"Espanya malgasta el talent dels immigrants qualificats". Això és el que es desprèn d'una investigació conjunta d'El País amb altres mitjans com el Financial Times i el Lighthouse Reports que revela que els estrangers amb estudis universitaris estan exclosos del mercat laboral espanyol, de fet apunta que la sobrequalificació respecte al lloc de feina ocupat s'enfila fins al 54% entre els immigrants, davant un 33% entre els nascuts a Espanya. Això passa a tots els països analitzats, però les dades d'Espanya destaquen: és el tercer país amb més estrangers sobrequalificats (després d'Itàlia i Grècia) i la bretxa amb els locals és la cinquena més alta del continent. I això no és tot: aquest 54% considera treballadors de qualsevol origen, però la seva procedència també hi influeix. Si només es compten els immigrants arribats des d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, la bretxa s'eixampla fins a 24 punts: el 57% estan sobrequalificats, set punts més que els que arriben de països del nord global. Aquesta picada de crostó, merescuda, està a la portada del citat diari, ara bé, la notícia més destacada és, evidentment, la victòria del Reial Madrid, que es va classificar aquest dimecres per a les semifinals de la Champions League en eliminar el Manchester City.
Un dels grans protagonistes de la jornada, que ja ho va ser dimecres durant tot el dia, és Naturgy: "Criteria i Abu Dabi plantejaran una OPA conjunta per a Naturgy", titula El Mundo. L’Abu Dhabi National Energy Company (TAQA) ha confirmat que manté obertes converses amb Criteria Caixa per un “possible pacte de cooperació en relació a Naturgy”. En un fet rellevant, la companyia també admet que parla amb els fons CVC i GIP per l’adquisició de les seves accions a l’empresa energètica. “Si l’adquisició es produís, s’hauria de formular una OPA per la totalitat del capital de Naturgy”, assegura TAQA, que reitera que per ara “no s’ha assolit cap acord”. La fotografia és per als jugadors del Reial Madrid celebrant la victòria que els porta a la semifinal.
L'ABC alerta que, a conseqüència de l'escalada bèl·lica, el govern espanyol ha accelerat la compra d'armament. El rotatiu recorda que el Consell de Ministres va aprovar dimarts passat una despesa extraordinària de 1.129 milions d'euros per augmentar les capacitats militars d'Espanya. La decisió es va prendre en plena conflicte d'Ucraïna i la crisi de l'Orient Mitjà. El cap d'Estat Major de la Defensa (Jemad), almirall Teodoro Esteban González Calderón, ja va explicar l'octubre del 2022, a la Comissió de Defensa del Congrés, que les Forces Armades estaven fent "una inversió importantíssima en munició" i no només per aixecar les reserves espanyoles: "És una altra de les lliçons apreses d'Ucraïna -va explicar el Jemad-, es creia que ja no existien guerres de llarga durada, sinó que totes les guerres durarien uns dies (...) i hem vist que no". També a la portada la negociació dels Emirats Àrabs per convertir-se en accionistes de Naturgy.
La Razón carrega contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui assenyala com el llast dels socialistes bascos. Sembla ser que el candidat socialista a les eleccions basques d'aquest diumenge, Eneko Andueza, "no cau bé en campanya, o almenys no els suma tant com creuen, o diuen, a Moncloa". És més, els socialistes bascos asseguren que la presència del president espanyol en la campanya els penalitza en favor d'EH Bildu. També sobre els comicis d'aquest diumenge, el diari destaca que el líder del Partit Popular (PP), Alberto Núñez Feijóo, ha instat el PSOE a "trencar avui mateix" amb Bildu i a comprometre's davant notari que no hi pactarà mentre el partit "no condemni els assassinats d'ETA i col·labori en l'esclariment d'assassinats dels quals encara no es coneix l'autor".
Preocupació a La Vanguardia que alerta que, tot i que l'economia espanyola lidera les estimacions de creixement a Europa per a aquest any i el proper, hi ha previsions preocupants per a l'economia espanyola a mitjà i llarg termini com a conseqüència del canvi climàtic. L'Institut d'Investigació de l'Impacte de Clima de Potsdam (Alemanya) adverteix que l'economia espanyola serà la més perjudicada d'Europa per l'escalfament del clima i els seus efectes associats. Imatge per al tenista Rafa Nadal, que va veure com el somni, en el seu retorn al Barcelona Open Banc Sabadell, s'ha acabat a la segona ronda. El tenista ha perdut contra Álex de Miñaur.
La notícia sobre les negociacions d'Abu Dabi per entrar a Naturgy amb l'aval de Criteria també destaca a El Periódico. La idea no convenç el govern espanyol i aquest dimecres, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, va recordar que Naturgy és una empresa "estratègica" de l'Estat i va situar com un dels objectius del seu executiu el fet que "en la mesura del possible" el capital que entri a la companyia sigui "clar, transparent, i si és possible espanyol". Per la seva banda, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va dir que s’analitzarà l’operació si es confirma i va obrir la porta a que l’Estat entri en l’accionariat, com amb Telefónica.
Cultura a la portada de l'Ara que titula: "El MNAC recupera l'art genuí de Suzanne Valadon". Aquest és un dels plats forts d'aquest 2024 al Museu Nacional d'Art de Catalunya: 'Suzanne Valadon. Una epopeia moderna', es podrà veure del 18 d’abril a l’1 de setembre. L'antològica se centrarà en una de les artistes més rellevants de finals del segle XIX i inicis del XX a França. L'exposició recull creacions de tota la seva carrera artística, fonamentalment pintures i dibuixos que pertanyen a diverses institucions i particulars, entre els quals destaca el Centre Pompidou de París, d’on provenen una part important de les obres, però també del propi MNAC. En total reunirà 112 obres, de les quals 48 només es podran veure a Barcelona.
El Punt Avui ensenya com serà el futur passeig de Palamós, que començarà les obres a la tardor i costaran 8 milions d'euros. Les obres es faran en dues fases -que s'encavalcaran- i abasten més de mig quilòmetre. El nou passeig mantindrà l'estètica de l'actual, però potenciarà la zona de vianants, inclourà un carril bici i millorarà la connexió amb els carrers que hi desemboquen. A més, part del mur que dona a la platja Gran s'enderrocarà i s'hi instal·laran passeres de fusta per accedir a la sorra. L'alcalde, Lluís Puig, subratlla que el projecte -que dimarts va rebre l'aval del ple- encara ara els tràmits perquè sigui realitat el segon trimestre del 2026.
