Entre els diaris de Barcelona fa estrany que la conversa telefònica de 40 minuts entre el president català, Pere Aragonès, i el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez —els dos Peres— no aparegui més destacada a les portades d’El Periódico i d’El Punt Avui. Aquests dos diaris ho donen petit, en contrast amb La Vanguardia i l’Ara, que obren amb la cosa. El Punt, a més, sembla que incorpora una mena d’excusa al títol en dir que ha estat una trucada “sense sorpreses”, com volent justificar la mida i posició en portada. Si hagués estat amb sorpreses… Certament, s'han trucat només per quedar però també que queda exclòs del concepte de sorpresa el fet que s’interrompi un silenci de mesos i mesos entre el President de la Generalitat i el President del Consell de Ministres espanyol.
Un comentari interessant de les portades del dia és comparar els títols principals d’El País i d’El Periódico. Encara que un i altre s’ocupen de diners, el diari madrileny parla de tu i jo —en teoria parlar d’impostos és això— i el barceloní parla de les entitats financeres, de com els hi va, si es troben bé de salut i si desitja alguna cosa més. És una diferència en la mirada. El País explica que el G-7, que aplega les set primeres potències econòmiques del planeta, és a punt d’acordar un impost de societats —el que recau sobre els beneficis de les empreses— del 15% mínim. Perquè et facis una idea de la cosa, al 2018 (últimes dades consolidades), les empreses van tributar una mitjana del 9,49% del seu benefici (al 2017 del 10,7%). Va per barris. Les grans companyies van tributar una mitjana del 6,6%, les mitjanes del 15,04% i les petites d’un 15,7%. Encara que la realitat és un xic més embolicada, tot plegat et serveix per comparar. Al costat de tot això, que els bancs diguin que estan tranquils no és res, sobretot perquè els bancs sempre estan tranquils. Aquí també sense sorpreses.
Sobta també veure com El Mundo fa servir el verb “afinar” per qualificar la conversa entre els presidents. És el mateix que en l’expressió la fiscalia te lo afina, hihí hahà, quin tip de riure oi? En fi. Un mal divendres el té tothom. També té gràcia la capacitat de Carles Puigdemont per fer rabiar a la dreta mediàtica (i general) gràcies als canvis de guió que propicien les aventures judicials europees a que el president exiliat sotmet a la justícia espanyola, que no se’n surt d’atrapar-lo. El cap d’opinió del diari escriu una soflama titulada El retorno de Puigdemont on diu que l’home perseguit infructuosament torna a ser el mestre de titelles que hi ha darrere la conxorxa de Sánchez i Aragonés, etcètera. En cas de dubte, la culpa és de Puigdemont. També sense sorpreses.
L’ABC (també La Razón) fa dies que està en campanya pel que presenta com una mena de conspiració del Partit dels Socialistes de Catalunya per col·locar presidents, CEOs i directors generals a les empreses públiques. Avui li toca el rebre a Alejandro Colldefors, que té una remarcable carrera com a executiu, a més de figurar a les llistes del PSC per les europees del 2014 i del 2019 i ser excomissionat d'Afers Internacionals de Miquel Iceta quan era primer secretari del partit. Colldefors relleva a Jorge Segrelles, un perfil semblant però de l’entorn del PP. Tot en ordre. En setmanes precedents han estat assenyalats Maurici Lucena, president i conseller delegat d’AENA, i Marc Murtra, president no executiu d’Indra. Es coneix que aquests diaris tenen afany de pintar al PSC d’alguna manera menys digna, perquè els casos foscos —aquests ben reals— del PP no han merescut, fins ara, aquest marcatge a l’home. Potser els indigna que aquells càrrecs no s’adjudiquin a partits i famílies que els hi són més simpàtics. En fi. Que el diari no n’està content però es fa difícil saber per què. Sense sorpreses.
