Dolors Bassa és una política baixeta i riallera que respon perfectament a la descripció que vaig fer de les virtuts de la pastoreta catalana en el meu llibre Londres-París-Barcelona. Determinada, incombustible, i especialment entrenada per trobar solucions en l'adversitat, la consellera de Treball, Afers socials i Família em demana divertida, mentre baixem al bar del Parlament, quin problema veu el Bernat Dedéu en el fet que una psicopedagoga sigui consellera. 

–Que em desautoritzin per sindicalista ja ho dono per descomptat, però per psicopedagoga? És que hem d'haver estudiat tots Economia a Harvard, per governar? Pregunta-li, pregunta-li –em diu amb una tendresa sorneguera de mestra avesada a tractar amb adolescents.

La setmana passada, Bassa va ser notícia per uns tuits que va publicar arran de la mort de Fidel Castro. Quan el comunisme era realment perillós, Chesterton ja va advertir que el seu espantall serviria per esclavitzar la gent de maneres més subtils i permanents. Com que Ramon Espadaler va declarar que li feia "por" tenir una consellera en el govern capaç parlar bé de Castro, potser cal començar assegurant que Bassa no mataria ni una mosca –a diferència del que em fa l'efecte es podria dir de Fraga o del rei Joan Carles–.

No és la primera vegada que Bassa capta l'atenció dels periodistes. Fa uns mesos, en una sessió al Parlament, va afirmar que "la majoria" dels nanos que esnifen cola pels carrers de Barcelona vénen "d'Andalusia, Ceuta i altres llocs de l'Estat". Mentre la bancada de Ciutadans li ensenyava unes fotografies ampliades, Bassa va deixar caure amb un aplom imperial i contundent, de matrona empordanesa que diu que s'ha acabat el bròquil, mentre remena l'escudella: "Parli amb els seus de Ciutadans a Andalusia, on vostès governen, i els hi pregunti per què aquestes criatures vénen a Catalunya".

Com era d'esperar, el Parlament andalús va qualificar la consellera de xenòfoba, els periodistes espanyols van fer el rebombori habitual contra el nacionalisme –alguns fins i tot van recordar Heribert Barrera– i la cosa va quedar aquí. Amb Castro passarà el mateix. "Com et pots imaginar, em sap molt més greu que Castro no convoqués eleccions, a mi, que no pas a tots els qui d'entrada ja estaven en contra de la seva Revolució –em diu–". M'explica que amb els tuits, només volia remarcar que, amb democràcia o sense, Cuba està millor que la resta de països de l'Amèrica central que ha visitat. "Però ja se sap –afegeix–: cada vegada que hi he anat he tornat amb el grup dividit entre retractors i partidaris."  

Igual que molts altres catalans, Bassa té una flaca amb l'Amèrica llatina. Potser perquè durant molts anys a Catalunya era més fàcil i estava més ben vist lluitar per causes llunyanes que no pas properes, l'Amèrica llatina ha tingut un paper important en la seva educació política. Nascuda a Torroella de Montgrí el 1956, la consciència nacional i els seus ideals d'esquerra van agafar forma a través dels viatges que va fer a països com ara Cuba, Nicaragua, Mèxic, El Salvador o Hondures –sempre pagats de la seva butxaca, em demana que precisi–.

Diplomada en Magisteri el 1979, i llicenciada en Psicopedagogia el 2007, Bassa va treballar més de 20 anys de mestra, abans de comprometre's amb la UGT, influïda per les experiències de l'Amèrica llatina. El 1998, coincidint amb les destrosses ocasionades per l'huracà Mitch, va fer un viatge d'un mes i mig a través de Centreamèrica, de la qual diu que va tornar "molt transformada". Els anys següents va assistir com a observadora internacional en diverses eleccions a Nicaragua i a El Salvador, on recorda que la gent anava a votar amb pistola. Pel que explica, en aquests viatges se sentia més valenta i en contacte amb la vida que no pas a Catalunya. 

El 2001, va participar en la marxa zapatista del subcomandante Marcos, juntament amb una quarantena més de persones de l'Estat espanyol, en una estada que acabaria de marcar el seu compromís polític. El 2003 la UGT la va alliberar perquè realitzes tasques de coordinació a les escoles de Girona. A partir del 2005, ja porta les secretaries d'Igualtat i Política social del sindicat i més tard la secretaria d'Ocupació. El 2007 entra de tinent d'alcalde a l'Ajuntament a Torroella de Montgrí i fa la següent legislatura a l'oposició, en el grup d'ERC. El 2008 substitueix Camil Ros a la secretaria general de la UGT de Girona, després de posar com a condició ser escollida com una figura de consens.

Després de renovar el càrrec, l'any passat Bassa va dimitir per anar a la llista de Junts pel Sí. Amb la formació del govern Puigdemont va ser nomenada consellera del departament amb el tercer pressupost més important del Govern. Potser per escarnir les convencions, o per no sentir-se criticada injustament, té tendència a fer-se la pagesa i a accentuar la seva simpatia natural, populatxera i casolana. Filla d'una mestra i d'un pagès ric que va morir quan ella era adolescent, viure arrelada a Torroella li ha donat una visió més pràctica que no pas grandiloqüent de la política. 

Incapaç d'actuar amb un cinisme conscient, diu que mira de "fer sempre allò que creu i de creure en allò que fa". Aquest idealisme portàtil, en un entorn en el qual tothom calcula i especula, segurament li ha donat un extra de capacitat executiva i de llibertat per arribar a acords. Una de les mesures del seu mandat ha sigut la implementació d'un programa de polítiques d'ocupació per a la franja de 30 a 45 anys que fins ara no existia. Bassa és mare de dos fills, i el gran milita a la CUP.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat