ben tranquils.
El Punt Avui, portada
Ara, portada
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Mundo, portada
ABC, portada
La Razón, portada