Triomf de la família d’Enric Sirvent Peguera, el veí de Lleida que va patir un atac de cor després d’una actuació d’agents de la policia espanyola quan era davant d’un centre de votació en el Referèndum de l’1-O i que va morir el 2020 de coronavirus. L’Audiència de Lleida ha donat la raó parcialment a la seva esposa i els seus quatre fills en el recurs que van presentar contra el quart arxivament de la causa dictada per la titular del jutjat d’instrucció 4 de Lleida. El tribunal considera que cal continuar la investigació per un delicte de lesions contra l’agent que va donar un cop de peu als genitals de Sirvent, que va caure a terra i va patir l’atac. La investigació està gairebé tancada i només queda que la jutgessa dicti el procediment abreujat per dur a judici l’agent. El tribunal, però, descarta dur a judici altres tres agents, a qui l’advocada de la família, Anna Maria Llauradó, acusava dels delictes d’omissió del deure de socors i contra la integritat moral.
Paral·lelament, l’Audiència de Lleida té pendent de resoldre el recurs presentat per una trentena de veïns de la ciutat contra l’arxivament, també el quart, de la seva querella contra agents de la policia espanyola per la seva actuació desproporcionada quan volien exercir el seu dret a vot l’1 d’octubre de 2017 a la seu dels Serveis Territorials de Treball i Afers Socials, a Lleida, conegut com el centre de Benestar Social. En la querella van identificar fins a disset agents de la policia espanyola en la seva actuació davant el centre de Benestar Social i en la instrucció només s'ha permès que declarin quatre comandaments policials com a investigats, segons l'advocada Esther Sancho.
“Excessos”
Sirvent va patir la lesió quan esperava al carrer per entrar a votar al casal cívic de Lleida, al carrer Mercè. El tribunal recull que Sirvent va declarar al jutjat que l’agent de la policia espanyola “li va propinar una puntada de peu als genitals”, i a continuació va patir una parada cardiorespiratòria de la qual es va poder recuperar. El tribunal també exposa que en la causa consta l’informe emès pel metge forense sobre les lesions patides per Enric Sirvent, que van precisar per la seva cura de tractament mèdic. També detalla que en visionar les imatges s’identifica a l’agent com el “presumpte autor dels fets denunciats”.
Per tot això, la secció primera de l’Audiència de Lleida exposa que “si bé els agents actuants intentaven complir el mandat que se'ls havia conferit, i, per tant, era necessari entrar en l’edifici, i es van trobar persones que tractaven d’impedir-ho, no es pot descartar donat l’estadi processal, que es produïssin excessos en aquella actuació” i, com a resultat, la sala “estima procedent la continuació del procediment contra el referit agent per la presumpta comissió del delicte de lesions”.
Per contra, denega que es continuï la causa contra els altres tres agents de la policia en considerar que no hi ha indicis que siguin autors del delicte contra la integritat moral ni per omissió del deure de socors. Exposa que la jurisprudència del Tribunal Suprem exigeix que la conducta ha de ser “patent” que es deixa desemparada i en perill manifest a la persona. I el tribunal manifesta que no veu el suposat tracte degradant en els agents, ja que en les gravacions es veu que quan Sirvent cau a terra en parada cardiorespiratòria, “els agents el van apartar de la multitud congregada, per evitar que pogués ser trepitjat, i que va ser atès de forma immediata”. El tribunal conclou: “En cap cas es pot sostenir que els investigats no van prestar auxili a la víctima, o impedissin l’accés de l’ambulància o els equips sanitaris”.