La crisi que viu el PSOE ha retornat a Podemos els anhels per liderar l'esquerra que el fracàs del sorpasso els havia arravatat. Les eleccions del 26-J van fer difícil un govern progressista i Pablo Iglesias va confessar els dubtes sobre si se'n sortirien en l'oposició. La situació es va agreujar amb el 'no' sense cessions de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, afeblint la consigna que la formació morada era l'única alternativa al Partit Popular. Però mentre l'abstenció planeja sobre Ferraz, Podemos veu una escletxa per tirar el PSOE als braços dels populars i rearmar-se com a "partit normal".

La primera fitxa va caure fa dues setmanes, a Castella la Manxa. La formació morada va decidir trencar l'acord de governabilitat que mantenien amb el president socialista Emiliano García-Page. La justificació va ser l'incompliment dels compromisos polítics que Page havia subscrit. Dies després, la veu d'alerta va saltar a les Illes Balears, el País Valencià i Aragó, on les seccions podemistes també van avisar que el seu pacte pacte perillava. Aleshores, el número dos, Íñigo Errejón, va negar que fos una estratègia coordinada a nivell nacional, sinó que la casuística era merament autonòmica. 

Per voluntat o per omissió, l'ofensiva empeny el PSOE als braços del PP. La secretària general, María Dolores de Cospedal, va oferir a Page –i a qui ho necessiti– intercanviar els suports de la formació morada pels seus. Génova vol afavorir l'entesa amb els socialistes perquè aquests facilitin una investidura de Rajoy. D'immediat, el propi Iglesias va dir "prendre nota" d'una possible abstenció i les autonomies com Aragó van tornar a avisar de "possibles conseqüències" al respecte. Errejón va rematar que calia separar el plànol general de l'autonòmic, però sí creia que el PSOE havia de triar: o ells o el PP.

Sense Sánchez i amb una gestora al capdavant, ara els socialistes tenen poc marge per escollir. Les enquestes els donen una caiguda sense precedents –entorn dels 70 escons– i uns altres comicis podrien comportar finalment el sorpasso. En aquesta tessitura, Iglesias va dir a El Nacional que una abstenció de Ferraz col·locaria Podemos en el paper de "líder moral" de l'esquerra. Aquí és on les paraules suaus de fa algunes setmanes cap als socialistes s'han esvaït i el dirigent ja titlla de "frau" la possibilitat que el PSOE "s'agenolli" davant Rajoy. "Nosaltres hem de demostrar que som el futur", assevera.

Per desmarcar-se de la vella socialdemocràcia debilitada pel cop contra Sánchez, ara Podemos ha reobert el debat sobre el model de partit que vol adoptar. Iglesias parla d'avantposar l'objectiu de "cavar trinxeres a la societat civil" al fet d'aconseguir respectabilitat a les institucions. És a dir, que aposta per un discurs més cap a l'esquerra i proper al carrer. Al seu torn, el número dos creu que no hi ha contradicció entre les dues línies. "La transversalitat i la radicalitat poden anar de la mà" va afirmar Errejón. L'estrateg podemista va insistir que no desconnectaran de les bases, com creuen hauria fet el PSOE.

Així mateix, el cap de llista de la formació morada assumeix que només arribaran a governar si és en majoria absoluta. Ho creu pel fracàs a l'hora d'articular una alternativa amb el PSOE i les desconfiances mútues. De fet, fins que Sánchez dimitís, a Podemos es debatien sobre quin esquema de relació seguir per pactar amb els socialistes. Errejón hagués acceptat un tracte en desigualtat de condicions, mentre que Iglesias volia un acord entre iguals. És en l'anhel d'arribar al poder on revifa la voluntat podemista d'arraconar els socialistes i fer-se –ara sí– amb el lideratge de l'esquerra.