"M'agradaria un Podemos que parlés més a Espanya i no tant als independentistes", li retreia la diputada Carolina Bescansa a Pablo Iglesias, dies abans de la declaració d'independència. L'exdirigent qüestionava la formació, davant l'alineament d'Iglesias amb les tesis d'ERC i PDeCAT al rebuig de les accions de l'Estat contra el procés. En paral·lel, el CIS d'octubre assenyalava una caiguda del partit morat, en oposició a la puixança de Ciutadans i la línia dura amb el sobiranisme; una situació que Iglesias mostra símptomes d'esmenar amb l'arribada del Dia de la Constitució.

Una gran comitiva de Podemos desembarcarà al Congrés per celebrar l'aniversari de la carta magna. A diferència de l'any anterior, on només hi van ser el secretari d'organització Pablo Echenique i Bescansa, enguany hi seran Iglesias, la portaveu parlamentaria Irene Montero i l'adjunta Ione Belarra, així com la vicepresidenta quarta de la Mesa del Congrés Gloria Elizo i el secretari tercer i membre d'En Comú Marcelo Expósito. El gest suposarà una forma de desmarcar-se d'ERC i PDeCAT, els quals no hi seran, com tampoc l'any anterior, com a mostra de rebuig. 

La qüestió és que Iglesias necessita esmenar la línia sobiranista, després d'haver presentat un recurs d'inconstitucionalitat contra el 155 aprofitant l'inici de campanya de Xavier Domènech. L'actuació li va costar una allau de crítiques per part de certa premsa, que el va acusar de "girar l'esquena" a Espanya, enmig d'una crisi d'Estat de gran magnitud. Això arribava, però, després que la formació morada apostés per fer seva la denúncia de republicans i demòcrates a la "vulneració de drets" pel tancament de webs de l'1-O o la requisada de cartells.

Tanmateix, a parer de Bescansa l'error no seria fer seva la queixa del sobiranisme per l'acció de l'Estat. Segons l'exdirigent, el problema era que Podemos no hauria deixat clar, al seu parer, que no donaven suport a la independència, ni de forma unilateral, ni bilateral. Un gir que Iglesias, però, va insinuar aquest diumenge, quan va sorprendre en un míting a Catalunya amb unes paraules sobre que els independentistes havien contribuït a "despertar la bèstia del feixisme", incorrent en una contradicció amb les accions que li costen molta polèmica a Madrid.

El fet és que el gest de Pablo Iglesias ha rebut diferents crítiques sobre l'electoralisme que podria haver-hi darrere l'estratègia. Això passa perquè les dues úniques vegades que el secretari general de la formació morada ha acudit al Dia de la Constitució coincidien amb campanya electoral: al 2015, la de les eleccions generals del 20-D i aquest 2017, la campanya catalana per als comicis del 21-D. En aquest sentit, l'intent seria una nova forma de desmarcar-se d'ERC i PDeCAT –tot i que cap dels tres partits està a la comissió de reforma constitucional.

Elenc de líders

Els independentistes no seran els únics a plantar la Constitució; també el PNB i EH Bildu. Així i tot, enguany sí que hi seran els quatre dirigents dels grans partits espanyols: Mariano Rajoy, Albert Rivera i el secretari general Pedro Sánchez. Aquest darrer no hi va ser l'any anterior perquè havia estat destituït del càrrec al comitè federal, i al seu lloc, hi assistia el president provisional de la gestora socialista, Javier Fernández. Una ocasió perquè Sánchez i Rajoy es vegin les cares, ara que el segon dubta de la reforma constitucional que hauria promès al primer a canvi del 155.